El llast pesant d'ETA

Tot just sis alliberats, algunes desenesd'armes  encara sense lliurar i, sobretot, els seus gairebé 300 presos és l'equipatge amb què una agònica ETA ha dit adeu, un comiat probablement conjuminat des de la presó per alguns dels que van ser els seus dirigents, com Mikel Albisu, ‘Mikel Antza', o David Pla.

És el que opinen alguns dels experts en la lluita antiterrorista consultats per l'agència Efe, que coincideixen a afirmar que la dissolució de la banda no és res més que la constatació de la victòria del'Estat de dret sobre dècades de terrorisme.

I és també la conseqüència d'uns continus cops policials que han anat delmant la banda, fins al punt de deixar-la amb mitja dotzena d'alliberats fugits, "no qualificats", "desestructurats", sense jerarquia i sense cap capacitat per regenerar-se després de les operacions de la Guàrdia Civil el 2015 i el 2016, que van desfer les seves últimes cúpules.

És aquest "desconcert", com remarca una font, el que va portar ETA a plantejar-se el lliurament d'armes i el final de cicle que sembla anunciar-se.

Debat intern

Pocs noms coneguts a la breu llista d'activistes i entre els que estan una mica més "desconnectats", algun històric dirigent com Juan Antonio Urrutikoetxea, ‘Josu Ternera', malalt, pel que sembla, i que va ser un dels encarregats de ferl'anunci de dissolució.

Des del cessament de la violència, declarat l'octubre del 2011, l'organització terrorista ha anat fent passos conseqüència d'un debat intern, els resultats del qual ha anat plasmant en diferents comunicats, com el del dia 20, en què va assumir la "responsabilitat directa" en el "sofriment desmesurat" que ha patit la societat basca i va demanar perdó, tot i que només a les víctimes que no tenien "una participació directa en el conflicte".

¿Qui hi ha darrere d'aquests comunicats? Per a alguns dels consultats no hi ha dubte que els presos, que podrien ser els grans beneficiats del final d'un procés impulsat, segons les fonts, per reclusos com David Pla o ‘Mikel Antza', membres al seu dia de les cúpules de la banda.

I per argumentar aquesta afirmació hi ha qui recorda les manifestacions reiterades de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, que va arribar a dir en seu parlamentària que si l'organització es dissolia, ja no tindria sentit la política de dispersió dels presos.

Acostament a França

Mentrestant, França ja està aplicant una política d'acostament, tot i que no general, i ha traslladat alguns etarres a presons més pròximes a Euskadi. Amb aquesta incògnita encara oberta, és cert que ETA s'acomiada amb un grapat d'alliberats fugits, amb origen en la ‘kale borroka' i que, segons les fonts consultades, no han tingut capacitat per regenerar les seves estructures.

De fet, l'última cúpula amb una mica de "tradició" va ser desmantellada per la Guàrdia Civil en col·laboració amb la Direcció General de Seguretat Interior (DGSI) francesa al setembre del 2015 amb la detenció de David Pla i Iratxe Sorzábal, a qui va rellevar Mikel Irastorza, capturat un any després.

Abans, s'havien succeït diverses operacions contra les seves estructures i, així, la Guàrdia Civil va posar sota les cordes l'anomenat "front de presons" i va desmantellar el seu aparell logístic amb l'arrest del seu màxim responsable, Xabier Goienetxea, i la seva mà dreta, Joseba Iñaki Reta de Frutos.

Els fugits

I en el que queda d'ETA cal afegir els entre 80 i 90 fugits, especialment a Llatinoamèrica, molts dels quals a Cuba i Veneçuela com a "refugis" més importants. Apartats de la banda, alguns s'han desmarcat menys i estan "donant un cop de mà quan se'ls reclama, amb assessorament o amb la difusió del missatge que ETA està transmetent ara.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Incapaç de recompondre's, ETA ha anat lliurant part del seu arsenal, en un degoteig que no ha acabat, ja que per quadrar els comptes falta almenys un 15% del que es va robar el 2006 a Vauvert, al sud-est de França, quan es van sostreure 196 revòlvers i 145 pistoles automàtiques, a més de 60.000 cartutxos.

Més complicat és quantificarl'explosiu  de què encara disposa la banda i tampoc no hi ha certesa que tot el tingui controlat. En cas que no sigui així, seria una important irresponsabilitat perquè pot ser que haig perdut qualitats i s'hagi convertit en més inestable. O el que és el mateix, en perillós.