Les mesures del lloguer i els permisos de paternitat, convalidats

En una sessió tediosa i sense els primers espases dels partits, el Congrés va convalidar aquest dimecres sis reials decrets aprovats pel Consell de Ministres després que Pedro Sánchez anunciés la convocatòria de les eleccions. El Govern es va afanar a provar de demostrar la urgència de les mesures, però l’oposició, en termes generals, ‘no va comprar’ aquest argument; si bé alguns partits van reconèixer que en els nou mesos precedents l’Executiu va tenir poc marge legislatiu a causa de la pinça formada pel PP i Cs per utilitzar la seva majoria a la Taula del Congrés per bloquejar les lleis. Aquests són les mesures aprovades, que entren en vigor amb la seva publicació en el BOE.

EL BREXIT: Mesures de contingència davant d’una sortida sense acord

El reial decret entorn de la possibilitat que el Regne Unit abandoni la UE per força, deixa en mans dels ministeris l’aprovació de mesures concretes, encara no decidides, per “preservar els interessos” dels ciutadans, espanyols i britànics, que van exercir el seu dret a la lliure circulació abans de la data de retirada, i per “preservar el normal desenvolupament dels fluxos comercials i els interessos econòmics d’Espanya”, segons el Govern. En la defensa de la mesura, Carmen Calvo va assenyalar que s’han previst “gairebé tots” els escenaris possibles, però l’oposició li va retreure algunes llacunes, com les ordres europees de detenció i entrega, que decauran amb el Brexit.

IGUALTAT: Permisos de paternitat i registres salarials

El decret sobre igualtat contempla l’ampliació del permís de paternitat progressiva. El 2019, els pares gaudiran de 8 setmanes, una mesura que va entrar en vigor dilluns. El 2020, 12 setmanes i el 2021, 16 setmanes, les mateixes de les quals disfruta la mare. El permís és intransferible i retribuït al 100 per 100. A més, la llei obliga les empreses a portar un registre amb els salaris, amb el qual es busca reduir la bretxa salarial. Així mateix, generalitza els plans d’igualtat, fins ara només obligatoris per a empreses de més de 250 treballadors, i recupera les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores no professionals dels dependents. L’oposició, no obstant, va retreure a l’Executiu que s’hagi deixat en “desavantatge” les famílies monoparentals, a les quals només se’ls ofereix 15 dies extra en la baixa laboral per naixement de fill.

EL LLOGUER: Ampliació dels contractes i índex de preus

El més polèmic dels decrets aprovats, introdueix mesures, segons el ministre José Luis Ábalos, per donar “més seguretat i certesa al llogater” i pal·liar la falta de vivendes de lloguer. Podem va tombar el primer decret amb aquest objectiu perquè no incloïa la possibilitat que algunes ciutats puguin limitar els desorbitats preus de certs barris. En aquesta ocasió, va decidir donar el seu recolzament perquè la norma inclou “alguns elements de millora” com la limitació dels preus a l’IPC  durant la durada del contracte o la creació, en el termini de vuit mesos, d’un índex estatal de referència del preu del lloguer.

Així mateix, s’amplia la pròrroga obligatòria del contracte de tres a cinc anys (set en el cas de persones jurídiques) i s’habilita un gravamen en l’IBI per a les vivendes buides.

L’ESTIBA: Obre el sector a les ETT però amb condicions

Notícies relacionades

Sánchez aconsegueix tirar endavant els seus decrets socials en plena precampanya

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Després de cinc anys de negociacions i diverses vagues, el Govern va acordar amb empreses i sindicats que el nou reial decret de l’estiba  obri el sector a les ETT però amb condicions, és a dir, aquestes hauran d’estar vinculades al sector per poder contractar treballadors. El marc legal té el beneplàcit de la Unió Europea i, segons l’Executiu, ofereix seguretat jurídica i garanteix que no es precaritzi el sector.

EL SUPERÀVIT: Reinversió en inversions financeres sostenibles

L’últim reial decret permet als ajuntaments i les comunitats autònomes destinar el superàvit pressupostari del 2018 a inversions financerament sostenibles. A més contempla que les administracions locals i autonòmiques puguin disposar de més temps per desenvolupar aquestes inversions, en concret que l’execució aprovada el 2019 pugui acabar d’executar-se el 2020.