JUDICI AL PROCÉS

Un comissari en cap diu que els Mossos van espiar 200 cotxes policials

El responsable d'Informació de Catalunya: "L'actuació policial l'1-O va ser ponderada"

"Els atacs a la Policia no han cessat fins al dia d'avui", va dir

juicio-cup / periodico

6
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

De la desena de testimonis que va comparèixer aquest dimarts davant el tribunal del procés va destacar el primer. El comissari Juan Manuel Quintela, cap de la Brigada d’Informació de Catalunya, tot just arribar a la sala de vistes va contribuir a apuntalar dos dels pilars en què la fiscalia recolza la seva acusació: va denunciar els atacs contra la Policia Nacional, que "no han cessat fins al dia d’avui", tot i que abans tinguessin "més intensitat", i va ser molt crític amb l’actuació dels Mossos, que va acusar d’haver-se trobat amb fins a 271 comunicacions en què s’informava de la seva posició i d’haver sotmès a vigilància més de 200 dels seus vehicles.

Quintela va dir "sentir-ho molt", però havia jurat dir "veritat", de manera que no podia ocultar que la policia de la Generalitat va tenir una actitud "passiva, i en alguns casos d’obstaculització, i no de col·laboració" per evitar el referèndum, malgrat que la principal responsabilitat requeia sobre ells. Segons les seves explicacions, la Policia Nacional havia d’actuar a requeriment dels Mossos, cosa que es va intentar complir fins a l’1-O. 

"Estàvem en un clima de desconfiança que anava 'in crescendo' i el que vam veure l’1-O va ser el que va determinar els nostres responsables a substituir les funcions dels Mossos", va dir per a més tard precisar que "es va aguantar fins a l’últim moment, perquè tot discorregués amb normalitat i no haver d’intervenir". 

Prerevolucionari

I tot això en "una situació generalitzada de desobediència, en un ambient gairebé prerevolucionari que feia molt perillós treure la gent al carrer, sabent que la policia hi intervindria, com així va ser", va respondre a les defenses. Aleshores ja feia estona que havia explicat que al setembre "hi va haver molts incidents" en què la Policia Nacional va ser "objecte d’atacs en diferent mesura", que després va xifrar en 80, entre "atacs" a comissaries, a casernes i a seus de partits polítics. Només amb el PSC o a ajuntaments governats per aquest partit va elevar la xifra amb 37 més. 

Quan el fiscal Javier Zaragoza va intentar dir que si això suposava "una situació de tensió extrema", el president del tribunal, Manuel Marchena, li va recomanar reservar-ho per al seu informe de conclusions, pràctica que després va extrapolar també a les vuit hores de vídeos gravats pels agents amb les càmeres dels seus cascos.

Actuació mesurada

Segons Quintela, que va admetre estar imputat com a màxim responsable policial de l’operatiu que va intervenir cartells de l’1-O a la seu de la CUP, si no hagués sigut tan "continguda i mesurada" l’actuació policial que es va desenvolupar el dia del referèndum, hi hauria hagut molts més ferits, perquè en els 12 centres en els quals van actuar van topar amb "una resistència molt activa".

"A les escoles ens vam trobar gent que intentava evitar la nostra entrada. Hi havia una organització. Sempre que arribàvem als centres, les nostres unitats feien un requeriment, es llegia la interlocutòria del TSJC, es llegia, s’avisava que s’anava a produir una intervenció i sempre sortia un responsable que deia que era igual perquè no ens entregarien el material. Una altra gent que s’ocupava de la resistència informava de la nostra arribada", va detallar el tribunal.

Set dels 72 agents que van resultar ferits ho van ser al Ramón Llull, on "va costar entrar, però molt més sortir. Els nostres efectius van ser perseguits centenars de metres i lamentablement van haver de llançar pilotes de goma i una va causar lesions a un dels manifestants hostils", que "era a primera fila" i "va causar cinc lesions directes a funcionaris policials", va assegurar per defensar la polèmica actuació policial de l’1-O.

Registre de la CUP

El testimoni va explicar que va demanar una ordre judicial per poder entrar i requisar material propagandístic de l’1-O a la seu de la CUP el 20 de setembre. Va assenyalar que en un vehicle es van veure sortir palets amb cartells i, mentre esperaven l’ordre, "van començar a arribar militants i simpatitzants amb una actitud hostil que anava acovardint els agents" i es van emportar unitats de l’ordre públic per salvaguardar l’ordre.

"Es va fer una actuació escrupolosa, sense ocupació de força, això va ser el que va permetre als militants entrar i sortir del local i organitzar una festa. Quan les nostres unitats van anar a la seu van ser escomeses violentament pels concentrats, per retirar-se van haver de fer trets de salves i van rebre llançament d’objectes. Va ser un dia molt complicat", va afegir.

Segons va explicar, la pauta dels Mossos es va publicitar, per tant els organitzadors de l’1-O sabien com actuar per evitar-ho, però no coneixia el seu pla. "Si tu estàs informant els contraris del que faràs, estàs donant una informació adequada per evitar aquestes mesures, cosa que no té cap sentit", va precisar en referència al fet que si les escoles s’anaven a tancar a les sis, el que es va fer va ser mantenir-los oberts "amb xocolatades, festes del pijama..." Per això quan van arribar el binomi de Mossos, les escoles ja estaven ocupades i es van constituir les taules i es va començar la votació.

El comissari va explicar que "el referèndum va ser organitzat per la mateixa administració de la Generalitat, per la presidència i les conselleries; s’hi van afegir les entitats sobiranistes amb un paper fonamental i després els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR). Tot aquest conglomerat és el que va organitzar la votació i la convocatòria de portar la gent a les escoles". Quan l’acusació que exerceix Vox va insistir, Marchena i va recomanar no emanar l testimoni valoracions sobre autoria.

Passiva i d’obstaculització

"Sento molt haver de dir això, però he jurat dir la veritat", es va justificar el testimoni a l’afirmar que "l’actuació dels Mossos va ser passiva, i en alguns casos d’obstaculització. No de col·laborar". Va afegir que estava "segur que als Mossos hi ha molta gent que hauria volgut col·laborar", però no va ser així. Més tard va anomenar una conversa amb el comissari dels Mossos Manel Castellví, en què li va dir que, perquè tot anés bé, havia de dir-li al seu conseller (amb referència a Joaquim Forn) que fes el que havia de fer, i es va mostrar convençut que els tres cossos compartien la seva preocupació pel que passaria. 

Prèviament, ell havia descrit un as concret d’un agent que amb els braços en creu va demanar que es deixés votar en un centre per passar a arlar d’actuacions més greus com els seguiments als agents de policia, i que així consta en un de missatges intervinguts al centre de control del cos autonòmic, en què apareix aquest comunicat que va ser respost amb informacions de les nostres unitats. Segons va dir, hi havia hagut 271 comunicats informant a Barcelona de la seva ubicació i dels seus 229 vehicles, es van detectar vigilàncies sobre més de 200.

Notícies relacionades

Va assegurar que les comunicacions es transmetien amb a clau 21, que no era un canal obert, sinó per telèfon. Va afegir que hi va haver 178 requeriments d’ordre públic dels binomis i no es van escoltar. "Aquests funcionaris van voler complir i no van tenir el recolzament dels seus companys", va precisar. Un altre cas que va citar va ser el d’un centre on els Mossos miraven d’impedir la votació i quan van arribar els seus companys antiavalots els van retirar i van fer la salutació reglamentària als concentrats, amb la qual cosa la votació va seguir endavant. 

El testimoni va explicar que havien d’actuar a petició dels Mossos, però abans de les 9 tocades només tenien dos requeriments. Després els van passar un llistat de 233 centres de votació en què demanaven reforços, però van actuar en 12 o 13, va precisar. "Va arribar moltíssim després que els centres s’haguessin obert i el referèndum hagués començat amb normalitat, i després que nosaltres haguéssim començat a actuar per ordre de les nostres autoritats davant de la inacció dels Mossos".