El PSC s’activa per a les eleccions municipals amb Barcelona consolidada i amb el dubte de Girona

El calendari aprovat pel PSC preveu que abans de l’estiu siguin ratificats els alcaldables que en aquests moments no estan governant, sigui perquè són a l’oposició o perquè es presenten per primera vegada, perquè tinguin un marge de prou temps per donar-se a conèixer. Després, al novembre i, finalment, el febrer del 2027, seran proclamats els que ja estan en governs municipals i els que són alcaldes. El de Barcelona entrarà en aquest últim torn. «Creiem que la nostra millor campanya és governar, per això els alcaldes sempre els deixem per al final», expliquen fonts de la direcció del partit.

Aquesta serà la quarta vegada que Collboni és candidat i la primera en la qual es presentarà a les municipals ostentant la vara de la capital catalana. És la seva credencial més gran perquè, aquesta vegada, ningú en el seu partit plantegi que hagi de ser desbancat, com sí que va passar el 2019 i el 2023, quan la cúpula del PSOE va obrir el debat per buscar-li un substitut amb més garanties de victòria, un qüestionament que va tancar el mateix Illa donant-li el seu suport. Tot i que no va ser el més votat i va quedar en segona posició, va aconseguir l’alcaldia amb els vots dels Comuns i PP, càrrec que li ha servit per blindar-se internament, a més de refermar-se a les enquestesdavant una oposició que encara s’està reconfigurant.

L’espina clavada

Les del 2023 van ser les municipals que van anticipar l’arribada d’Illa a la Generalitat, amb un PSC recuperant terreny i poder territorial i tornant a l’alcaldia tant de la capital catalana com de Tarragona i Lleida. Però si hi ha una espina que li va quedar clavada és Girona, on Paneque va guanyar però la suma independentista de CUP, Junts i ERC li va tallar el pas. L’any següent, i després de convertir-se en president, Illa la va consagrar com a consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a més de nomenar-la portaveu del Govern. Avui, no està clar si tornarà a ser candidata després d’haver-se convertit en una peça clau de l’Executiu, tenint en compte que sobre ella recauen carpetes tan estratègiques com Rodalies i habitatge.

Mentre que la incògnita de Girona no s’aclarirà al juny, sinó més endavant, el partit treballa per augmentar la xifra de candidatures que va presentar fa tres anys, que va ser de 615. «Estem articulant llistes on abans no en vam tenir, així que calculem poder presentar-ne més», asseguren fonts de la cúpula del PSC. Com a exemple citen que a la zona de l’Alt Penedès-Garraf passaran de 25 candidatures al voltant de 30. Va ser Illa que, quan va assumir el comandament del partit fa poc més de quatre anys, va encarregar com a prioritat un creixement de la implantació territorial. El seu gran fortí continua sent l’àrea metropolitana i, per contra, tenen menys èxit a la Catalunya interior i les Terres de l’Ebre.

Relleus consolidats

Notícies relacionades

Illa celebra la Pasqua amb una mona dels germans Roca dedicada a l’habitatge

Ortega Smith explica els secrets de Vox: "Abascal s'ha venut a interessos econòmics; els seus i els d'altres"

El que donen per consolidat també, segons dades de la direcció, són els relleus en grans alcaldies que es van produir just després que molts quadres locals fessin el salt al Govern de la Generalitat. Va ser el cas de Santa Coloma de Gramenet, on Mireia González va rellevar Núria Parlon quan va ser nomenada consellera d’Interior; l’Hospitalet de Llobregat, amb David Quirós passant una Núria Marín que va assumir el càrrec de delegada del Govern a Madrid o Viladecans, on Olga Morales va ser nomenada alcaldessa perquè Carles Ruiz es va posar al capdavant de Ferrocarrils de la Generalitat. Altres canvis d’alcaldies rellevants es van produir a Esplugues, Badia del Vallès, Esparreguera, Pineda de Mar o Palafrugell.

Més enllà dels resultats en les pròximes municipals, hi ha una preocupació transversal pel creixement del vot a l’extrema dreta. És per això que el PSC ha donat la consigna als seus quadres locals d’intensificar la seva acció de proximitat. «La millor manera de desarticular -la és ser al carrer escoltant i parlant amb els veïns per adaptar les polítiques a les seves necessitats», asseguren fonts del partit. Precisament l’ascens de formacions com Vox i Aliança Catalana pot complicar encara més l’aritmètica per als pactes d’alcaldia, especialment en ciutats amb alta fragmentació, com és el cas de Barcelona.