La memòria històrica, de nou en el punt de mira

Una de les mesures estrella del mandat de Pedro Sánchez ha sigut intentar treure Francisco Franco del Valle de los Caídos. Un gest simbòlic que contrasta amb l’aversió de Mariano Rajoy a tots els temes de memòria històrica. "No donaria ni un sol euro de l’erari públic a aquests efectes", va sentenciar l’expresident en una entrevista el 2008, un any després que s’aprovés la norma. A l’arribar a la Moncloa el 2011 va complir la promesa i va tancar l’aixeta dels recursos per a la llei. Una cosa que pot tornar a passar si els populars tornen al poder a cavall de Vox. 

Només Cambodja té més fosses comunes que Espanya. Paco Etxeberria ha estat en moltes de les gairebé 400 exhumacions que s’han fet des de l’any 2000. Aquest forense veterà presideix la Societat de Ciències Aranzadi, el treball de la qual en els últims 18 anys ha situat el País Basc com la comunitat que més decididament ha apostat per la memòria històrica. Va dirigir el projecte que el Govern de Sánchez va encarregar per saber l’estat de la qüestió. "Al desembre els vam presentar un document de 400 pàgines per posar sobre un paper plans d’intervenció per saber si es tracta de fer-ne 20 o 200 en els pròxims quatre o cinc anys. Proposàvem, entre altres coses, un sol cens de desapareguts, un mapa de fosses i un reposador de tots els perfils genètics. Em preocupa que es pugui paralitzar aquest pla si governa la dreta", reconeix Etxeberria.

El primer que va reclamar Vox per donar el seu recolzament al Govern andalús va ser exigir la derogació de la llei autonòmica de memòria històrica. “¿Què faran amb tota la informació generada a Andalusia en aquests anys? ¿Tirar-la al foc?", deixa anar Etxeberria. Un dels diputats de la formació d’ultradreta, Benito Morillo Alejo, va arribar a titllar de "cercadors d’ossos" els parlamentaris que demanen recuperar la llei andalusa derogada. "Aquests insults i expressions són més dolorosos que l’excusa utilitzada tradicionalment per la dreta, dient que dividia els ciutadans, una cosa que és falsa". 

El Govern del PP havia ignorat les 42 recomanacions que li va fer l’ONU el 2014 per dignificar els desapareguts i els seus familiars. Entre altres punts, denunciava la "privatització de les exhumacions, que delega aquesta responsabilitat a les víctimes i associacions", la llei d’amnistia, la permanència de símbols de la dictadura i la necessitat de creació d’una comissió de la veritat per tenir, per exemple, dades públiques sobre el nombre de desapareguts que segueixen a les cunetes. Ara Etxeberria expressa la "incertesa espantosa" que les eleccions del 28-A provoquin una nova aturada que prolongui "el ridícul que fem cada vegada que ve l’ONU, que sempre que ve al·lucina pel poc que es fa i el desordre". 

Crítiques memorialistes

"Molt discurs, poc curs". Així resumeix Emilio Silva, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, els 10 mesos de Govern de Sánchez en aquesta matèria. "Aquest govern ha dit moltes coses, però en té poques en el seu historial a part del decret d’exhumació de Franco". En aquest punt li ha retret la "falta de decisió" i no entén com permet que la família del dictador estigui "fent un torcebraç de tu a tu al Govern". L’anunci que l’exhumació serà el 10 de juny li sembla un "esquer" que compara amb la promesa de José Luis Rodríguez Zapatero de canviar el Valle de los Caídos a les portes dels comicis del 2011. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Lamenta que la simbologia franquista segueixi al carrer, que la Fundació Francisco Franco continuï tenint milers de documents que són propietat de l’Estat i que Sánchez no hagi revocat la comunicació de la Fiscalia General de l’Estat que demana no cooperar amb la Fiscalia argentina en la causa que la jutge María Servini instrueix sobre els crims franquistes (Baltasar Garzón va xifrar en 114.226 els desapareguts durant la guerra civil i la dictadura). 

Malgrat el balanç crític que fa de la gestió del Govern de Sánchez, a Silva li resulta més preocupant una eventual victòria del tripartit de dretes. "Més que Vox, amb tot el que pugui ofendre el seu llenguatge, em preocupen més les mentides de Pablo Casado sobre la seva llei de la concòrdia", sentencia.