Anar al contingut

FINAL DEL SAINET

Torra cedeix i treu els símbols independentistes després d'11 dies de pols

El president s'exposa a la inhabilitació pels seus estratagemes amb els llaços grocs

Els Mossos entren en escoles per comprovar que no hi hagi parafernàlia sobiranista

Daniel G. Sastre

El balcó del Palau de la Generalitat no generava tanta atenció mediàtica des que, durant el mes d’octubre del 2017, els sobiranistes van esperar en va que Carles Puigdemont sortís a proclamar la independència. Aquesta vegada els ulls estaven posats a la balustrada de la plaça de Sant Jaume, que en pocs dies ha passat de demanar la llibertat dels «presos polítics i exiliats» amb un llaç groc, a reclamar-la amb un llaç blanc, a quedar nua d’ornaments durant unes hores i, finalment, a reivindicar la «llibertat d’opinió i d’expressió» a seques. Quim Torra ha cedit davant de la Junta Electoral central i ha retirat els missatges independentistes de tots els edificis públics, però la seva renúncia d’11 dies li ha costat una querella de la fiscalia que podria provocar la seva inhabilitació per dos anys.

Una part significativa i transversal de l’independentisme institucional no entén que el president hagi estirat tant la corda en un assumpte simbòlic en el qual, a més, estava anunciat que al final la Generalitat hauria de transigir. La guerra de les pancartes ha acabat provocant malestar intern i ha constatat per enèsima vegada l’absència d’un pla conjunt.

Les diferències al si del Govern es van fer aquest divendres evidents ja al matí. La primera Conselleria a retirar la parafernàlia independentista –per mantenir la imparcialitat obligada durant el període electoral– va ser la d’Economia i Hisenda, controlada per ERC. Després, una rere l’altra van anar fent el mateix. A les 12.27, dues hores i mitja abans que vencés l’ultimàtum de la Junta Electoral perquè els Mossos d’Esquadra retiressin les pancartes de Palau, dos operaris van executar l’ordre sense que fes falta la intervenció policial.

Comunicat furibund

Torra va voler rescabalar-se amb un comunicat furibund en el qual, mentre acatava la decisió, anunciava que presentarà un recurs i que es querellarà contra la Junta Electoral per una presumpta prevaricació. Malgrat la seva renúncia d’aquest divendres, el president de la Generalitat assegurava que «no s’aturarà en la defensa de la llibertat d’expressió, amb totes les conseqüències que hagi d’assumir», i defensava el dret de Catalunya a l’autodeterminació.

A més, després de retirar els símbols independentistes Torra va ordenar que es desplegués una nova pancarta que en aquest cas no conté al·lusions partidistes i només reivindica la llibertat d’opinió i d’expressió continguts a l’article 19 de la declaració dels Drets Humans.

Gairebé alhora, la Fiscalia Superior de Catalunya informava que es querellarà contra Torra, a instàncies de la Junta Electoral, pel seu «incompliment conscient i reiterat» durant diversos dies de l’ordre de retirar els símbols. Una condemna per desobediència podria costar al president una inhabilitació per a càrrec públic d’entre sis mesos i dos anys.

La fiscalia també va presentar aquest divendres querella per desobediència contra l’actual cap de gabinet de Torra, Joan Ramon Casals, pel seu recolzament al referèndum de l’1-O quan era alcalde de Molins de Rei.

Mossos en escoles

A la tarda, els Mossos d’Esquadra van entrar a diversos edificis públics, entre els quals escoles de diversos municipis catalans que solen utilitzar-se com a col·legis electorals, per comprovar que no hi hagués llaços grocs ni cap simbologia independentista, com va ordenar la JEC. El diputat d’ERC Gabriel Rufián va criticar l’acció a Twitter i va demanar explicacions al Govern.

Els partits han convertit la crisi dels llaços en el primer gran tema de la precampanya electoral, i cadascú ha intentat utilitzar-la en benefici propi. Començant pel Govern: tot i que els socialistes els incomodava la polèmica, perquè creuen que donava el protagonisme als independentistes i a les dretes, la portaveu de l’Executiu, Isabel Celaá treu pit que Torra hagi acabat «obeint». Des de Brussel·les, el president Pedro Sánchez va instar a «girar full» de la reivindicació sobiranista, «perquè és impossible» i centrar-se a «arreglar el problema» de convivència.

Pablo Casado (PP) va acusar Sánchez de «no fer res i amagar-se a les togues» durant la polèmica, i Albert Rivera (Ciutadans) va afirmar que, si és president, no hi haurà a Catalunya «ni un llaç groc». Podem va atribuir la crisi al fet que «ni Torra ni les tres dretes de Colón» tenen projecte polític.

Puigdemont veu «nervis» en l’Estat

Mentrestant, l’instigador de l’estratègia de xoc de Torra, Carles Puigdemont, va elogiar des del Parlament Europeu la suposada «fermesa» de Torra durant l’episodi dels llaços. I també es va felicitar perquè, segons l’opinió de l’expresident, l’Estat «s’ha posat nerviós»