JUDICI AL PROCÉS

Un excàrrec de Montoro admet que el control de la Generalitat no va poder ser absolut

L'exsotssecretari declara que la informació remesa per la Generalitat va ser de vegades "inexacta"

Entre les denúncies remeses a la fiscalia hi destaquen les factures de la campanya 'Civisme'

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El sotssecretari d’Hisenda entre el novembre del 2016 i el juny del 2018, Felipe Martínez Rico, va detallar aquest dimarts davant del tribunal del procés com es va anar incrementant el control dels comptes de Catalunya, per evitar que diners públics es destinessin a l’1-O, en funció de l’empitjorament de la seva qualificació fins a la de bo porqueria, l’aparició de partides relacionades amb actes prohibits amb el Tribunal Constitucional i les declaracions dels dirigents de la Generalitat.

Però aquest control, com és lògic, no garanteix que no s’hagi pogut cometre el delicte de malversació que s’imputa als acusats. En una declaració molt tècnica, Martínez Rico va respondre a la pregunta directa que en aquest sentit li havia dirigit la fiscal Consuelo Madrigal. "El sistema de certificació arriba fins on arriba. La realitat és molt més complexa. Una contractació irregular contrària a les pautes del sector públic és irregular i, per tant, quedaria al marge del control", va puntualitzar el testimoni.

Quan es va entendre que la informació facilitada per la Generalitat "no era completa o exacta es van prendre mesures: es va denunciar a fiscalia", va dir en la mateixa línia que havien mantingut davant del tribunal tant l’expresident del Govern Mariano Rajoy coml’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, que davant del tribunal va xifrar en set les denúncies enviades.

[Seguiu aquí el judici del procés en directe via 'streaming']

A preguntes de la fiscalia, el testimoni va detallar algunes d’aquelles vegades que Hisenda es va dirigir al ministeri públic. Una va ser al detectar irregularitats en els expedients i pagaments del Diplocat a observadors internacionals pel referèndum il·legal; una altra, per l’acord del Govern de finals d’agost del 2017 en què s’assumia el compromís de despesa. També es va denunciar la campanya de publicitat de Civisme, en què es va detectar una modificació de 3,5 milions de la despesa de contingència. 

Respecte als anuncis de les vies del tren, va recordar que la campanya havia quedat deserta, després que les empreses concessionàries hi renunciessin al manifestar els mitjans que l’havien de publicar que se sortia de tarifa pel seu contingut polític.

Notícies relacionades

Factures impagades

El testimoni va explicar que Hisenda va comprovar que hi havia dues factures impagades emeses per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pels anuncis de l’1-O, de 93.179 i 184.624 euros. La Generalitat no les va abonar, segons la directora de serveis del departament de Presidència en aquesta data, Teresa Prohias, perquè no constava l’expedient, però l’ens públic encara les reclama.