DECLARACIÓ A LA MONCLOA

Sánchez reconeix Guaidó sense el recolzament unànime de la UE

Espanya promourà enviar ajuda humanitària: «No farem un pas enrere»

La majoria de països recolzen la declaració espanyola, però no tots: Itàlia es desmarca

sanchez-venezuela / periodico

4
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol / Silvia Martínez

Ultimàtum complert. Pedro Sánchez ha reconegut aquest dilluns Juan Guaidó com a “president encarregat” de Veneçuela amb la missió de convocar eleccions lliures, democràtiques i transparents tan aviat com sigui possible després de constatar que Nicolás Maduro no ha fet el "pas per preparar aquests comicis que li reclama la comunitat internacional. La seva declaració ha rebut el suport de la major part de la UE, però no la unanimitat imprescindible per a un reconeixement unànime, de manera que la diplomàcia espanyola continua esforçant-se per continuar sumant aliats.

Mentrestant, Guaidó ha agraït el suport de Sánchez pel seu "reconeixement" i "recolzament" a la "ruta de lluita per la democràcia". "Gràcies pel seu suport i compromís. Veneçuela sencera agraeix aquest gest", ha afirmat.

Més enllà de l’esperat reconeixement, Sánchez ha anunciat que Espanya té la intenció de promoure al si de l’ONU  i la UE un pla d’ajuda humanitària per pal·liar la greu crisi que pateixen els veneçolans. També ha ratificat que impulsarà un grup de contacte internacional per "acompanyar" el procés polític que viurà el país caribeny i ha reafirmat la "disposició a col·laborar i treballar" amb altres països, especialment amb el Grup de Lima, format per catorze països (Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Guyana, Hondures, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú i Saint Lucia).

"No farem cap pas enrere en el nostre afany. Espanya estarà a l’altura del que s’espera", ha afirmat Sánchez en la seva breu declaració, de tot just sis minuts.  El president s’ha compromès a contactar en les pròximes hores i dies amb les institucions europees i la resta de socis comunitaris per sumar esforços.

Aquest mateix dilluns, França, el Regne Unit, Dinamarca, Àustria, Letònia, Lituània, Portugal, Alemanya, Holanda, Luxemburg i Bèlgica han reconegut també Guaidó com a president de Veneçuela. Des de Brussel·les, el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, ha explicat que continuen treballant per incorporar més països. Fonts diplomàtiques reconeixen que el principal escull és Itàlia, que es manté en el 'no' malgrat l’apel·lació del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, a tots els estats membres.

 A falta d’unanimitat, Espanya treballa per aconseguir el major nombre de recolzaments de països de forma individual.

“N’hi ha alguns que encara continuen oposant-se però ja s’ha tancat el termini perquè tots diguin el que han de dir, i en el cas que no hi pugui haver una declaració comuna que segurament no n’hi haurà, més enllà de la que es va fer divendres, hi ha molts països que poden secundar la declaració que traslladi col·lectivament el que el president del Govern ha dit aquest matí i el que altres països han dit", ha resumit el ministre d’Exteriors. 

"L’horitzó és clar: convocar eleccions tan aviat com sigui possible, lliures, democràtiques, amb garanties i sense exclusions, en què els veneçolans decideixin el seu futur sense pors, ni pressions, ni amenaça. És el poble de Veneçuela qui ha de decidir el seu futur", ha insistit el president espanyol. També ha remarcat la determinació del Govern de garantir la situació de la colònia espanyola a Veneçuela i els interessos econòmics de les empreses al país caribeny.

"És aviat"

Quan s’ha preguntat al Govern pel que pot passar a partir d’aquesta declaració, la resposta és "pas a pas". 

Fonts diplomàtiques consideren que encara "és aviat" per determinar quines seran les conseqüències concretes del reconeixement de Guaidó, com la presència de l’ambaixador veneçolà Madrid, i insisteixen que l’objectiu és la convocatòria d’eleccions tan aviat com sigui possible.

Si no s’avança en aquests comicis, el Govern anirà prenent decisions en relació amb els canvis en el context. "En els pròxims dies ho veurem" és tot el que ha dit Borrell respecte a possibles nomenaments en l’àmbit diplomàtic.

Reaccions crítiques

La decisió de Sánchez no acaba d’agradar en l’oposició. Podem considera que és "irresponsable" perquè encoratja un horitzó bèl·lic.

El coordinador general d’IU  a Andalusia, Antonio Maíllo, ha criticat la "covardia" del president perquè, considera, fa seguidisme de l’agenda del mandatari nord-americà Donald Trump. El coordinador federal, Alberto Garzón, també ha carregat contra Sánchez. 

Pel PP, el reconeixement de Guaidó "arriba tard", segons ha opinat el seu secretari de Relacions Internacionals, José Ramón García Hernández, a TVE. 

Termini expirat

Com va anunciar fa vuit dies, el cap del Govern ha comparegut en una declaració institucional des del palau de la Moncloa per confirmar que Espanya reconeix el líder de l’Assemblea Nacional com a president veneçolà. 

La declaració de Sánchez arriba després d’expirar el termini de vuit dies que el president espanyol va fixar dissabte 26 de gener en una compareixença pública després que Guaidó s’autoproclamés "president encarregat" el 23 de gener durant un míting a Caracas, un gest avalat immediatament pel líder dels EUA, Donald Trump.

Notícies relacionades

Sánchez, de manera coordinada amb els governs de França, Alemanya i el Regne Unit, va avançar que Espanya reconeixeria formalment Guaidó si Maduro no convocava comicis. Els quatre països van fer un pas més enllà que el conjunt de la UE, en què les reticències de diversos països van impedir una posició conjunta en aquest sentit. En paral·lel, el Parlament Europeu va legitimar dijous passat Guaidó.

"No busquem posar o treure governs a Veneçuela, volem democràcia i eleccions lliures i transparents amb les garanties necessàries perquè un Govern representi el poble veneçolà", van ser les paraules de Sánchez. Ara, s’ha de veure com es plasma aquest reconeixement i en què es tradueix.