Anar al contingut

Pasqual Maragall reapareix en un homenatge als alcaldes democràtics

Pasqual Maragall ha reaparegut en un acte d’homenatge als alcaldes democràtics. Els exalcaldes de Barcelona Narcís Serra, Joan Clos i Xavier Trias han acudit al 40 aniversari dels ajuntaments democràtics, en què Ada Colau ha alertat que la distància entre les administracions i els ciutadans genera “monstres que ja no són anecdòtics, sinó sistèmics”, com la reaparició de l’extrema dreta, una fet que requereix una resposta en què els ajuntaments tenen un paper capital.

“L’extrema dreta no és un fenomen anecdòtic, sinó que és un qüestionament del sistema” i una evidència que està en crisi, ha sostingut en un acte commemoratiu dels 40 anys d’ajuntaments democràtics, al qual han acudit els exalcaldes Maragall, Serra, Clos i Trias, i també exregidors i extinents alcaldes de la capital catalana.

Colau ha avisat que s’ha d’aprofundir en la democràcia i que la ciutadania se’n senti protagonista, perquè s’ha obert una distància on es creia que el sistema democràtic estava consolidat –ha citat Europa i els Estats Units–, i ha afegit que, en aquest context, “les ciutats i el municipalisme són sinònims d’esperança”.

Ha apostat per repensar i aprofundir en la democràcia perquè els moments de canvi com els actuals impliquin “un nou impuls democratitzador, i no un retrocés, com alguns voldrien”, i ha ressaltat que grans reptes i grans contradiccions globals aterreixen les ciutats, una cosa que ha exemplificat amb el fet que l’Open Arms continuï atracat al port de la ciutat quan s’ha mostrat a favor de l’acollida de refugiats.

Ha defensat que, en aquests 40 anys, Barcelona ha afrontat molts reptes, gran part dels quals provinents d’un impuls demòcrata ciutadà després de dècades d’“obscurantisme, grisor i fins i tot mort”, com a dèficits socials i la democratització de la institució, tot i que encara hi ha reptes pendents, com disposar d’un parc de vivenda de lloguer assequible, segons ella.

Considera que els reptes s’han d’enfrontar des de la unitat en la diversitat i amb la valentia de pensar fórmules innovadores davant dels reptes i els canvis –com ara la revolució tecnològica i el canvi climàtic–, més enllà de les competències i del pressupost del qual pugui disposar l’Ajuntament.

INSOLIDARITAT I XENOFÒBIA

El geògraf Oriol Nel·lo ha exposat la situació de la ciutat de fa 40 anys i les seves millores i evolució en la seva conferència ‘El futuro de las metrópolis en el siglo XXI’, i ha afirmat que els ajuntaments catalans van contribuir en els seus primers 20 anys d’història a posar les bases de l’Estat de benestar, i “van tenir un gran èxit”.

Ha ressaltat que els ajuntaments han vist limitada la capacitat d’actuació quan més demandes socials han hagut d’atendre, una cosa que ha provocat en alguns casos un descontentament que ha portat a “un tancament, insolidaritat i xenofòbia”, davant de les quals els ajuntaments tenen un repte immediat i indefugible.

APLAUDIMENTS A FORN

El president de l’Associació Consell de Cent, Eugeni Forradellas, ha defensat que a Barcelona li falta recopilar la història del seu Ajuntament, i ha recordat durant la seva intervenció l’exregidor i extinent d’alcalde Joaquim Forn, empresonat pel procés independentista, un fet que han aplaudit molts dels assistents, alguns dels quals han cridat ‘llibertat’.

L’acte –que incloïa una conferència de la sociòloga Saskia Sassen però no hi ha acudit per estar malalta– ha sigut l’esdeveniment inaugural d’una sèrie d’activitats que es realitzaran durant aquest any per celebrar els 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme.

Hi inclouran cinc exposicions sobre la ciutat i els seus barris després de la dictadura i també un cicle de conferències, jornades d’investigació i el XVI Congrés d’Història de Barcelona, actes amb què l’Ajuntament vol recuperar la memòria d’uns anys amb mobilitzacions veïnals i laborals que han configurat la ciutat actual.