POLÈMICA PROPOSTA

El PP proposa retardar l'expulsió de les dones sense papers que entreguin el seu fill en adopció

«No seria un blindatge per a tota la vida», expliquen des de Gènova

Els conservadors assenyalen que la iniciativa s'aplica a Madrid des del 2009

undefined41510633 35403202   pregnant woman belly  pregnancy concept embarazo 190218133414

undefined41510633 35403202 pregnant woman belly pregnancy concept embarazo 190218133414

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si ens dones els teus fills en adopció, no et fem fora del país. Pot semblar una escena d’‘El conte de la serventa’, però és la proposta que el PP planteja a les immigrants sense papers en la seva polèmicallei de recolzament a la maternitat, que Pablo Casado va presentar dissabte passat a Cartagena (Múrcia) a la clausura de la Convenció del PP sobre Família i Igualtat.

La iniciativa, avançada per Newtral i que han confirmat a aquest diari fonts populars, planteja que les dones en situació irregular que donin en adopció els seus fills no siguin expulsades d’Espanya immediatament. Des del PP matisen de tota manera que “no seria un blindatge per a tota la vida”. “Una vegada que el dona en adopció se’n va i punt. Però si la detenen en una batuda i l’expulsen, no li val d’excusa l’adopció”, apunten les fonts populars. “Si és una persona il·legal i l’agafa la policia després de donar el fill l’Estat l’envia al seu país. Com passa ara mateix”, afegeixen. A Gènova van remarcar que aquesta mesura ja s’aplica “amb èxit” a la Comunitat de Madrid des de 2009 “dirigida a població en risc social” i es proposen ampliar-la a tot Espanya. La direcció dels conservadors no va entendre l’impacte de la informació en els mitjans de comunicació i va insistir que “el que seria una barbaritat és utilitzar les dades que cal facilitar en un procés d’entrega en adopció com excusa per tramitar l’expedient d’expulsió”.

Sobre si això s’aplicaria només a embarassades o també a mares amb nens petits, les mateixes fonts no ho van aclarir. “És la proposta d’una llei que desenvoluparem quan arribem al Govern”, van apuntar.

AdaColauva ser de les primeres veus en criticar aquesta proposta. “Masclistes. Racistes. Classistes. Només faltava segrestadors de nens. Feixistes. Tota persona demòcrata ha de votar a les pròximes eleccions per impedir que aquesta gentussa pugui arribar al poder”, va tuitejar l’alcaldessa.

La polèmica de l’avortament

La natalitat és una de les grans preocupacions per a Casado. A començaments de febrer ja va anunciar que era partidari de derogar l’actual llei de l’avortament de terminis, de 2010, i tornar a la de supòsits, de 1985.  “Si volem finançar les pensions i la salut hem de pensar en com tenir més nens i no en com avortem”, va sentenciar en una entrevista amb EFE com a solució per combatre l’“hivern demogràfic”. No obstant, i davant de l’enrenou causat, finalment el PP va aclarir que Casado no presentarà cap iniciativa al Congrés per mostrar el seu desacord i provar de canviar-la i està disposat a esperar a conèixer la resolució del Tribunal Constitucional sobre aquesta norma, ja que Mariano Rajoy la va recórrer fa nou anys.

Notícies relacionades

Dissabte, a Cartagena, Casado va provar d’explicar que la seva croada contra l’avortament no s’ha de llegir en clau negativa i va assenyalar que el seu partit farà una campanya “en positiu” en favor de la maternitat. “No trobaran aquí un partit retrògrad, sinó un partit que no jutja ni penalitza, però que ajuda i recolza”. El líder conservador va defensar les seves mesures destacant que Espanya té la segona taxa de natalitat més baixa del món agreujada per tenir el segon índex d’esperança de vida més alt del món. I que el combat contra l’avortament permetria rebaixar aquestdescens de la natalitat. “Les xifres són tossudes. A Espanya neixen 400.000 nens menys que l’any 1975. Tots els anys a Espanya hi ha500.000 embarassos,dels quals 100.000 són interromputs voluntàriament”, va explicar.

Basada en una novel·la de Margaret Atwood, ‘El conte de la serventa’ s’ha convertit en un de les sèries de cultes en els últims anys. De fet el vestuari de les criades (túnica vermella i còfia blanca) s’està convertint en símbol del moviment feminista i de les protestes a mig món en favor de l’avortament. Atwood va crear un futur distòpic on la taxa de natalitat es desploma a tot el món. Als EUA, un govern ultrareligiós, la República de Gilead, decideix a partir d’una interpretació extremista de la Bíblia convertir les poques dones fèrtils que hi ha a terra nord-americà en serventes. Els arrabassen els seus fills i els donen en adopció a famílies riques i a elles les posen a servir en altres cases per intentar ser fecundades pels senyors de la casa.