01 des 2020

Anar al contingut

EL DILEMA POSTCONVERGENT

Puigdemont purga el PDECat i serà candidat a les europees

Sànchez, Rull, Turull i l'advocat de Puigdemont lideraran les llistes de JxCat al 28-A, en què es relega els moderats

El sector moderat de la força postconvergent lamenta la cessió i considera que s'han "entregat les claus del partit"

Jose Rico / Fidel Masreal

Puigdemont purga el PDECat i serà candidat a les europees

Niall Carson

Les bases del PDECat han decidit acatar la purga de dirigents moderats que ha imposat Carles Puigdemont en les llistes de JxCat per a les eleccions generals del 28-A. En una reunió extraordinària del consell nacional del partit, el 76% dels seus membres han avalat aquest diumenge la inclusió en els primers llocs de la candidatura per Barcelona la vicepresidenta del PDECat, Míriam Nogueras, i l’eurodiputat Ramon Tremosa, que compartiran aquests primers llocs amb el cap de cartell, Jordi Sànchez, i la consellera de Cultura, Laura Borràs, que en serà la número dos. Quatre figures de la més absoluta confiança de Puigdemont que desplaçaran representants a l’ala pragmàtica del partit, com Carles Campuzano o Jordi Xuclà. Un altre fitxatge estrella serà el de l’advocat del mateix Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, que encapçalarà la llista per Girona.

En paral·lel, el grup parlamentari de JxCat també s’ha citat aquest matí per abordar la crisi per les llistes del 28-A. Sectors del PDECat entenen que el partit està perdent representació i poder, i que la confecció de les llistes és ‘de facto’ una dissolució de la formació dins de la marca de JxCat, els drets electorals del qual pertanyen al PDECat. A més, la nova alineació postconvergent a Madrid suposa un fort tomb en l’estratègia a seguir amb l’Estat, ja que anteposa el duel pel dret d’autodeterminació a la mà estesa.

"Avui hem entregat les claus del partit", han explicat a EL PERIÓDICO fonts del partit pertanyents al sector moderat. A parer seu, el repartiment fet en les llistes no respon al 50%-50% que es va pactar i recorda el que ja va passar amb les llistes del 21-D. "La direcció ha fet la cessió a JxCat i ha donat les claus", han insistit aquestes veus. El malestar en el PDECat es va evidenciar durant la reunió, ja que dels 412 integrants del consell nacional només n’hi han acudit 186. Així mateix, membres del partit a Girona s’han abstingut durant la votació de la seva llista perquè no sabien qui n’era el número u; ho han sabut després del conclave.

“Amb el que va passar amb Marta Pascal pensàvem que era una cosa personal, ara veiem que és global”, han afegit aquestes fonts, que ara sospesen com actuar. “Crec que el que fem s’ha de fer sense donar-nos de baixa del PDECat atesa la promiscuïtat dels que són militants de la Crida, però com a plataforma”, ha explicat un dirigent.

Puigdemont, a les europees

Segons l’alineació decidida ahir, Borràs seria ‘de facto’ la pròxima cap de files de JxCat al Congrés, ja que Sànchez no podria assumir l’escó a l’estar en presó preventiva i suspès de funcions. I Tremosa cedirà el seu escó a Brussel·les al mateix Puigdemont, que serà el candidat a les eleccions europees del 26-M, per tant,, s’enfrontarà de nou a les urnes amb el republicà Oriol Junqueras. "És el moment de fer un pas més per internacionalitzar el dret a l’autodeterminació de Catalunya des del cor d’Europa per a tot el món", ha manifestat l’expresident a través d’un tuit.

Opinió exprés

Tot el poder per a Waterloo

Marçal Sintes

Periodista. Profesor de Blanquerna-Comunicación (URL).

L’exclusió del sector moderat dels primers llocs s’estén també a les altres tres llistes provincials. Josep Rull, també a la presó i jutjat per rebel·lió al Tribunal Suprem, lideraria la candidatura per Tarragona, el segon lloc de la qual podria ser per a l’actual diputat Ferran Bel, de l’ala pragmàtica del PDECat. Al capdavant de la llista per Girona hi haurà l’advocat de Puigdemont Jaume Alonso-Cuevillas, que relegarà Sergi Miquel, un altre dirigent moderat, al número dos. Un altre pres del procés, Jordi Turull, encapçalarà la candidatura per Lleida i tindrà com a número dos Concepció Cañadell, alcaldessa de Térmens i presidenta del Consell Comarcal de la Noguera.

Malgrat el paper a què ha quedat relegat el PDECat, el seu president, David Bonvehí, ha qualificat els acords amb JxCat de “satisfactoris” i ha assenyalat que el seu partit “en surt reforçat”. I ha justificat el seu acatament del dictat de Puigdemont en el fet que la ciutadania vol candidatures "més transversals".

Artadi confirma el salt

El consell nacional del PDECat també ha ratificat la proposta de candidatura a les eleccions municipals de Barcelona, que encapçalarà un altre pres de l’1-O, Quim Forn. Com s’especulava des de feia mesos, Elsa Artadi deixarà el Consell Executiu en les pròximes setmanes i serà ‘de facto’ la pròxima líder postconvergent a l’Ajuntament de Barcelona, al presentar-se de número dos. El tercer lloc l’ocuparà l’exconsellera Neus Munté, guanyadora de les primàries municipals del PDECat.

Després de fer-se públiques les llistes, els presos de JxCat –Sànchez, Turull, Rull i Forn– han divulgat una carta des de la presó de Soto del Real en la qual tornen a pressionar ERC per reclamar la "unitat electoral" de l’independentisme. Segons el seu parer, aquesta és la "millor aposta" per vèncer els adversaris, per la qual cosa es comprometen a "apartar-se” per "facilitar" aquesta unitat".

"El nostre projecte és d’equip, no personalista, amb voluntat de continuar ampliant", ha manifestat Artadi en la presentació de les candidatures, mentre ha defensat que el de JxCat és un projecte "transversal" que té per objectiu reflectir l’esperit del referèndum de l’1-O, la declaració d’independència del 27-O i les eleccions del 21-D.

Pulla a ERC

Nogueras s’ha mostrat molt més bel·ligerant i ha avisat que aniran al Congrés "no a agenollar-se, sinó a ser contundents" i a "defensar desacomplexadament el mandat de l’1-O". L’actual diputada del PDECat també ha llançat una pulla a ERC, a compte del seu acord programàtic amb Bildu, a l’apuntar que JxCat serà l’"únic grup independentista i independent amb veu pròpia catalana" al Congrés.