Les plantes de tractament vigilen l’aparició de microplàstics

La presència de microplàstics a l’aigua s’ha convertit en una nova preocupació, tot i que encara no hi ha una regulació que obligui a retirar-los. El que Europa sí que comença a exigir, però, és el seu seguiment. Per aquesta raó, diferents plantes de tractament d’aigua i depuració han començat a avaluar la quantitat de microplàstics que queden retinguts als filtres, segons expliquen a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de la situació. "Els microplàstics a l’aigua encara no estan regulats, però sí que cal aquest monitoratge que reclama Brussel·les", considera Joan García, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’objectiu, afegeix, és saber què entra a les instal·lacions, què en surt i si en el futur caldrà aplicar processos addicionals.

García situa el debat en una fase inicial. A diferència dels nitrats, estudiats des de fa dècades i amb efectes sobre la salut ben coneguts, els microplàstics són un contaminant molt més recent. Segons l’investigador, el primer pas ha sigut assumir que les aigües residuals són una font important d’aquestes partícules, sovint procedents de les fibres sintètiques de la roba. "En el cas dels nitrats, és més urgent perquè els seus impactes estan més ben identificats", opina. Amb els microplàstics, en canvi, la prioritat és mesurar abans de decidir si caldran noves exigències.

Fonts coneixedores de la gestió de l’aigua coincideixen a dir que depuradores i potabilitzadores ja han incorporat aquesta vigilància. Tot i que les plantes no van ser dissenyades per eliminar microplàstics, els tractaments actuals resulten útils.

Petita part sense depurar

A les depuradores, que tracten l’aigua residual abans de tornar-la al medi, es pot retirar al voltant del 99% d’aquestes partícules. La petita part que no es depura sí que arriba als rius, però pràcticament mai a les xarxes de distribució d’aigua potable. A les potabilitzadores, l’aigua passa per diverses línies de filtració abans d’arribar a la xarxa. Algunes grans plantes de Catalunya controlen els microplàstics des de fa uns quants anys. Si bé és cert que a l’aigua del riu sí que es detecten partícules, amb els primers filtres se n’elimina la presència. A les grans potabilitzadores, asseguren aquestes fonts, no es detecten microplàstics a l’aigua tractada.

Notícies relacionades

Marc Simón, subdirector general de Social de la Fundació La Caixa: "Es tracta d’acompanyar, no només d’oferir ajuts econòmics"

Els alumnes amb necessitats educatives es tripliquen en 7 anys

El risc pot aparèixer en proveïments molt bàsics, per exemple en petites captacions de pou on l’únic tractament sigui la cloració. Es pot recordar que de microplàstics n’hi ha a tot arreu: a l’aire, a la roba i als aliments. Un estudi recent sobre l’aigua de l’aixeta a Espanya va detectar concentracions molt baixes de microplàstics de manera anecdòtica i va concloure que aquesta via no comporta una exposició significativa ni un risc rellevant per a la salut humana. Els resultats apunten que l’exposició és molt més destacada a l’aigua embotellada que a l’aigua de xarxa.

La nova normativa europea sobre aigües residuals urbanes també és més exigent amb altres substàncies com els PFAS, uns compostos químics que superen la majoria de filtres de les depuradores actuals. Magnus Jern, enginyer i cofundador de Tappwater, una companyia de filtres per a l’aigua de la llar, adverteix que contaminants com PFAS, microplàstics i nitrats no solen causar una intoxicació immediata, sinó una "acumulació silenciosa".