Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Els Mossos comprometen la tesi dels acusats de l'1-O

Un exalt comandament diu que Puigdemont va ignorar dos avisos del risc de violència

El comissari Castellví admet que el dispositiu previst era "insuficient"

Ángeles Vázquez / J. G. Albalat

Els Mossos comprometen la tesi dels acusats de l'1-O

PONS ELISENDA

Es notava que no volia. Que preferia no acabar les frases i ser deliberadament confús. Però al final el comissari Manel Castellví, cap d’Informació dels Mossos l’1-O, es va convertir en el testimoni clau de la sessió d’aquest dijous del judici del procés, perquè en les seves paraules descansa en bona mesura l’acusació fiscal per rebel·lió. Suant, congestionat, va acabar explicant com va sortir "frustrat" de la reunió on la cúpula de la Policia de la Generalitat va transmetre al llavors president, Carles Puigdemont, al vicepresident, Oriol Junqueras, i al conseller Joaquim Forn que el referèndum havia de ser desconvocat. La raó que els agents van esgrimir és que temien que acabés en "una escalada de violència" per la crida que es feia des del Govern a la població perquè s’acudís a votar, com si es tractés d’una cita electoral legal, i el mandat judicial existent d’impedir-ho.

Per quan li va arribar el torn, el tribunal ja havia sentit Sebastián Trapote, màxim responsable de la Policia a Catalunya durant l’1-O, descriure com en les escoles utilitzades com centres de votació "hi havia alguns nens, però també una sèrie d’individus que mostraven una agressivitat altament virulenta" i que de forma "perfectament organitzada (...) sabien com s’havia de fer la resistència", amb cadenes humanes, agredint els agents i "provant per tots els mitjans de dificultar no només l’entrada, sinó també la sortida", que és quan les unitats van haver d’"actuar més fort". I al tinent general Ángel Gozalo, al capdavant de la Guàrdia Civil a Catalunya llavors, com explicava que el desplegament dels Mossos va ser "escassíssim i davant de l’arribada dels guàrdies civils van tenir una actitud de passivitat", però també de resistència, pel que va ser una "oposició molt difícil de gestionar".

A la tarda, la paraula va ser per a Castellví, que va començar explicant com havien detectat 42 Comitès de Defensa del Referèndum, després de la República (CDR), compostos per persones "del teixit associatiu independentista molt heterogeni" i que augmentaven la seva activitat a mesura que s’aproximava l’1-O. Gozalo ja havia dit que els CDR, amb un "llenguatge prebèl·lic", cridaven a la ciutadania a què anessin a cursos amb "formació teoricopràctica per resistir-se i defensar la república o el referèndum". "¿Defensar què?", es va preguntar el tinent general, perquè ell complia la llei.

I tot i que semblava que les posicions dels testimonis del matí i els de la tarda mantindrien posicions irreconciliables, el testimoni de Castellví va trencar totes les previsions, perquè fins i tot va coincidir amb els responsables de la Policia i la Guàrdia Civil en què els efectius de l’1-O van ser "insuficients", tot i que va repartir culpes. "Ens vam equivocar tots", li va contestar a l’advocada de l’Estat.

Sense citar Trapero

Aleshores ja havia admès allò que Forn es va entossudir a negar en la seva declaració davant el tribunal, que la cúpula dels mossos, "la prefectura" –fórmula amb què el testimoni intentava evitar nomenar el major Josep Lluís Trapero–, "havia intentat conscienciar" el Govern de la necessitat de suspendre la consulta davant el risc d’episodis violents. L’exconseller, que Castellví va situar del costat del Govern, es va defensar circumscrivint l’advertència a només actes puntuals.

Però el comissari, ja en règim de segona activitat, va explicar que després d’un primer intent en va, Trapero va sol·licitar una segona reunió. Va ser la del 28 de setembre. Per part dels Mossos també hi van assistir, a més del major, Joan Carles Molinero, Ferran López, Emilio Quevedo i el mateix Castellví, que va ser l’encarregat de transmetre a l’expresident, a l’exvicepresident i a l’exconseller d’Interior els "escenaris" que preveien davant la "gran mobilitat" que es presumia amb "una participació molt abundant" a les escoles. "Tot i que s’està cridant a les persones perquè es comportin de forma pacífica, aquest fet no treu que quan la força actuï aquesta actitud passiva es pugui transformar en activa", va explicar el testimoni. Després va concretar més: "L’1 d’octubre es donaria una situació d’escoles ocupades i forces de seguretat" que els havien de tancar; "uns que accediran a aquestes escoles i uns altres que s’hi oposaran, això és un conflicte".

Va afegir que tants els mossos com els membres del Govern estaven "advertits pel TC" i que els primers estaven fent unes declaracions "que no s’atenien a la realitat", quan deien a la ciutadania que anessin a votar, com si l’1-O fos una jornada electoral normal. Segons Castellví, Forn no va dir res, perquè coneixia "el posicionament de la prefectura", mentre que Junqueras va dir entendre la seva posició, però que "la seva sensació i esperit era que el Govern seguiria endavant". Puigdemont es va remetre al mandat del poble i a "la decisió del govern de portar-lo a terme". El testimoni va sortir frustrat i el referèndum va seguir endavant. Si no, no seríem aquí.