21 febr 2020

Anar al contingut

Al Suprem

Les deu frases més destacades de Millo en el judici del procés

L'exdelegat del Govern a Catalunya ha defensat l'actuació de la Policia i de la Guàrdia Civil l'1-O

Efe

L’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo ha defensat aquest dimarts, en la seva declaració com a testimoni en el judici del procés, l’actuació de la Policia i Guàrdia Civil l’1-O i ha descrit com els polítics independentistes van voler seguir amb el referèndum malgrat les seves advertències.

[Seguiu aquí el judici del procés en directe via 'streaming']

Aquestes són les deu frases més destacades de la seva declaració:

-"Els cossos van actuar d’acord amb la llei, complint la seva obligació, amb professionalitat i amb proporcionalitat" l’1-O. "Quan els antiavalots actuen mai generen imatges agradables, mai, en cap lloc del món".

-"Vam veure exercir la violència contra agents de manera clara, en un xoc evident", per part de "masses, muralles de persones, disposades a enfrontar-se, a oposar-se, i a fer-ho en alguns casos violentament, a la policia judicial". "Hi havia persones camuflades que tenien objectius de caràcter violent en la seva actuació".

- La violència té relació directa amb el que vam veure, observar i comprovar. Si no hi va haver detencions caldrà preguntar als cossos policials presents, els Mossos en aquest cas, per què no n’hi va haver".

-Sobre Puigdemont: "A l’altre costat de la taula em vaig trobar una cadira buida, no hi havia resposta a res que no fos cometre un acte il·legal com un referèndum d’independència". "Vaig rebre un missatge de Puigdemont en què em preguntava si era cert que si convocava eleccions no s’aplicaria el 155".

-De Junqueras: "Em va confessar que ell, personalment, no era partidari que això fos tan de pressa, però que estava compromès amb el Govern per tirar endavant aquest procés". "Em va dir: 'Soc independentista, ho he sigut sempre i no ho he de demostrar. Altres en el meu Govern no ho havien sigut mai i ara han de fer un esforç molt important per demostrar que ho són".

-“Hi havia un clima de crispació que feia preveure que hi podia haver un risc per a la integritat de les persones. [...] I així li ho vaig manifestar [a Puigdemont]". "A mi em van amenaçar. Van escriure en una paret ‘Millo mort’".

-Sobre la junta de seguretat del 28 de setembre. "Era un autèntic esperpent". "Els representants del Govern i el major [dels Mossos] insistien que no era necessària la presència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que no hi estaven d’acord, que no havien demanat que vinguessin perquè tenien capacitat de sobres per donar compliment a la interlocutòria del jutge".

-"Era una mica el món al revés: la policia judicial actuava per ordre del jutge i del fiscal amb l’objectiu de complir la legalitat democràtica vigent i, en canvi, la crida que es feia des de les institucions públiques catalanes i les entitats del moviment sobiranista era de ‘sortim a defensar les nostres institucions’. Cosa que pretén denotar que algú les estava acatant. I aquest algú era la policia judicial".

-De la DUI: "Ningú a Catalunya va pensar que era simbòlica. Ni la situació, ni l’entorn, ni el context, ni les proclames, ni les arengues... és a dir, la situació en aquell moment no feia pensar a ningú que això era una broma. Això no era una broma, anava de debò".

-"Vaig poder veure personalment lesions, dits trencats, alguna fractura de cama, vaig poder veure una armilla antibales ratllada d’extrem a extrem, i això evidentment amb una ungla no es pot fer, cal utilitzar un objecte punxant. Un agent em va explicar que havia caigut en la trampa del Fairy: abocar detergent a l’entrada d’algunes escoles perquè quan els policies entressin, patinessin, caiguessin a terra i després els trepitjaven el cap".