A BLANES

La fiscalia investiga un alcalde del PSC per malversació per una pancarta dels polítics presos

La denúncia, impulsada per Ciutadans, assegura que vuit treballadors de la brigada municipal van treballar en la seva col·locació

zentauroepp41638155 barcelona 17 01 2018 politica votaci n para escoger la nueva180829115710

zentauroepp41638155 barcelona 17 01 2018 politica votaci n para escoger la nueva180829115710 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La Fiscalia de Girona ha demanat al jutjat d’instrucció número 1 de Blanes que investigui l’alcalde del municipi, Mario Ros (PSC), per un presumpte delicte de malversació de recursos públics, per la col·locació d’una pancarta a favor de la llibertat dels polítics independentistes a la façana del consistori. 

La denúncia, que va ser impulsada per Ciutadans el 4 de desembre, assegura que vuit treballadors de la brigada municipal van treballar en la col·locació d’una estructura al segon pis el 20 de setembre del 2018 durant la seva jornada laboral i que s’haurien gastat uns 332,35 euros.

El portaveu del partit a Blanes, Sergio Atalaya, ha celebrat la decisió de la fiscalia juntament amb el diputat de la formació Héctor Amelló i ha recordat que la pancarta va ser motiu de controvèrsia després que la robessin dues vegades de la façana i que el consistori decidís recol·locar-la en un lloc de més difícil accés. Atalaya ha acusat l’alcalde de "vulnerar” el principi de neutralitat d’un ajuntament, recordant que els consistoris no poden, a diferència dels ciutadans, acollir-se a la llibertat d’expressió i d’haver utilitzat fons públics responent a l’"interès privat d’un sector ideològic determinat”.

D’altra banda, Amelló ha lamentat que la subdelegació del Govern a Girona no hagi actuat amb més contundència en altres casos semblants com a Figueres, Lloret de Mar i Girona, i ha reafirmat que el partit continuarà denunciant els casos d’institucions que "es posen al servei del separatisme amb finalitats ideològiques".

Neutralitat en campanya

La demanda de la fiscalia ha coincidit amb un escrit que Ciutadans ha presentat a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, dirigits al president Quim Torra i a l’alcaldessa Ada Colau demanant que es retirin els llaços grocs i les pancartes dels edificis públics, amb l’objecte d’unes eleccions "lliures, sense intromissions polítiques i amb totes les garanties democràtiques". Ja han advertit que, si no ho fan, recorreran a la Junta Electoral (JEC).

La formació taronja entén que es tracta de "simbologia partidista" que "vulnera" els drets dels catalans que no la comparteixen, quan falta poc més d’un mes perquè s’iniciï la campanya de les eleccions generals del 28 d’abril.

"És il·legal en període electoral exhibir símbols partidistes", ha denunciat el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa en declaracions als periodistes. “En les eleccions del 21 de desembre del 2017, la Junta Electoral ja ens va donar la raó, i va dir que els llaços i les pancartes demanant la llibertat dels polítics presos són símbols partidistes", ha afegit.

A més, el portaveu de Ciutadans a la Cambra catalana ha carregat contra el president del Govern, Pedro Sánchez, per "mirar cap a un altre costat", i li ha exigit que garanteixi la "neutralitat" i la "imparcialitat" de les institucions catalanes durant la contesa electoral, perquè aquestes "no poden defensar els lemes d’unes determinades candidatures".

Notícies relacionades

Aquest dimarts, Carrizosa ha comparegut en roda de premsa al Parlament per lamentar que, malgrat la petició formal que van fer dilluns als màxims representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat, avui dimarts aquests símbols segueixen penjats a les dues façanes. "Sempre és greu que la neutralitat quedi conculcada amb els separatistes, però en període electoral és especialment greu”, ha considerat, i ha aprofitat l’ocasió per tornar a demanar al president del Govern central que "faci complir la llei” i que garanteixi unes "eleccions lliures, en igualtat de condicions i sense propaganda gratuïta”.

"Els partits polítics tenim dret a unes eleccions lliures i al fet que les institucions públiques no siguin l’altaveu del separatisme. ¿És que Cs ha de ser l’Estat a Catalunya?", ha conclòs Carrizosa.