Sánchez firma el reial decret de dissolució de les Corts i la convocatòria del 28-A

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha firmat cap a les 11 del matí d’aquest dilluns el reial decret de dissolució de les Corts i la convocatòria de les eleccions generals per al pròxim 28 d’abril, segons informa la Moncloa. Sánchez va anunciar l’avanç electoral el passat 15 de febrer, després d’un Consell extraordinari de Ministres en què va explicar que prenia aquesta decisió després de no haver comptat amb els recolzaments per tirar endavant els seus Pressupostos.

El reial decret de dissolució de les Corts i de convocatòria d’eleccions generals, sancionat pel Rei, es publicarà aquest dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat i marcarà cinc dates clau, entre les quals el dia de la constitució del nou Congrés i el nou Senat, que aquest any tindrà lloc en plena campanya electoral de les municipals, autonòmiques i europees:

1.- L’inici del període electoral implica que des d’aquest dimarts es posen en marxa les juntes electorals i entren en vigor una sèrie de prohibicions, com la de realitzar actes d’inauguració o campanyes de propaganda institucional per difondre assoliments de legislatura.

2.- Aquest 5 de març suposa també la primera data clau del procés: la dissolució del Congrés i del Senat. Des de les zero hores d’aquest dimarts ja només quedaran en actiu els membres de les diputacions permanents de les dues cambres i la resta de parlamentaris perdran les seves atribucions, incloent-hi sou i fur.

3.- El reial decret fa oficial la data de les eleccions generals, coneguda des que la va anunciar el president del Govern i que seran el diumenge 28 d’abril, 54 dies després de la publicació de la norma. De nou la cita amb les urnes serà diumenge, tot i que la llei no impedeix que les eleccions se celebrin qualsevol altre dia de la setmana.

4.- S’indicarà igualment la data d’inici i de conclusió de la campanya electoral, que té una durada de quinze dies. En aquest cas, començarà a les zero hores del divendres 12 d’abril i acabarà a les 24 hores del divendres 26 d’abril. Pel mig, la Setmana Santa, que aquest any se celebra al voltant del divendres 19.

Notícies relacionades

La Setmana Santa no influirà en la participació del 28-A, però sí a la campanya

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

5.- Finalment, el decret fixa el dia i l’hora en què han de reunir-se les Cambres per celebrar la seva corresponent sessió constitutiva després de les eleccions, en què diputats i senadors prenen possessió del seu escó i s’elegeix el president i la resta de membres de les meses de les dues Cambres. Aquesta data s’ha d’enquadrar dins dels 25 dies posteriors a la convocatòria, amb la qual cosa es calcula que sigui entre el 20 i el 23 de maig, en la recta final de la campanya de les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig.

En el decret s’ha de precisar, així mateix, el nombre de parlamentaris que s’elegeixen en cada circumscripció, ja que és una xifra que pot variar en cada convocatòria en funció de la seva població. No obstant, se sap que cada circumscripció tria un mínim de dos diputats amb l’excepció de Ceuta i Melilla, que n’elegeixen un cadascuna. El nombre de senadors és fix: quatre per circumscripció provincial, dos a Ceuta i Melilla i un a les següents illes o agrupacions d’illes: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma. En total, s’elegeixen 350 diputats i 208 senadors, ja que, com està sent habitual des de 1977, les eleccions generals afectaran les dues Cambres. Teòricament, la llei electoral permet elegir un dia el Congrés i un altre de diferent el Senat, però mai s’ha aplicat aquesta opció.