Duran: "Mas va rebutjar un pacte amb Rajoy que es pogués votar a Catalunya"

Malgrat l’escàndol orquestrat pel PP i la resta de les dretes davant de la idea del Govern de Pedro Sánchez que el diàleg amb la Generalitat comptés amb un relator que donés fe de les seves conclusions, el judici al procés al Tribunal Suprem està certificant els diferents intents de mediació que hi va haver en el conflicte català quan l’inquilí de la Moncloa es deia Mariano Rajoy. Dos d’ells van ser revelats al seu dia per EL PERIÓDICO: el del ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, que ‘in extremis’ va intentar impedir la DUI i el 155, i el que entre el 2013 i el 2014, amb Artur Mas com a president, van protagonitzar tres emissaris: Joan Rigol, Pedro Arriola i José Enrique Serrano. Però aquesta última no va ser l’única gestió secreta que es va produir en els mesos previs a la consulta sobiranista del 9-N. N’hi va haver una altra que revela ara Josep Antoni Duran i Lleida, l’històric home de CiU a Madrid.

En una entrevista que avui publica 'XL Semanal’, el dominical d’EL PERIÓDICO, Duran assegura que, abans del 9-N, Rajoy es va avenir a explorar un acord polític que pogués ser votat pels catalans sempre que CiU es comprometés a recolzar-lo i a defensar-lo a Catalunya. No obstant, segons el relat del llavors líder de l’avui extinta Unió, qui va frustrar aquesta possibilitat va ser el president de la Generalitat aleshores, Artur Mas, que, acabat de pujar a l’onada independentista, va adduir que no podia garantir que la proposta rebés l’aval dels secessionistes a les urnes.

'No' de Mas, emprenyament de Rajoy

"Abans de la consulta del 9-N hi va haver converses entre Arriola i Rigol i, en un moment donat, Rajoy i jo vam parlar d’una possible proposta política que es pogués sotmetre a votació. I Rajoy, amb tot el sentit del món, va preguntar si aquesta proposta la defensaríem nosaltres després. Li vaig dir que per descomptat i que en parlaria amb Mas. És llavors quan Mas diu que no, pel que poguessin votar els independentistes. Rajoy s’emprenya –i jo li dono la raó– per dues qüestions: una, perquè Mas no va voler recolzar el que poguéssim acordar; i dos, perquè s’assabenta per la premsa de la doble pregunta que se sotmetria a votació el 9 de novembre. És en aquest moment quan Rajoy diu “¡prou!”, relata Duran a l’entrevista.

Aquest episodi està inclòs a 'El riesgo de la verdad’ (Editorial Planeta), les memòries polítiques que el veterà dirigent democristià publica aquest dimarts. Segons Duran, aquest sí que va ser un intent real d’arribar a una sortida política que evités el xoc de trens i afirma que "el fracàs no va ser, ni de bon tros, responsabilitat exclusiva de Rajoy", encara que critica que el llavors president del Govern no hagués intentat després "reiniciar el diàleg".

Però aquest no és l’únic dard que Duran llança a Mas a l’entrevista, amb qui mai va mantenir la millor de les relacions. El culpa d’haver pujat al carro de l’independentisme per "falta d’aptitud política" al "deixar-se portar per assessors mediocres, les anàlisis dels quals han conduït a aquesta situació". I a aquest mateix entorn l’acusa d’haver-se "inventat" el concepte de "dret a decidir" i d’equiparar-lo al dret a l’autodeterminació, que, a parer seu, "està reservat per a unes realitats que no tenen res a veure amb Catalunya".

Respecte a l’espoleta que va desencadenar el procés, el cop de porta de Rajoy al pacte fiscal el 2012, Duran afirma que Mas "va anar a la Moncloa amb la voluntat que li tanquessin la porta i no va fer res perquè no l’hi tanquessin". Però el retret més dur a l’expresident és haver "entregat el país a la CUP". "I això mai, mai, mai –i ho repetiré fins a la sacietat– ho hauria esperat de Mas".

Pujol, Puigdemont, Junqueras...

L’exlíder d’Unió atribueix a la pressió d’Esquerra la renúncia de Mas a la presidència de la Generalitat i es confessa perplex perquè elegís com a relleu Carles Puigdemont, una persona que “sempre ha sigut esbojarrada”. En aquesta venjança, Duran acusa Jordi Pujol –l’home que el va decebre al no haver-lo ungit com a delfí en favor de Mas– d’haver utilitzat els seus anys de govern per preparar els catalans "de forma tàcita" perquè poguessin "anar assumint el credo sobiranista", i fins i tot assegura que "en el fons" sempre ha sigut independentista.

Puigdemont i Oriol Junqueras no es deslliuren del flagell de Duran. A l’expresident l’acusa d’haver dilapidat, a l’optar per la via unilateral, el "rèdit" que podia treure’s del "gran error de l’Estat" l’1-O, però recorda que va ser el líder d’ERC, "que avui apareix com la persona més bondadosa, el que va pressionar Puigdemont perquè no convoqués les eleccions i anés a la DUI".

Sobre la situació actual, l’exdirigent democristià aplaudeix l’intent de Sánchez de "desinflamar el conflicte", però lamenta que "hagi jugat amb els independentistes al set i mig". No obstant, recrimina al sobiranisme que, "a força de demanar més i més cartes", hagi demostrat que "no vol el diàleg".