Casado proposa una «llei de llengües» que relega l'ús del català a opcional

Pablo Casado no aterra a Catalunya sense propostes electorals sota el braç. Quan es va estrenar en la direcció va convocar la seva primera reunió del comitè executiu a Barcelona i va anunciar una iniciativa parlamentària perincorporar els delictesde “sedició impròpia” i de “convocatòria il·legal de referèndums” en elCodi Penal. En una segona trobada, aquesta vegada unconclave del PPC, va reclamar impetuós l’aplicació d’un 155“més extens i amb prou” competències per intervenir l’educació, els mitjans de comunicació públics i els Mossos d’Esquadra. En nombroses compareixences públiques va insistir en la seva determinació a il·legalitzar els CDR via llei de partits, i va proposar recuperar la llei de símbols del 1981 pervetar els llaços grocsa l’espai públic. Aquest dijous, va oferir un altre volum. De visita al Mobile World Congress (MWC), va presentar una “llei de llengües” querelega el català a un ús opcional i eleva el castellà a vehicular.

En plena precamapanya, el líder del PP va assegurar que aquesta iniciativa ja està redactada en el seu programa electoral de forma expansiva a tot l’Estat, per la qual cosa, si arriba a la Moncloa, les llengües cooficials passarien a ser "un mèrit però no un requisit excloent".

Casado va proclamar la necessitat de regular el castellà partint de l’article 3 de la Constitució –”que estableix que tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la”– en quatre àmbits: l’administratiu, l’ocupació pública, l’ensenyament i la senyalització.

Segons el seu pla, s’hauria d’utilitzar de forma obligatòria en totes lescomunicacions públiquesde l’administració i “cap espanyol pot ser sancionat si no se li comunica en la llengua comuna de tots els espanyols, sens perjudici que també se li comuniqui en una altra”. Les ofertes d’ocupació públicaserien patrocinades i concorregudes en aquesta llengua perquè, va dir, “no és just que una persona de Granada no pugui optar a un lloc de treball a Tarragona, però sí a la inversa”. I a lesaules dels centres educatiuss’obligaria a l’ús del castellà com a vehicular “sens perjudici” que vagi acompanyat de la llengua cooficial, “si així ho decideix la comunitat autònoma en qüestió”. Les vies urbanes i interurbanes haurien de ser retolades seguint la mateixa pauta, deixant la porta oberta a una duplicitat en la llengua cooficial. 

El dirigent popular va defensar que la seva idea “consagra la igualtat d’oportunitats i la competitivitat entre els espanyols”. I seguint la seva voluntat de forjar-se com a“dic de contenció” contra l’independentisme, va reconvertir la seva exposició en un dard contra els secessionistes, obviant que la immersió lingüística aconsegueix consensos molt més amplis a Catalunya. “Les llengües cooficials sempre són una riquesa però el nacionalisme les ha aprofitat, no per amor a elles, sinó com una barrera identitària per dur a terme el seu projecte”, va etzibar en declaracions els periodistes.

"Inconstitucional"

Notícies relacionades

¿Quin partit guanyarà les eleccions generals 2019?

El CIS eixampla l'avantatge del PSOE a dos mesos de les eleccions generals

Des d’un altre escenari, l’hemicicle del Parlament de Catalunya, Ciutadans també va carregar contra el Govern a compte de la immersió lingüística. La diputada que porta la veu cantant dels taronges en la comissió d’Educació,Sonia Sierra, va acusar l’Executiu de Quim Torra de persistir en un “sistema monolingüe”, mentre es “relega” el castellà i l’anglès a les escoles catalanes.

El conseller d’Educació,Josep Bargalló, va aprofitar la seva rèplica per respondre tant al PP com a Ciutadans. Va declarar la proposta de Casado “inconstitucional” i contrària a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i va treure pit del model lingüístic en l’ensenyament que defensa el Govern, que va descriure com a “transversal i majoritari” en la societat catalana. Va confrontar el seu prototip amb el dels taronges, va vanagloriar el seu perquè "no segrega per motius de llengua" i va acabar censurant que "mentre el seu model lingüístic sigui majoritari a la Cambra, serà el que tiraran endavant", argumentant que rep l’aval d’un ample ventall de partits com ERC, JxCat, el PSC, els comuns i la CUP.