Zoido també es desentén del dispositiu policial de l'1-O

L’exministre de l’InteriorJuan Ignacio Zoidova optar per una defensa aferrissada de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, l’actuació més polèmica del qual, l’1-O, va ser qualificada de “proporcional i racional”, i la va justificar en la passivitat dels Mossos, que van “tolerar” un referèndum il·legal. Per a això, amb insistència, es va emparar amb el que li va transmetre el llavors secretari d’Estat de Seguretat,José Antonio Nieto–que declararà davant del tribunal del procés dilluns–, en el sentit que la policia autonòmica “no havia complert les previsions a què s’havien compromès”. En Nieto i en el coordinador del dispositiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos –que declararà dimarts– semblen haver descarregat la patata calenta del respondre per l’operatiu policial tant Zoido com Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría.

Davant de la insistència de la defensa de posar-lo davant les càrregues policials d’aquell dia, Zoido va afirmar: “No hem de culpar les forces de seguretat” de l’ocorregut aquell dia, “sinó als que van encoratjar i van promoure el referèndum il·legal”. “Quan es produeixen imatges de força cap és agradable”, però, al seu parer, els agents van prioritzar la “proporcionalitat i seguretat de les persones”, principis que regeixen tots els dispositius policials. El problema va ser que quan van arribar els agents als col·legis "no es van veure unitats d’intervenció dels Mossos", "no s’havia tancat cap col·legi" i es van trobar "autèntics escuts humans", "concentracions organitzades", que impedien complir l’ordre judicial. 

L’exministre va negar que allò fos “la convivència ciutadana”, de manera que “no s’ha de culpar les forces de seguretat, sinó els qui van encoratjar i van promoure el referèndum il·legal”. Va assenyalar que "tots els cossos tenien la comesa de clausurar el col·legi, però en molts es va comprovar que hi havia una resistència activa, organitzada,", i es va comprovar la inactivitat dels Mossos, que van aixecar actes per "simular que complien les ordres judicials", va respondre a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal.

"Davant d’un referèndum que s’havia declarat il·legal i que s’estava encoratjant a la participació i sabent que havia d’intervenir, el dispositiu dels Mossos era totalment insuficient”, va dir Zoido, que va desviar qualsevol pregunta sobre el desplegament policial "als operatius”, al capdavant del qual va situar el coronel Diego Pérez de los Cobos, una vegada que va ser nomenat el seu coordinador per la fiscalia i després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

“Sempre m’he preguntat què hauria passat si no s’hagués encoratjat el referèndum i què hauria passat si en lloc dels 7.000 mossos que van actuar haguessin estat els 12.000 habituals, amb el suport dels 6.000 guàrdies civils i policies” desplaçats a Catalunya al principi, va explicar, per donar suport als Mossos i fer tasques de policia judicial. “Tot hauria sigut totalment diferent. S’hauria pogut obtenir un millor resultat”, es va respondre ell mateix poc després.

Primer contacte amb el fiscal

Va explicar que el primer contacte del ministeri amb la fiscalia per coordinar un dispositiu va ser a partir del 8 de setembre, després de la suspensió de les lleis de referèndum i transitorietat, moment en què va dir que va poder començar a tramitar-se l’atracada del barco de Piolín per allotjar els agents. A continuació ha citat les instruccions fiscals del dia 12, en les quals no es planteja la possibilitat d’un reforç als Mossos. Afegeix que des de la secretaria d’Estat es va començar a fer una valoració a mida que s’aproximava l’1-O, i més després del 20 de setembre, per la “magnitud i transcendència” de l’ocorregut aquell dia en què s’havien produït uns 40 registres i una vintena d’arrestos, així com manifestacions de protesta. El dia 22 la fiscalia va interposar la primera denúncia, per la qual van anar a presó els responsables de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el majorJosep Lluís Trapero.

Malgrat que el responsable policial està imputat a l’Audiència Nacional i no el Suprem, la fiscalConsuelo Madrigalha preguntat per ell i Zoido ha respost que “no era gaire col·laborador i no li agradava el fet d’estar coordinat per Pérez de los Cobos”. Ha assenyalat que després de l’aplicació del 155 es va nomenar a proposta sevaFerran López. Quan es va reunir amb ell li va dir que “esperava que complís la legalitat vigent, amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia”. No li va donar instruccions, perquè va dir no tenir costum d’això. Tampoc la tenia de dissenyar i valorar els dispositius policials, com creu que és habitual en els ministres d’Interior, ja que són els experts els que s’encarreguen.

Auxiliar els Mossos

Segons el ministre, aquell dia va enviar al conseller d’Interior,Joaquim Forn, la notificació que “donades les circumstàncies” es reforçaria la presència de policia i la Guàrdia Civil, com a auxili o reforç als Mossos. Això va suposar l’enviament d’un contingent de 6.000 agents perquè actuessin com a policia judicial en recolzament de la policia autonòmica. També havia de confiscar tot el que se li requeria i “mantenir la vigència de la Constitució i la sobirania nacional. Això de l’auxili als Mossos canvia en un moment”, ha afegit el testimoni a preguntes de l’advocat de Forn, Javier Melero.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

“¿Enviar 6.000 homes a 2.239 col·legis no és enviar-los a l’escorxador?”, va arribar a preguntar el lletrat. Zoido s’ha mantingut ferm a l’hora de traslladar la responsabilitat “als operatius”. Per no saber ni li constava que als vehicles de la Guàrdia Civil destrossats a les portes de la Conselleria d’Economia s’haguessin deixat armes llargues. En canvi, recordava la petició d’armes de guerra i munició sol·licitada pels Mossos que durant el 155 es va suspendre i simplement es va autoritzar la munició habitual.

El comiat dels agents que anaven a Catalunya al crit de "Contra ells", pel qual li va preguntar l’advocat de Cuixart i després el de Sànchez, que va qualificar d’"energúmens" els que ho deien, va ser desautoritzada pel ministre i que a nivell institucional va demanar que no es reproduïssin aquestes actituds. Després d’assenyalar que creia recordar que la van protagonitzar persones externes a les casernes no va poder assegurar si s’havia obert algun expedient, però sí que va mostrar la seva disconformitat amb aquestes des del primer minut. I respecte al llançament d’una pilota de goma pel qual va perdre un ull una persona, l’exministre ha respost apel·lant a la defensa dels agents a qui prèviament havia llançat una tanca.