Zaplana, retratat com "el cap" en les xerrades dels seus presumptes testaferros

La Guàrdia Civil considera acreditat que Eduardo Zaplana exministre i expresident de la Generalitat Valenciana va cobrar 10,5 milions d’euros en comissions irregulars només dels negocis de la família Cotino investigats en el ‘cas Erial’, entre altres coses perquè els acusats de ser els seus testaferros, i al nom dels quals eren, per tant, els diners als paradisos fiscals, es refereixen a ell com "el cap" en les converses que els va gravar l’UCO.

La part del sumari sobre la qual s’ha aixecat el secret, a la qual ha accedit EL PERIÓDICO, inclou també la transcripció de converses del mateix Zaplana. En una de les converses, amb l’advocat uruguaià Fernando Belhot, amb qui comenta també l’anomenat 'cas Lezo', en què hi ha investigat Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, l’exdirigent del PP, parla d’uns diners a Andorra.

"L’Ignacio no m’està donant diners d’Andorra, però com que ens ha deixat tan poc... tampoc passa res", apunta.

En aquesta mateixa xerrada Zaplana assenyala: "No puc treure cinc milions de... primer perquè no els tinc ara perquè m’he ficat en un problema, però, segon, és que tot i que els tingués... [...] aquí a Espanya em diran: ¿vostè on va?".

Cap de l’entramat

Notícies relacionades

L’oposició posa nota al primer curs d’Illa: Junts el «suspèn», el PP ho veu una «estafa» i els Comuns l’envien «al setembre»

Les cinc raons per les quals el Suprem va tombar la prohibició del vel islàmic que ara proposa Junts

La jutge d’instrucció ha aixecat parcialment el secret de sumari, en què la titular apunta que és "evident que aquesta associació de persones –amb referència als investigats– té com a cap Eduardo Zaplana, que presumptament es va valer al seu dia del càrrec que ostentava fent partícips la resta dels investigats, ja que els necessitava perquè exercissin determinats papers, beneficiant-se al seu torn".

Els pagaments, vinculats a concessions de plantes d’ITV i del Pla Eòlic, s’haurien realitzat inicialment via Luxemburg, tot i que Zaplana hauria utilitzat nombroses empreses per difuminar tant la procedència com la propietat d’aquests diners.