Casado: "L'agenda que estem veient a Catalunya és l'agenda d'ETA"

El líder del PP, Pablo Casado, advoca per aplicar un article 155 a Catalunya més durador i amb un àmbit competencial extens, a diferència del que es va aprovar el 2017, i que a més derivi en procediments judicials contra les resolucions "injustes" del Govern. El polític conservador assegura també: "L’agenda que estem veient és l’agenda d’ETA, és a dir, l’agenda del nacionalisme que s’alia amb l’esquerra acomplexada i apaivagada pensant que alguna cosa ha de donar a l’esquerra per intentar resoldre aquest desequilibri d’una Transició i d’un adveniment a la democràcia en què les cartes van estar marcades".

En una entrevista amb l’agència Efe, Casado repassa l’actualitat política amb contínues referències a una legislatura que veu esgotada i crítiques al president del Govern, Pedro Sánchez, a qui acusa de cometre una "alta traïció", per això no descarta presentar un moció de censura, a part de mobilitzar la gent als carrers.

¿Què li sembla la figura del relator en les converses entre la Generalitat i el Govern?

Crec que és l’etapa més lamentable que recordo de les últimes dècades a Espanya i s’han traspassat totes les línies vermelles, la legislatura està completament acabada i el Govern està deslegitimat per seguir un dia més a la Moncloa.

El fet que s’accepti una mediació entre una autonomia i el Regne d’Espanya és ignominiós per a la història d’aquest país i inhabilitant per a un president del Govern que té 84 escons i que ha mentit, perquè va dir que la moció de censura era per convocar eleccions.

Per tant, en això seré molt seriós, ha de convocar eleccions immediatament i, si no ho fa, no descartem cap mecanisme per forçar-lo a complir la seva paraula i a escoltar el clamor de la societat espanyola. Si no rectifica haurem de cridar als espanyols al carrer, perquè és l’única fórmula que ens queda perquè un president del Govern mentider i traïdor actuï d’una vegada en benefici del mandat constitucional amb què va jurar el seu càrrec.

¿Es refereix a convocar manifestacions?

Per ara, el que li estem dient és que ha de convocar eleccions immediatament perquè el que sabem per la Generalitat és inadmissible. Es parla de mediació internacional o nacional, és igual, de negociar de tu a tu amb una autonomia que a més està en rebel·lia i el que vol és destruir la unitat.

No podem tenir a la presidència del Govern una persona que està demostrant actes de traïció directament, és a dir, està traint Espanya és una traïció documentada. ¿Com es permet el luxe, un president amb 84 escons i els socis que té, com s’atreveix a trair Espanya, la seva legalitat i la seva Constitució, a ultratjar el Rei d’Espanya admetent 21 mesures en què es diu pràcticament que la monarquia parlamentària és il·legítima?

¿Entre les mesures que estan disposats a prendre inclou la moció de censura?

No descartem res, perquè el que està passant a Espanya és el més greu des del cop d’Estat de l’any 1981. A Espanya hi està havent un cop a l’Estat, per això hi ha un judici al procés.

El que hem vist des del mes d’agost és la rendició de l’Estat i ara mateix Sánchez reconeix que se li va entregar un document de 21 mesures en una trobada a Pedralbes de tu a tu amb un supremacista racista i fanàtic com [Quim] Torra.

És tan greu que no descartem res, perquè estem davant d’una actuació de fellonia, d’alta traïció a Espanya, no s’ha vist des del 23-F i sembla que estigui il·luminat per escriure un llibre o per anar a viatjar amb el Falcon o ser a Davos. ¿Considera que l’oposició legítima, que li treu 50 escons i una majoria absoluta al Senat, estarem de braços plegats?

Aquesta persona és una calamitat [...], amb un partit socialista residual que respecta ara mateix Pedro Sánchez i uns barons lligats de mans.

¿Què pensa el senyor [Emiliano García] Page o el senyor [Javier] Lambán del que fa Sánchez? ¿O els socialistes assenyats, el senyor Guerra i González? No opina res Zapatero perquè va fer la mateixa fellonia i la mateixa traïció a Espanya amb els mateixos nacionalistes el 2008. ¿Què pensa el PSOE assenyat d’un president del Govern que està venent Espanya simplement per un plat de llenties i per un Falcon? M’agradaria que aquest partit socialista s’obstinés, com va fer al Comitè Federal que va deposar el seu secretari general, i que deixessin d’intentar estar amb les seves baronies ara el maig a canvi de vendre Espanya als independentistes que el que volen és trencar-la.

¿Continua creient que Sánchez és partícip d’un cop d’Estat, com li va dir a l’octubre?

No vaig dir això, vaig dir que si no posava ordre a Catalunya estava sent responsable del cop a l’Estat que s’estava produint a Catalunya i, si el Govern no només no fa res, sinó que està col·laborant o ocultant una negociació, com s’ha vist amb Torra, no només és partícip i responsable, sinó que n’és còmplice.

Ens van intentar explicar ahir que això del relator és habitual i no passa res, però estic en desacord que una autonomia ha d’establir-se de manera bilateral amb l’Estat, s’haurà de reunir a tot estirar en conferència de presidents o en les sectorials.

¿Però què és això que un president es reuneixi de tu a tu amb una autonomia presidida per delinqüents?

Delinqüents encara no...

¿Qui mana en el Govern de la Generalitat? Puigdemont, un pròfug de la justícia per haver comès suposadament delictes d’altíssim cost penal i l’ha substituït el senyor Torra que, segons la meva opinió, està utilitzant mitjans públics per a la independència. I, si per mi fos, ja estaria activat el 155, que a més derivaria en procediments judicials contra les resolucions que s’han comès sabent que són injustes. Perquè el delicte de prevaricació també és un delicte i també és delinqüent el que el produeix, i el Govern està dictant resolucions injustes, com l’execució pressupostària tendent a la ruptura amb l’Estat.

José María Aznar va designar uns enviats que es van reunir amb ETA en una taula en què hi havia un mediador o relator, que era concretament el bisbe de Sant Sebastià de llavors...

No, el Govern d’Aznar, com tots els governs de la democràcia, el que va fer és, una vegada que ETA va proposar deixar les armes, escoltar quan les deixaven i quan ETA va intentar explicar o negociar, aixecar-se de la taula i derrotar-la. El Govern del PP no va negociar res amb ETA.

En aquesta taula el que hi havia era uns representants d’un president del Govern al qual li van rebentar el cotxe amb una bomba i li van intentar disparar dos míssils al seu avió presidencial. Per tant, un respecte al senyor Aznar, que és víctima d’ETA, no és un president del Govern que negociés amb ETA com va fer Zapatero.

A ETA la va derrotar el PP i la va derrotar tallant el finançament internacional, declarant Batasuna una organització terrorista... per tant, equivalències sobre la lluita antiterrorista...

Només als efectes que hi havia un mediador a la taula...

Aquí tenim una clau, l’agenda que estem veient a Catalunya és l’agenda d’ETA, és a dir, l’agenda del nacionalisme que s’alia amb l’esquerra acomplexada i apaivagada pensant que alguna cosa ha de donar a l’esquerra per intentar resoldre aquest desequilibri d’una transició i d’un adveniment a la democràcia en què les cartes van estar marcades.

És la gran fal·làcia de l’esquerra nacional, intentar veure la transició com un pacte que es va tancar en fals. Per tant, que ara mateix l’esquerra de Sánchez, com la de Zapatero, intentin reescriure la transició, cedint als nacionalistes, abans als etarres, ara als borrokes catalans, és un error històric.

I sento ser tan vehement, però el que estem vivint és el més greu que jo recordi en política i és una cosa que com a líder de l’oposició no toleraré.

¿Com es pot garantir que el 155 que proposa, més dur que l’anterior, no provocarà més tensió i més independentisme a Catalunya?

Si és que és igual, si és que no hi ha més alternativa, això de jugar a la interpretació política... és com 'miri, a mi m’han robat a casa meva, què fem, ¿denuncio o callo? Miri, és que estan trencant amb la legalitat a Catalunya ¿activem el 155 o juguem que no ens n’assabentem?'. No hi ha alternativa davant el delicte.

A Catalunya, per desgràcia i per culpa del que està fent aquest Govern, no hi ha alternativa a aplicar l’article 155, això sí durador, no com va imposar Ciutadans, que era només per convocar eleccions, i un 155 amb un àmbit competencial extens, no com va imposar el PSOE sense entrar en interior, educació i en mitjans de comunicació.

I que va acceptar Mariano Rajoy.

Bé, amb l’objecte d’anar amb un consens que jo ara mateix no buscaria. Jo ara crec que cal aplicar un article 155 i que el partit que lideri aquesta resposta s’emportarà l’Espanya dels balcons, que no és del PP ni de Cs ni ara de Vox, és un 60% o 80% d’espanyols, també d’esquerres, que li estan donant un mandat clar als seus polítics que ja està bé, i per tant el 155 s’hauria d’aplicar immediatament amb nomenament del Govern des del Govern central, sense límit de temps i amb tot el desplegament de l’àmbit competencial.

¿I si això fa que el nombre d’independentistes arribi al 60% o 80%?

Per descomptat així és com està pujant. Si tu tens una absència absoluta de l’Estat a Catalunya i tens barra lliure per a mitjans tant de comunicació com econòmics, l’independentisme pujarà. El 155 no és acabar amb l’Estat autonòmic, és rescatar-lo, és recuperar-lo perquè ara mateix el que està passant és que els independentistes han liquidat la Constitució i la mateixa legalitat, és a dir, és la jungla.

El que sí que s’ha constatat és que el PP amb aquest discurs ha quedat reduït al mínim a Catalunya i fins i tot no és el principal partit constitucionalista.

Però és que això és secundari, Churchill va guanyar la guerra i va perdre les eleccions. És que la política és instrumental, els partits som mers instruments per aconseguir un millor govern i millor vida per als espanyols. A mi m’és igual que tingui un cost electoral sempre que jo faci el que he de fer conforme a la llei.

Per començar, aquí no és optatiu, el president del Govern ha de fer complir la llei i a Catalunya no es compleix la llei. ¿On és Pedro Sánchez? Crec que és tremendament lamentable que un president, que no s’acaba de creure el que és perquè l’hàbit no fa el monjo i no està a l’altura, està francament impossibilitat per governar, ni en nombre d’escons ni en qualitat personal, i tampoc en lleialtat institucional.

El que estem veient és que aquest senyor per continuar viatjant en el Falcon, seguir anant a Davos i continuar fent llibres, que ja veurem el que és però sembla que serà francament lamentable el que llegim, hàgim d’estar perdent la legalitat a Catalunya perquè li ve de gust continuar sent president del Govern.

Deia no tant amb referència al futur del PP com a la falta de recolzament que hi ha a Catalunya cap a una mesura que vostès volen aplicar...

Però és que jo crec que el compliment de la llei senzillament no té alternativa, la llei es compleix en tota la seva dimensió i a tot el Regne d’Espanya.

El que estem veient és que a les portes del Parlament hi ha mocosos dient 'visca Terra Lliure', una organització terrorista amb 200 atemptats a la seva esquena. ¿Això no és per a la llei de partits, no és per tallar el finançament per als partits Arran o CDR que diuen que no tenen finançament públic i és clar que en tenen, com Omnium i l’ANC?

¿Il·legalitzaria algun partit català?

Jo iniciaria el procediment perquè els jutges siguin els que ho facin. La meva pregunta és: ¿hi ha ara motius perquè s’il·legalitzin organitzacions polítiques a Catalunya? Segons la meva opinió, per descomptat.

¿Quins?

Arran perquè justifica la kale borroka, encoratja la violència als carrers i encoratja escarnis contra els jutges i els meus companys. Per exemple, ANC i Òmnium Cultural ¿què estan fent, o ERC i el PDECat, rebent fons públics tenint líders independentistes ja processats per rebel·lió o per sedició?

Per això hem demanat, a part de la modificació de la llei de partits, una modificació de la llei de finançament de partits polítics perquè els partits els líders dels quals estiguin processats per rebel·lió o sedició perdin qualsevol subvenció pública.

¿En què es diferencia aquest PP de Casado del de Mariano Rajoy?

Més que en què es diferencien, m’agrada veure les similituds de la trajectòria històrica del PP. Som un partit liberal conservador de centredreta que sempre que governem a la gent li va millor, perquè creem ocupació, recuperem el prestigi internacional i, a més, tenim una implantació territorial que ara es veurà en les eleccions municipals i autonòmiques.

Crec que aquestes són les nostres grans cartes; és veritat que l’espai electoral que m’he trobat està fragmentat en tres, és veritat que com deien recentment, tant Rajoy com Aznar, probablement m’he trobat pitjor situació que els meus tres predecessors.

A Espanya està sorgint Vox i s’està desplomant Podem, això està produint que el PSOE mengi vots de Podem, que Cs mengi vots del PSOE i, alhora, que Cs torni vots al PP i fins i tot transfereixi vots a Vox, ja que se segueix nodrint aquest desplaçament cap al seu costat, cosa que fa la competència al nostre espai encara més difícil.

Jo estic molt tranquil, crec que les dades deixen molt clar que liderem el nostre espai electoral i que una vegada liderat el nostre espai electoral i estant segur que guanyarem al PSOE serà fàcil arribar a un acord de Govern perquè hem demostrat que som l’únic partit que podem pactar a esquerra i dreta, com ha passat a Andalusia.

¿S’assembla més aquest partit al d’Aznar?

El partit està on sempre ha estat. Un partit ha de ser com un arbre: les arrels són els valors i han de ser profundes i fermes, els valors del PP són els del centredreta conservador. Després el tronc han de ser els principis, la baixada d’impostos, el recolzament a la família i l’enfortiment institucional. I després tens el que és el teu ideari, el teu programa, les branques, això és el que sí que ha de ser ampli per albergar més gent a sota, però el tronc i les arrels segueixen on sempre han estat.

El meu objectiu és tornar als 10 milions d’electors que vam tenir no fa tant temps. Jo em trobo el partit amb una estimació de vot entorn del 18% a totes les enquestes i el que hem de fer és pujar del 18%.

¿Quin paper ha tingut la corrupció en aquesta pèrdua de recolzaments?, ¿creu que ja estan superats els casos de corrupció en el partit?

Sí, sens dubte. A mi ningú em pregunta ja per casos de corrupció perquè crec que per edat i per trajectòria jo ni tan sols he viscut amb gaires de les persones que ara mateix estan encausades. Jo envio sempre un missatge de rotunditat i de tranquil·litat: a Espanya qui la fa la paga i si algú està sent jutjat per casos de corrupció que ho pagui, i a més amb una legislació exigent en gran part per les modificacions legislatives que va fer el PP.

Ara jo no puc donar explicacions del que desconec i l’únic que puc dir és que a partir d’ara qualsevol conducta que no sigui exemplar compta amb el rebuig exprés de la direcció nacional. Però això és compatible amb defensar la presumpció d’innocència i també amb rescabalar aquells que han sigut acusats injustificadament, com la injustícia comesa amb Rita Barberà, amb Pilar Barreiro o amb Pedro Antonio Sánchez, persones que després han sigut declarades innocents.

Bé, Pedro Antonio Sánchez per un tema de prescripció, perquè no es va actuar, no perquè sigui declarat innocent.

És una persona que és ara mateix una persona sense cap acusació i a més sense cap vel de sospita, com ha sigut Pilar Barreiro o per desgràcia Rita Barberà, que no ha arribat a veure-ho en vida. El que vull dir és que cal tenir una rotunditat contra la corrupció, però d’altra banda també el que vull és que no hi hagi una doble moral, que s’exigeixi el mateix a tots els partits, fins i tot als nous, i que si parlem de finançament de partits també exigim als nous com es financen.

¿Per què no ha destituït Cosidó, que apareix a certs papers i certes coses de les clavegueres de l’Estat?

No apareix a cap paper ni en cap acusació, ni judicial, ni tan sols periodística. Si es llegeixen totes les informacions sobre això, queda molt clar que la direcció general no tenia responsabilitat en res del que es diu que va passar, però que cap jutge ha judicialitzat ni investigat. Per tant, quan hi hagi alguna certesa que algú ha fet una cosa malament s’exigiran responsabilitats, però el que no podem fer és que, sense evidències, ni tan sols gravacions, perquè jo sempre dic que evidències no vol dir sobre una sentència ferma, hi ha vegades que hi ha proves prou gràfiques per dir que ens anticiparem tot i que sigui de forma cautelar a un procediment judicial que sol ser llarg. En aquesta ocasió no hi ha res.

¿Contempla demanar disculpes per la corrupció passada en el seu partit?

Jo no puc demanar disculpes del que ni he protagonitzat ni he viscut, ni sé si ha passat, i ni tan sols un jutge ha resolt res encara. Recordem que només hi ha hagut una sentència, sobre dues campanyes municipals a Pozuelo i Majadahonda que està recorreguda, que va tenir un vot particular, i que afectava dos dels 8.000 municipis en què es va organitzar la campanya electoral.

Això va ser la sentència que va basar la vergonyosa i falsària moció de censura, suposadament per regenerar la vida pública i convocar eleccions immediatament, ja veiem per a què era, per fer suport de Torra dels batasunes i els podemites.

Per tant la corrupció no pot ser un espantaocells per a rèdits partidistes de cada una de les forces polítiques: Si s’ha fet alguna cosa malament, aquesta gent ja està a la presó, ara que no s’intenti vincular una direcció nacional que no tenia responsabilitat directa sobre campanyes municipals i molt menys a una direcció nacional que arriba totalment renovada 15 anys després d’aquests fets.

Avui mateix encara hi ha informacions i titulars que parlen del finançament il·legal del PP, del qual es parla expressament en aquesta sentència de què vostè parla...

Insisteixo: si s’ha fet alguna cosa malament, que pagui qui ho va fer malament, el que no es pot fer és estar 15 anys després preguntant als que en aquella època gairebé no estaven ni afiliats.

Avui mateix surt una informació que vostè va participar en un acte de Noves Generacions, que segons un informe de la Guàrdia Civil va estar finançat irregularment, dins del 'cas Púnica'...

Jo no en tinc idea, però jo avui tinc un acte a Conca i li asseguro que jo no preguntaré qui l’organitza i s’haurà de preguntar a la direcció de Conca, però en aquella època com que jo ni tan sols era dirigent del partit, que es pregunti a qui el va organitzar. Però insisteixo, jo el que no faré és estar donant explicacions del que ha passat fa moltíssims anys, del que jo no hi tenia res a veure, deixant molt clar que si algú ha fet alguna cosa malament pagarà per això com s’ha fet sempre.

¿I no és una contradicció que tots aquests casos es produïssin durant una etapa determinada, que és l’etapa de José María Aznar al capdavant del partit i que va tenir un Govern en què hi ha diversos ministres que estan encausats, fins i tot empresonats? No obstant, amb Aznar vostè hi té millor relació que amb Rajoy.

Jo tinc una excel·lent relació amb Aznar i amb Rajoy. Encara més, he tingut la sort de ser cap de gabinet d’Aznar durant un any i mig, portaveu de Rajoy durant tres anys i, a més, crec que he sigut un lleial col·laborador i he tingut la sort de treballar amb ells, sobretot, perquè alhora estaven fent una gran contribució a Espanya.

Per tant, insisteixo, i ja ho van deixar molt clar, que es fan responsables (Aznar i Rajoy), orgullosament responsables –crec que va ser el terme que va utilitzar un d’ells– de tot el que han fet en el partit. Crec recordar que van dir del primer fins a l’últim dels actes. Ara, si algú en aquelles etapes, sense el coneixement dels expresidents, va fer alguna cosa més, ja ho pagarà. Però insisteixo: és que no es pot demanar a una empresa que estigui pendent de la delegació territorial.

¿Què és Vox per a vostè?. ¿Es veu governant amb Vox?

Jo crec que Vox és un partit que ara té representació parlamentària a Andalusia i comencem a veure aquesta actuació parlamentària. Jo sempre deia a la campanya andalusa que de Podem no vaig començar a parlar-ne fins que els vaig veure actuar al Parlament Europeu. Perquè una cosa és el programa que tenen i una altra cosa és el que després fan. I per tant, ara és quan hem de veure què és el que demanen de veritat. Perquè és veritat que hi havia qüestions que a mi no m’agradaven del programa i que eren inconstitucionals. Per exemple, suprimir les autonomies. Però igual d’inconstitucionals que quan Ciutadans demanava suprimir les diputacions o el Senat. O hi havia fotos que no m’agradaven, com Abascal amb Le Pen. Però tampoc m’agradava la de Rivera amb el líder de Libertas, també ultradretà a Europa.

¿Llavors, jo amb què em quedo? Amb el que fan els partits després. Perquè ni Rivera després ha arribat a tal afecte, les peticions que estaven fora la Constitució. S’ha vist –Rivera– que no era un perillós ultradretà a nivell europeu i jo espero que Vox demostri el mateix. De Podem sí que puc dir el que ha fet, perquè tot el que proposa en el programa ho ha demostrat on ha governat. I han demostrat que van contra l’economia del lliure mercat, que van contra la monarquia espanyola, que estan a favor de les dictadures bolivarianes.

Ara com ara, vegem el que fa Vox a Andalusia i el que sí que puc dir és que l’acord que vam firmar amb Vox i Ciutadans, per separat a Andalusia, és perfectament subscribible, crec que per qualsevol espanyol de bona fe que vol regeneració, ocupació, bona educació i bona sanitat a Andalusia.

¿Continua mantenint que ha de governar la llista més votada?

Fins a en tres ocasions, fins i tot, vaig plantejar una reforma legislativa al Congrés. L’última vegada que vaig proposar que governada a Espanya la llista més votada, va ser dues setmanes abans de les eleccions andaluses. I per tercera vegada tot els grups del Congrés van rebutjar la proposta. I jo ja vaig avisar en el debat: no tornarem a sortir al ring amb una mà a l’esquena, perquè sempre feien el mateix.

El 2015 ho vam presentar. El PSOE va dir: "No, ara no és el moment". Amb això nosaltres vam anar amb aquest compromís en el programa electoral i el PSOE al final va fer el que li va donar la gana als despatxos. Això sembla que no és just. Hem de tenir tots les mateixes eines. I ara, com que han rebutjat la legislació, el que farem és igual que fa el PSOE o que ha fet Ciutadans, que és intentar arribar a acords de govern per sumar majories alternatives allà on està governant malament l’esquerra. Això sí, nosaltres sortim a guanyar, no a pactar, i guanyarem.

¿Si vostè a les generals no és el més votat, sí que buscarà acords per a poder governar?

Jo a les generals seré el mes votat. El que vull és que es convoquin les eleccions. De fet, li envio un missatge a Sánchez: ¿si el CIS és tan bo per què no convoca eleccions?. ¿si el CIS el duplica en recolzaments i el PSOE està disparat, per què no convoca eleccions?

Jo li dic que sent el líder del partit que tan malament surt del CIS, jo vull eleccions per guanyar-les. ¿Què vol dir? Doncs u, que el CIS està absolutament manipulat. Jo crec que ja és pràcticament alguna cosa per estudiar perquè podríem estar parlant de la utilització de fons públics en benefici d’un partit.

És clar, com que un dia a Pepu Hernández li enganxen una societat instrumental i aquell dia tota la comunitat internacional et posa a parir perquè no dones la cara a Veneçuela, doncs trec [el PSOE] el CIS, tot i que fos una setmana abans de temps o tot i que sigui absolutament increïble. No es pot utilitzar els mitjans de l’Estat així, de Pedro Sánchez no m’estranya ja absolutament res, només li demano que convoqui eleccions, moció de censura per convocar eleccions, i després ara diu que no, que governarà per reial decret tot i que no tingui pressuposat. Si la seva paraula val això, jo li recordo la frase de Rubalcaba: Espanya no es mereix un govern que menteixi i Pedro Sánchez és un mentider compulsiu. Per tant, com que és un mentider i un incompetent, que convoqui eleccions.

¿Creu que Cs pot a les municipals i autonòmiques pactar amb els socialistes i fer perdre al PP algunes CCAA i ajuntaments?

Ja ho ha fet, a Andalusia en la passada legislatura i crec que seria bo que Rivera expliqués aquesta declaració de la setmana passada que podria buscar també pactes amb el PSOE.

No es pot admetre això que una cosa és el sanchisme i una altra cosa el socialisme, perquè ho estem veient amb Catalunya, els barons socialistes no diuen ni piu, i els diputats i senadors socialistes de Castella-la Manxa, Andalusia, Extremadura, suposadament els que diuen que són patriotes, voten amén a tot el que diu la direcció.

¿És compatible pactar en alguns llocs amb Cs sabent que en uns llocs està pactant amb el PSOE?

Jo he de pactar partint d’uns acords de govern i amb Cs no tinc cap problema, tinc una bona relació amb Rivera i valoro dues qüestions fonamentals per a mi: defensen la Constitució i defensen la unitat d’Espanya; després podem tenir discrepàncies en el tema fiscal, qüestions conjunturals, però crec que no és equiparable pactar amb aquest PSOE per molt que et vingui bé en un càlcul partidista.

¿Què canviaria de l’actual llei de l’avortament?

La canviaria sencera, la derogaria i tornaria a la llei que tenia cohesió social, que és la que es va aprovar amb Felipe González i va respectar Aznar, que és una llei que no hi havia cap necessitat de canviar, però l’esquerra d’aquest país en aquesta estratègia divisiva, ja no podien legislar, ja no podien gestionar l’economia, es van dedicar a dividir els espanyols: memòria històrica, avortament, eutanàsia, el que fa sempre l’esquerra radical.

Nosaltres el que diem és que apostem per una cultura progressista a favor de la vida i ho diem en un país amb un hivern demogràfic que posa en risc el sistema de pensions el sistema de salut, de prestacions públiques.

Faríem bé en aquest país per deixar de preguntar per la llei de l’avortament i començar a preguntar per ajuts a la maternitat, a la conciliació, a l’emancipació, a la vivenda als ajuts fiscals per tenir nens.

Crec que el dia de demà els nostres fills ens jutjaran amb uns ulls de no em puc creure el que feien els nostres pares, que fa 10 anys que parlem de lleis de l’avortament, que acumulem tants diners invertits i, no obstant, siguem el segon país en longevitat i un dels que té la taxa de fecunditat més baixa.

La llei que va proposar Gallardón i per la qual Rajoy el va obligar a dimitir...

La llei que va proposar Gallardón, que és una llei que compta amb tot el meu respecte, és una llei que anava més enllà de tornar a la llei de Felipe González, el que nosaltres proposem és tornar a la llei que tenia un consens social a Espanya, la llei de supòsits.

Jo tinc un fill cincmesó i jo he vist ecografies des d’aquell dia i no entenc com un país desenvolupat pot defensar un avortament lliure fins a la setmana 20 o 22 en certs supòsits, li recomano a molta gent que vegi ecografies a partir de la setmana 20.

No puc entendre com a partir de la setmana 20 hi pot haver barra lliure per avortar i, no obstant, no estic parlant de prohibició o condemna.

L’altre dia als Goya el guanyador a l’actor revelació de ‘Campeones’ va fer un al·legat a favor de la vida dins de la seva discapacitat intel·lectual dient: ‘Jo voldria tenir un fill com jo, gràcies, papa, mama, per tenir-me’, i jo vaig veure allà molta gent aplaudir dels que demanen l’avortament lliure.

L’avortament inclou aquest tipus de discapacitats, ens sembla molt bé avortar nens que tenen una discapacitat ecogràfica vista i després aplaudim molt algú per la història de superació i el recolzament de la seva família, ¿però quin cinisme és aquest?

Crec que hem de fer una anàlisi de quina societat estem construint i sobretot, que això a l’esquerra li surt molt malament si volem finançar les pensions i la salut, hem de pensar en com tenir més nens i no com els avortem.

¿La causa de malformacions?

La llei de supòsits té un supòsit de malformacions incompatibles amb la vida i és veritat que hi ha nens que no arriben a viure ni dues hores o dues setmanes i és un trauma terrible per a la mare, però hi ha legislacions de països suposadament més avançats que nosaltres, amb més impostos que nosaltres, en què almenys hi ha informació a la mare, que és una vida que no és un tumor.

Jo en això no soc doctrinari, crec que hi havia certs consensos socials amb les seves imperfeccions que es trenquen amb la finalitat merament partidista i ideològica sense necessitat d’una reclamació social, dic això com la llei de memòria històrica que nosaltres derogarem de facto amb la presentació de la llei de concòrdia, dic el tema de l’eutanàsia que està perfectament superat amb el testament vital i la prohibició de la distanàsia a totes les comunitats autònomes. Són lleis que es fan davant de la incompetència per governar el que de veritat preocupa a Espanya i com que soc dels que no callo, dono la meva opinió, però no és nova.

¿Es defineix com a feminista; el senyor Maroto ho va fer?

Si feminisme és defensar i respectar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, sí. Ara jo no crec que calgui tractar de polítiques de les dones, sinó que cal veure les dones que tenen problemes no pel fet de ser-ho, sinó per la seva circumstància particular. M’explico: ¿a Espanya hi ha una bretxa salarial entre homes i dones? Cert. El PP la va reduir quatre punts i mig quan va governar.

Però anem a la causa per la qual hi ha una bretxa salarial, sobretot és la maternitat. La bretxa salarial es produeix per la possibilitat o per la certesa que una treballadora és mare. És veritat que aquesta bretxa salarial en el fons és una mitjana en reduccions de jornada en acumulació també d’hores, de manera que no només és una discriminació, que per cert està penada i laboralment és perseguible per la llei.

Tema de la jubilació. ¿Nosaltres què vam fer? Fomentar una jubilació suplementada en un 5, un 10, un 15% si la dona treballadora havia tingut un, dos o tres o més fills mentre treballava. Conciliació, teletreball, el mateix.

Violència contra les dones. Això és una cosa amb què nosaltres no només estem compromesos, sinó que vam ser el partit que va llançar un pla nacional d’erradicació d’aquesta xacra social i el primer partit que liderem un pacte d’estat per erradicar-la una vegada per sempre.

Ara bé, el que estem dient és que en comptes de tenir polítiques que defensin totes les dones o que intentin criminalitzar tots els homes, dediquin tots els esforços a les dones que han sigut víctimes o que poden ser-ho i tota la càrrega penal, inclosa la presó permanent revisable, contra aquells homes que han pogut ser agressors.

Nosaltres, dins de la defensa absoluta de la legislació que nosaltres mateixos hem posat en pràctica per erradicar la violència contra les dones, no acceptem aquesta col·lectivització que diu que les dones són víctimes per ser-ho i els homes agressors per ser-ho. No. Però com que veiem que hi ha més incidència de violència contra la dona i cal protegir-la, és a les víctimes o amenaçades i davant els agressors o que poden ser-ho, i per això jo crec que és una absoluta incoherència que l’esquerra s’emboliqui en la bandera de la lluita contra la violència contra les dones i, no obstant, estiguin en contra de la presó permanent revisable.

De l’esquerra, ni una lliçó sobre això, perquè hem fet molt més que ells, però sobretot és compatible una defensa sense fissures de la lluita contra aquesta xacra social sense necessitat de criminalitzar l’home per ser-ho o victimitzar la dona per ser-ho.

¿Estaria a favor d’eliminar les exigències de paritat en determinades institucions o òrgans del Estat?

Hauria d’estudiar-ho. Jo crec que al final les exigències de paritat s’han de fer per compromís més que per llei. Per exemple, el Partit Popular abans que existissin les llistes paritàries va tenir la primera presidenta autonòmica, la primera presidenta del Senat, la primera presidenta del Congrés, la primera comissària europea dona. No pel fet de ser-ho sinó perquè eren formidables.

Per exemple, en el consell d’administració de les Ibex 35 durant el nostre últim govern s’han duplicat les conselleres sense que hi hagi una llei sobre això.

Però sí que crec que per a les qüestions en què encara es pot millorar, jo no sé si el que és una legislació restrictiva, però almenys sí que hi ha d’haver al·licients o incentius perquè al final no hi hagi cap tipus de discriminació.

¿Eliminaria la possibilitat d’ajuts per treure de les cunetes les víctimes del franquisme i de la guerra civil?

Sempre hi ha hagut ajuts, des de l’any 75. Des que hi ha democràcia a Espanya qualsevol familiar que vol buscar els seus éssers estimats pot fer-ho amb recolzament de diputacions, ajuntaments, comunitats autònomes i govern de la nació.

El Govern de la Nació de Rajoy va deixar en zero els ajuts per a això.

Perquè la nostra crítica és que la major part d’aquest pressupost anava a accions publicitàries, o a simposis, o a qüestions divulgatives més que a l’ajuda directa a les famílies. Això és una crítica que jo continuo fent.

Jo soc net de represaliat i per tant a mi lliçons d’això, el que es posi amb el BOE, cap, sobretot perquè la meva àvia viu, el meu avi no, però la meva àvia viu, per tant un respecte. A mi de veritat el debat del Valle de los Caídos i tal... doncs em sento més identificat del costat dels que van ser represaliats per Franco. Però això també em dona una legitimitat com a net de represaliat i és que jo no reobriria ferides.

La transició va ser una abraçada entre represaliats i repressors. L’abraçada que es van fer el mateix Carrillo, que havia participat en crims horripilants, i alguns hereus del franquisme que havien participat en crims horripilants, aquesta abraçada que es van fer, penedits de les barbaritats que van fer, no la poden desfer els seus nets.

I jo per això crec en la transició, crec en la reconciliació nacional. Però insisteixo: sí que crec que és bo que qualsevol familiar que busca els seus éssers estimats tingui el recolzament de les institucions, però no amb lleis que intenten reestructurar els afectes, o la història, o reescriure el que va passar, que massa cruel va ser, sinó senzillament amb mesures puntuals en què els recursos públics s’utilitzin per a les famílies, no per intentar dividir els espanyols.

¿Quina creu que pot ser la solució per sortir d’aquesta crisi a Veneçuela?

Bé, jo crec que el Govern d’Espanya arriba tard i de forma deshonrosa. Dotze dies han hagut de passar per reconèixer Juan Guaidó, 12 dies en què hi ha hagut desenes d’assassinats i detencions, de la mateixa família de Guaidó si no haguéssim posat el crit al cel en la comunitat internacional.

Una vegada més demostra Pedro Sánchez que és ostatge dels podemites, els que han assessorat Maduro i Chávez, els deuen massa. Ja l’hi ha dit Maduro a Podem: "Mirin, vostès callin que si no començo a explicar les coses".

Dit això, Veneçuela, on segons l’OEA hi ha hagut 12.000 detencions, 6.000 execucions, 300 tortures i violacions a les presons o hi ha actualment 500 presos polítics, el que cal fer immediatament és enderrocar al règim del tirà, sàtrapa Maduro i convocar eleccions lliures perquè la democràcia sigui efectiva.

I mentre jo el que he demanat és que Espanya lideri un Pla Marshall, un Pla Colom, un Pla Espanya, un Pla Europa... que ajudi a la reconstrucció d’un país tan ric, un país amb uns recursos energètics tan amplis que el que necessita és de l’ajuda internacional per poder gestionar-se i per poder fer una cosa fonamental també que és recuperar el que ha robat el règim narcoterrorista de Maduro.

Notícies relacionades

Quan Rajoy va enviar mediadors a negociar amb la Generalitat

El Govern defensa la figura del "relator" davant del malestar del PSOE

Tallar els comptes que tenen a Europa, embargar els béns, els actius financers, els pisos que s’han comprat a Madrid els capitostos, els militars i tots aquests corruptes davant de l’aplaudiment de la progressia a Espanya.

Que s’embarguin els seus béns i que reverteixin una altra vegada al poble veneçolà. És lamentable que fa dos dies hi hagués una reunió del Grup de Lima amb el Canadà, amb Xile, amb l’Argentina, amb França, amb Alemanya i que no hi fos Espanya, Espanya, que els veneçolans ens anomenen la mare pàtria; que no hi fos Pedro Sánchez, tant que viatja i tant que va pontificant no sé de què. ¿Com és possible que Espanya no estigui liderant el Grup de Lima que ha de portar Maduro a la CPI o que no hagi liderat la UE durant 12 dies? Per dir que no es pot seguir donant respiració assistida a un monstre que està sumint en la misèria i l’opressió al seu poble. Jo crec que aquest és el tast moral del govern que tenim. Demano que liderem el pla de reconstrucció i democratització d’aquest país tan meravellós.