Anar al contingut

NEGOCIACIÓ DELS PRESSUPOSTOS

El Govern defensa la figura del "relator" davant del malestar del PSOE

Calvo manté l'aposta perquè ha arribat l'hora de "les solucions polítiques"

Presidents socialistes critiquen l'Executiu pel seu gest amb l'independentisme

Juan Ruiz Sierra

El Govern defensa la figura del "relator" davant del malestar del PSOE

JOSE LUIS ROCA

Mai una paraula com  "relator", poc sospitosa de ferir sensibilitats, havia provocat un debat tan encès. L’oposició parla d’"alta traïció" i convoca manifestacions. El partit que sosté el Govern entra en convulsió, amb importants líders territorials desmarcant-se de la iniciativa. Els destinataris d’aquest gest, les formacions independentistes, que reclamaven una mesura d’aquest tipus per no vetar els Pressupostos, assenyalen que no és suficient. Però la Moncloa manté l’arriscada aposta.

Des de primera hora del matí d’aquest dimecres, l’Executiu va defensar aquesta figura davant propis i aliens. Segons va dir, hauria de limitar-se a "convocar" i "prendre nota" de les reunions d’una taula de partits catalans de nova creació, complementària a la comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat, ressuscitada després de set anys de paràlisi del PP. A les nou, la vicepresidenta, Carmen Calvo, restava transcendència a la polèmica. "Estem mirant el dit i no la Lluna", va dir a la Ser. Però en el Govern no devien quedar satisfets amb aquestes explicacions, perquè dues hores i mitja més tard la número dos de l’Executiu tornava a donar la cara des de la Moncloa. Calvo va insistir una vegada i una altra que la incorporació del "relator" amb prou feines canviava res, que en el fons no era "cap notícia", però que la seva funció podria ser "bastant útil" per encarrilar el debat entre els partits del Parlament. Perquè ara, va dir, havia arribat el moment d’encarar les "solucions polítiques", més enllà dels "problemes quotidians" de Catalunya.

"No seríem un govern digne si estiguéssim en una situació escapista. Això ja ho va fer el Govern anterior –va assenyalar la vicepresidenta durant la seva llarga compareixença–. "És un assumpte de caràcter pràctic. El relator és algú que pot ajudar a fer la feina. No té més. No és un observador internacional. No és algú que vingui a intervenir en aquesta situació".

Les seves explicacions no van convèncer. Ni a l’independentisme, que per no rebutjar els Pressupostos demanen altres gestos com abordar el dret d’autodeterminació, ni al PP i Cs, que van convocar una marxa perdiumenge que ve a Madrid, ni tampoc al PSOE, un partit propens a incendiar-se en els debats sobre Catalunya. Sobretot, entre els presidents autonòmics, que temen que la relació de l’Executiu amb ERC i el PDECat els pugui passar factura en les eleccions autonòmiques i municipals del 26 de maig, com va passar el desembre passat a Andalusia.

El malestar entre els socialistes és transversal, no només dels dirigents tradicionalment crítics amb Sánchez. Inclou l’aragonès Javier Lambán, que va parlar de "cessions" que "posen en qüestió la Constitució i la decència". El castellanomanxec Emiliano García-Page, que es va confessar "perplex" i va demanar una cita del Consell de Política Federal, que reuneix tots els líders territorials del PSOE, perquè Sánchez ofereixi explicacions. I l’extremeny Guillermo Fernández Vara, que va assenyalar que "les coses que són difícils d’explicar són encara més difícils d’entendre". Però també Luis Tudanca, cap de l’oposició a Castella i Lleó. Sempre alineat amb Sánchez, Tudanca va argumentar aquesta vegada que el Govern s’havia "explicat malament, molt malament".

La "desinformació"

A tots ells, Calvo els va dir que parlaven des de la "desinformació" i el "desconeixement". "El Govern està fent la seva maduresa amb maduresa i prudència. Quan intervenim en públic, hem de tenir informació per poder encertar en el que diem", va dir als seus.

Fonts pròximes a diversos presidents autonòmics van explicar després que tenien la informació que els havia donat el Govern: "És a dir, cap". El seu temor, van coincidir, és que la societat no entengui aquest tipus de gestos i que a més siguin "inútils", si ERC i el PDECat no acaben recolzant els Pressupostos. A la Moncloa també ho veuen difícil, més encara al caliu de l’imminent judici al procés al Tribunal Suprem, però insisteixen que la seva obligació és bolcar-se en el diàleg. "Per saber on vas –va dir Calvo–, has de fer-te la pregunta contrària: ¿I si no, què?".