Mas, Rajoy, Santamaría i Urkullu, entre els citats a declarar en el judici del procés

El Suprem accepta la declaració de Colau, Trapero, Torrent, Rufián i Tardà, entre d'altres

Rebutja observadors, perquè "tots podem ser-ho" i habilita dos traductors per a qui vulgui declarar en català

zentauroepp46791787 190201160951

zentauroepp46791787 190201160951

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / Madrid

El Tribunal Suprem ha revelat un dels misteris que despertaven més expectació sobre el judici del procés, que començarà el pròxim dia 12: ¿qui declararà com a testimoni en la vista oral? Entre els centenars de testimonis acceptats –256 van ser proposats per la fiscalia–, hi ha l’expresident del govern Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’expresident de la Generalitat Artur Mas. 

També hi haurà l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero, el seu substitut, Ferran López, i la intendenta Teresa Laplana. Així mateix, hi compareixeran el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu; el president del Parlament, Roger Torrent; nombrosos diputats, entre ells, Gabriel Rufián i Joan Tardà; l’excoordinadora general del PDECat Marta Pascal; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo. També hi aniran l’exdiputat Lluís Llach, l’exportaveu d’En Comú Podem Xavier Domènech, l’exdiputada de la CUP Mireia Boya i els exmembres de la Mesa que seran jutjats al TSJ de Catalunya, tret de Ramona Barrufet.

Monserrat del Toro, lletrada de l’Administració de Justícia (abans, secretària judicial) del Jutjat 13 de Barcelona, també compareixerà davant del tribunal, malgrat que durant la instrucció no se la va arribar a interrogar, ja que les defenses van protestar per les mesures de seguretat que es van adoptar respecte a ella.  

Rebutjats

En canvi, la Sala rebutja que declarin com a testimonis el Rei i el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, perquè no existeix el «testimoni per substitució» que pretenia la defensa que ho va sol·licitar. Tampoc hi compareixeran l’exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, l’exdiputada i tertuliana Pilar Rahola ni l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, per la seva condició de fugit en aquesta causa, fet que fa incompatible que declari com a testimoni, obligat a dir veritat. Ni el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que es pretenia citar per sembrar dubtes sobre la imparcialitat del tribunal, que la Sala del 61 ja va rebutjar amb la corresponent recusació.

El tribunal no considera necessària la prova pericial de Dret internacional proposada per Oriol Junqueras i Raül Romeva, perquè un relator internacional i un expert independent li expliquessin «l’abast actual i significat del dret d’autodeterminació». «La Sala no accepta una prova encaminada a explicar als seus integrants l’abast i significat d’un dret el contingut material del qual s’obté a partir de les declaracions internacionals subscrites per Espanya i de la dogmàtica que s’ha ocupat del seu estudi. Fer dependre de l’opinió de dos juristes –la neutralitat i preparació del qual no es qüestiona– la conclusió sobre la legalitat internacional del dret a decidir, suposa trencar de forma irreparable el significat de la funció jurisdiccional».

Tampoc ha acceptat relators de les Nacions Unides, experts en drets humans, premis Nobel o intel·lectuals com ara Noam Chomsky i Paul Preston, perquè "alguns d’ells, d’un inqüestionable pes intel·lectual i autors d’una obra que mereix l’admiració i el reconeixement col·lectiu, són prescindibles quan són cridats a judici per opinar sobre els fets objecte d’acusació".

La interlocutòria fixa en dues les places que cada un dels processats podrà reservar per a familiars i pròxims pel «mer càlcul combinat de les dimensions de la Sala de Plens del Tribunal Suprem, el nombre de processats i les acreditacions que se sol·liciten».

Judici en directe

Notícies relacionades

«La Sala coincideix plenament amb la defensa a l’hora de remarcar la importància d’observadors que converteixin la seva presència en un sa element de fiscalització de l’exercici democràtic de la funció jurisdiccional. Precisament, per això ha autoritzat –superant, així, restriccions històriques encara vigents en la majoria dels països del nostre entorn– que les sessions del judici siguin televisades en directe i mitjançant ‘streaming’ a la web. La conseqüència immediata és que tot ciutadà que vulgui convertir-se en observador, nacional o internacional, del desenvolupament del judici podrà fer-ho". 

Quant a la traducció simultània, sol·licitada per algunes defenses, el tribunal assenyala que hi ha dos traductors a disposició de la Sala per a tot aquell acusat o testimoni que desitgi declarar en català.