Anar al contingut

Confirmada la multa de 200.000 euros a Ómnium per vulnerar protecció de dades

L'Audiència Nacional considera provat que l'entitat va tractar dades personals sensibles en una enquesta per al 9-N

Ángeles Vázquez

L’Audiència Nacional ha confirmat la multa de 200.000 euros que va imposar l’Agència de Protecció de Dades a Òmnium Cultural per vulnerar la Llei de Protecció de Dades, al tractar dades ideològiques dels ciutadans catalans en una gran enquesta feta els mesos previs a la consulta del 9 de novembre de 2014. La Sala Contenciosa rebutja el recurs que va presentar a l’entitat, perquè considera provat que van tractar dades personals d’ideologia, que eren sensibles o especialment qualificades, per la qual cosa requereixen un reforçament de la prestació del consentiment del seu titular per ser objecte de tractament. La multa encara pot recórrer-se davant del Tribunal Suprem.

L’octubre i el novembre del 2014, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium van promoure la campanya ‘Ara és l’hora’ per fer una  ‘Gigaenquesta’ a tres milions de domicilis a Catalunya. Eren sis preguntes que començaven amb: “Si Catalunya fos un Estat tindria entre 8.000 i 16.000 milions d’euros més, ¿com pensen que s’haurien de gastar?”. L’última es referia al 9-N.

La Gigaenquesta es va desenvolupar per correu postal i amb 30.000 voluntaris, que, segons els jutges, “emplenaven els formularis d’aquells ciutadans que així ho desitjaven. Si els enquestats no obrien la porta o no volien o no podien respondre però s’apreciava receptivitat, es preveia la possibilitat d’entregar el fullet o dipositar-lo al marc de la porta perquè els enquestats el remetessin per correu”.

El registre d’Òmnium

Per registrar les dades, Òmnium va crear un fitxer amb les respostes que enviaven els voluntaris. Finalitzada l’enquesta a cada àmbit geogràfic, la documentació es procedia a la mecanització a través d’una aplicació facilitada per l’ANC.

L’Agència de Protecció de Dades va obrir una inspecció i va accedir a l’aplicació informàtica desenvolupada en què hi figuraven un total de 82.814 enquestes, que incloïen tant les respostes com dades personals dels enquestats. Les enquestes en paper emmagatzemades incloïen un resum amb “el nombre de portes que no obren, o que no volen fer l’enquesta, a més de la llista d’edificis a visitar. Hi figuren a més una sèrie d’anotacions manuscrites referents a cada una de les vivendes visitades amb indicacions concretes (no anirà a votar, no és legal, no interessa, no vol atendre, no obren, deixar a l’enquesta, no volen fer-la...)”.

La Sala considera acreditat que per omplir el qüestionari calia partir prèviament i acceptar implícitament “el posicionament ideològic que deriva de tal formulari, que no és cap altre que el favorable a la independència de Catalunya respecte de l’Estat espanyol”. El tribunal tampoc dubta que l’enquesta es mostri clarament a favor d’una concreta posició ideològica, “quina és la independència de Catalunya, amb la qual necessàriament cal estar conforme, ja que en altre cas no és possible contestar-la, o almenys en la seva integritat”.