FILES CONSERVADORES

Bauzá deixa el PP per «sembrar nacionalisme» a les Balears

L'expresident carrega contra la política lingüística del seu partit a les illes

Fonts de Vox i Cs descarten que hagin fitxat l'exdirigent autonòmic

20190123 422500 bauzae 1 1 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Pilar Santos / Madrid

L’expresident del Govern de les Balears José Ramón Bauzá va renunciar aquest dimecres a l’acta de senador i es va donar de baixa del PP després de 20 anys com a militant. En una carta de quatre pàgines enviada als mitjans de comunicació, Bauzá (Madrid, 1970) va assegurar que ho fa perquè considera que el seu partit ha “catalanitzat” les illes i ha “sembrat nacionalisme” en aquest territori. En unes línies que van disgustar la cúpula de Génova, l’exdirigent acusa Pablo Casado de fer i dir coses diferents, "almenys en el cas de les Balears" i la llengua. A la direcció de Génova van lamentar la seva sortida, però van rebutjar les crítiques.

Fonts de les direccions de Vox i Ciutadans van descartar a aquest diari que hagin mantingut converses amb Bauzá per fitxar-lo. L’afectat no té, ara per ara, cap oferta per integrar-se a les llistes d’aquestes dues formacions per a les autonòmiques del maig, van assegurar portaveus dels dos partits. L’exdirigent va escriure a Twitter hores després que la seva intenció és “tornar” a la societat civil !per continuar defensant el mateixcom un simple farmacèutic mallorquí”. 

A la carta, el fins ara senador carrega contra el "regionalisme" del seu partit i l’acusa d’haver"sembrat i regat un nacionalisme que l’esquerra no ha hagut de fer res més que explotar". Bauzá va començar a liderar el PP a les illes el 2009 i des d’aquell moment i després, com a president de la comunitat, entre el 2011 i el 2015, va defensar “fins a l’extenuació la unitat d’Espanya” i la “descatalanització de les illes Balears”, remarca per escrit. Es queixa que els dirigents del PP balear que el van precedir i el van succeir, en canvi, han ajudat al creixement del sentiment nacionalista. Com a exemple assenyala que va ser un Executiu popular el que va establir "el denominat decret de mínims", per garantir el model d’immersió lingüística en català, mesura que va reformar quan ell va arribar al Govern.  

El maig del 2015, Bauzá va guanyar les eleccions, però no va poder governar davant de l’aliança delPSOE,Podemi elseconacionalistes de Més. Al juliol va ser elegit com a senador per designació autonòmica i aquell mateix mes va dimitir com a líder dels populars per la desfeta electoral (de 35 a 20 escons). La seva decisió d’aquest dimecres culmina mesos d’enfrontaments amb la nova direcció de Biel Company.

Una cosa a Madrid, una altra a les Balears

Notícies relacionades

El PP no va tardar a reaccionar. Génova va assegurar que el polític no havia expressat mai aquestes crítiques "injustificades" als òrgans interns i va aprofitar per recordar-li les iniciatives posades en marxa al Congrés per garantir l’ús del castellà a tot Espanya. La direcció va lamentar que Bauzá no estigués atent al discurs de Casado diumenge, quan va declarar la seva intenció d’acabar amb "l’adoctrinament nacionalista i el dogmatisme d’esquerra".  

No obstant, Bauzá reconeix a la seva carta que li agraden “moltes coses” que diu Casado, però afegeix que no veu traducció en els fets: "Desgraciadament, almenys en el cas de les Balears, les seves paraules i les seves accions van en camins oposats". I posa exemples. Es queixa que la direcció actual del PP balear renegui de la llei de símbols que ell va aprovar com a president autonòmic, recolzi la subvenció de rètols en català, defensi que sigui un requisit en l’accés a la funció pública i negui que existeixi "adoctrinament" a les illes.