PARLAMENT

El recurs de Puigdemont al TC reobre la crisi entre JxCat i ERC

Esquerra s'enfurisma, portes endins, i manté les formes pensant en el judici

Els postconvergents asseguren que van avisar Torrent però els republicans ho neguen

sabria

sabria

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan Artur Mas va advertir, fa anys, que el procés entraria en una "zona desconeguda" pocs van ser els que van creure que el surrealisme tindria cabuda en aquells temps que s’acostaven, que resulten ser els presents. Que l’expresident Carles Puigdemont, resident a Brussel·les perquè no pot posar el peu a Espanya, llevat que vulgui passar una temporada en un centre penitenciari, interposi un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC)recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC), que forma part del pèrfid entramat del no menys malvat Estat, és un gir que pocs esperaven. I que aquest recurs posi en qüestió una decisió del Parlament, que presideix un dirigent d’ERC, el soci de cavalcada independentista i, per tant, de Govern, és digne d’un guionista de 'House of cards'.

Tot això va derivar, d’una banda, en un enuig monumental entre bastidors d’ERC i, alhora, en un intent de posar-hi sordina, davant dels micròfons, per part dels mateixos republicans. Del costat del moviment de Puigdemont, Junts per Catalunya (JxCat), es va assajar l’útil 'no és el que sembla' o, en paraules de la portaveu del Govern, Elsa Artadi, "no és un atac entre socis". És a dir, un intent poc exitós de presentar el recurs d’empara com un tecnicisme més per seguir el camí fins a Estrasburg.

El quid de la qüestió

El quid de la qüestió, durant el matí al Parlament, on s’havia d’haver celebrat la compareixença dels exconsellers presos en la comissió d’investigació sobre el 155, que el Tribunal Suprem no va autoritzar a temps, era conèixer si ERC sabia o no per endavant que Puigdemont tramitaria el text d’empara. JxCat va mantenir que Roger Torrent tenia coneixement del recurs, però els republicans van replicar que això era "taxativament fals" i que l’únic que se li va traslladar va ser que havien afegit una "mínima referència sense importància" sobre la decisió de la mesa de principis d’octubre de retirar el vot delegat a Puigdemont en el ja presentat escrit contra la decisió de Pablo Llarena de suspendre'l com a diputat. Els postconvergents sabien que aquest gest incomodaria els seus socis, tot i que es van acollir a criteris legals per presentar-lo i es van escudar en l’argument que és un pas necessari per arribar a instàncies europees, argument que ERC rebutja.  

JxCat es va aferrar a l’avís que va fer al seu moment que recorreria l’acord de la mesa. Es van reafirmar que el pacte sobre la suspensió dels diputats processats, votat també per ells en el ple, era "molt ambigu" i que a instàncies europees podia "semblar contradictori", i per això calia "aclarir que no s’acceptava la suspensió". És a dir, van provar d’explicar-lo amb "qüestions tècniques" i van etzibar que la resta dels empresonats postconvergents no presentaran el mateix text, ja que la seva situació judicial és diferent.

ERC va considerar que la justificació que el recurs era un pas intermedi necessari per seguir el curs judicial fins a Estrasburg no "se la creu ningú".  El líder del partit, Oriol Junqueras, no va valorar la maniobra de Puigdemont, tot i que sí que, dins de les seves limitacions, va provar de recollir informació. Senyal que, almenys ell, tampoc en sabia res. "Junqueras està concentrat ara en l’elaboració de la conferència del pròxim dimarts i en la preparació del judici", van apuntar fonts de la força.

Respecte i àrnica

Davant d’aquesta situació de cisma absolut, els republicans van decidir llançar àrnica davant de les càmeres. Entenen que traslladar a l’opinió pública l’actual clima de crisi és perjudicial per a tothom. La seva portaveu, Marta Vilalta, va comparèixer davant dels periodistes i va insistir que "respecten" la decisió de Puigdemont.

Intramurs, l’emprenyament va ser monumental. Diverses veus van atribuir "l’estirabot" de l’expresident a la seva por de ser "arraconat" mediàticament quan comenci el judici per l’1-O. I al seu propi interès. O bé per consolidar-se com el favorit del sector més hiperventilat de l’independentisme o, fins i tot, a un intent desesperat per aconseguir llistes úniques per als comicis que s’acosten al maig.

Notícies relacionades

El que està clar per a ERC és que Puigdemont "prova" de posar-los "als peus dels cavalls" just en el moment en què, "curiosament", havien renascut a les xarxes les campanyes a favor d’investir Puigdemont com a president. Una cosa que, per cert, els republicans pensen que és ja impossible, fins i tot per als puigdemontistes després de la presentació del recurs: "Si demanen empara a la justícia espanyola és que aquesta mana i regula. I aquesta nega a Puigdemont l’opció de ser president. Es demostra que investir-lo no serveix de res", sentencia una veu del partit.

¿Conseqüències de tot això? A curt termini, mínimes, perquè comença el judici. A llarg termini, una esquerda més en l’edifici comú, el Govern.