Mor l'històric dirigent socialista Eduardo Martín Toval
Va tenir un infart a Màlaga quan tornava de participar en una manifestació feminista
martin-toval
Eduardo Martín Toval, històric dirigent socialista, ha mort als 76 anys. Toval va tenir un infart aquest dimarts a Màlaga quan tornava d’una manifestació feminista.
Ponent de l’Estatut de Sau, Toval va ser artífex de la unificació del socialisme català i va exercir com a diputat del Parlament i del Congrés.
La família socialista ha expressat la seva consternació.
Apenados por la muerte del compañero Eduardo Martín Toval, parte de nuestra memoria socialista. Fue portavoz del @gpscongreso y protagonista del recorrido democrático de nuestro país. Todo nuestro reconocimiento y condolencias a su familia. pic.twitter.com/r66bpHm5ly
— PSOE (@PSOE) 15 de enero de 2019
.@socialistes_cat perdem un militant exemplar. Fallece el histórico dirigente del PSOE en Málaga Eduardo Martín Toval cuando regresaba de la manifestación feminista, Antonio M. Romero | Diario Sur https://t.co/p7ZhvTElSd
— Miquel Iceta Llorens /❤️ (@miqueliceta) 15 de enero de 2019
Doctor en Dret i inspector de Treball, va néixer a Màlaga el 5 de març del 1942, va començar l’activitat política a la seva ciutat militant en els cercles cristians i es va retirar de la política activa el 1999, poc després de perdre les primàries socialistes per a les municipals de la capital malaguenya.
En la seva tasca política destaca la seva participació, el 1976, en el Congrés Constituent del Partit Socialista de Catalunya (PSC-C), i va ingressar en aquest nou partit, onze anys després de traslladar-se a Barcelona com a tècnic del Ministeri de Treball.
En les eleccions constituents, del 15 de juny del 1977, va ser elegit diputat per Barcelona pel PSC-C, per això va abandonar l’activitat docent com a professor agregat interior de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona i va passar a situació d’excedència en la d’inspector de Treball. Durant aquest període va ser membre de la Comissió Constitucional, encarregada de la redacció de la Constitució del 1978, i de la Comissió d’Estatuts, en què va intervenir especialment en els d’Euskadi i Catalunya.
El desembre del 1977 va ser elegit membre del secretariat general del PSC-C (òrgan col·lectiu i col·legiat del partit), després de la celebració del II Congrés, en què es va dur a terme la fusió del PSC i el PSOE català. En les eleccions generals de l’1 de març del 1979 va ser reelegit diputat pel PSC-PSOE per Barcelona, i va ocupar el lloc de portaveu del grup socialista de Catalunya. Durant aquesta I legislatura va ser designat per la Comissió Constitucional per formar part de la ponència mixta encarregada de redactar l’Estatut.
El 1980, en els primers comicis autonòmics al Parlament català, va ser elegit diputat pel PSC-PSOE en la circumscripció de Barcelona, per això va renunciar al seu escó al Congrés dels Diputats. Dos anys després, es va presentar a les eleccions legislatives del 28 d’octubre del 1982, va obtenir l’acta de diputat, i a començaments d’aquesta III legislatura, el 2 de desembre, va ser elegit secretari adjunt del grup parlamentari socialista i portaveu substitut, i el 23 de juliol del 1985 va substituir , nomenat ministre d’Obres Públiques, en la presidència del grup socialista del Congrés, així com a portaveu titular del grup. Com a titular d’aquests dos càrrecs al Parlament, es va incorporar a la Comissió Executiva Federal del PSOE, càrrec que ocuparia fins al juny del 1993.
En el XXXII Congrés del PSOE, celebrat a Madrid el novembre del 1990, va formar part de la comissió encarregada de refondre els quatre textos presentats a la resolució política. A més, va ser l’encarregat de defensar el text definitiu.
Després de ser substituït el 1993 per Carlos Solchaga com a president-portaveu del grup socialista, Martín Toval va continuar amb la seva tasca com a diputat. Un any després, va passar a ser membre de l’agrupació socialista del Rincón de la Victoria (Màlaga) i el 3 de gener del 1995, Eduardo Martín Toval va ser nomenat candidat a l’alcaldia de Màlaga pel PSOE. Quatre anys després va provar de renovar aquesta candidatura, però va perdre les primàries.
Així mateix, va ser coeditor de les col·leccions: 'Guías jurídicas para trabajadores', de l’Editorial Fontonella, i d’'1 de Mayo', de l’Editorial Laia. És l’autor de la 'Guía jurídica de trabajadores’ i 'Elecciones i enlaces sindicales’, aquest últim, juntament amb Jesús Salvadores. Va participar en la creació del Centre d’Estudis i Assessorament Laboral SA (CEALSA).
Notícies relacionadesVa estar casat amb Victoria Maldonado Pérez, de la qual es va divorciar, i tenia tres fills. El 20 de juny del 1992 va contreure matrimoni, en segones núpcies, amb Mercedes Muñoz, funcionària de l’Administració de l’Estat.
