COMISSIÓ D'INVESTIGACIÓ

El comissionat del 155 afirma que la col·laboració d'alts càrrecs va ser "mínima"

"Vam tramitar al mínim possible perquè no volíem que Madrid s'atribuís cap d'aquestes actuacions", afirma Villòria

Considera que l'Estat no volia perjudicar els ciutadans, sinó anul·lar l'autogovern" i atacar el Govern

jregue40954999 barcelona  15 11 2017  hemiciclo del parlament de catalunya 190111123952

jregue40954999 barcelona 15 11 2017 hemiciclo del parlament de catalunya 190111123952 / FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El viceconseller de Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Pau Villòria, ha comparegut aquest dimarts davant de la comissió d’investigació al Parlament sobre la intervenció de l’autonomia per presentar un informe en què diagnostica les afectacions del 155 al llarg dels 218 dies que va estar vigent. Villòria ha considerat un "fracàs" la maniobra política i ha xifrat en uns 1.800 milions d’euros el seu impacte directe, en 234 els cessaments i en 46 la caiguda d’iniciatives legislatives, mentre que ha denunciat que la Generalitat no pogués defensar els seus interessos perquè el gabinet jurídic va quedar sotmès a l’Estat.

El diputat Carles Riera li ha qüestionat el paper que van tenir els alts càrrecs dels diferents departaments de la Generalitat durant aquells gairebé set mesos d’intervenció i ha augurat una nova aplicació d’aquest article, per això s’ha preguntat "si tornarà a ser tan fàcil, si tindrà una resistència tan escassa i una col·laboració tan activa". Unes consideracions que no han agradat a Villòria.

"No vam tenir un paper fàcil en aquells moments perquè no teníem direcció política. Vam intentar que l’afectació fos la mínima i vam tramitar al mínim possible perquè no volíem que Madrid s’atribuís cap d’aquestes actuacions", ha replicat, i ha afegit: "Em sap greu que digui això, que digui que hi va haver col·laboració. Diria que no, afirmo que no va ser així", ha sentenciat.

Riera ha matisat després que no parlava dels treballadors, perquè van actuar com a "interposició entre la posició del 155 i les gestió de les polítiques públiques", sinó dels responsables polítics. "Una manera de resistir era abandonar, però hi hauria hagut una altra capa. Finalment haurien tingut una interlocució. Vam pensar que el millor servei que podíem fer era mantenir-nos-hi per fer de tap, de resistència, entre el Govern i de corretja de transmissió amb els treballadors. Em sento orgullós personalment dels que ens vam quedar aguantant el vaixell", ha afegit Villòria.

Un "fracàs"

La de Villòria és la primera compareixença de la comissió d’investigació sobre l’aplicació d’aquest article de la Constitució a Catalunya. El llavors secretari general del Departament d’Empresa i Coneixement ha censurat que "amb l’excusa de restituir l’ordre constitucional, el 155 va ser un instrument de govern per suspendre l’autogovern i paralitzar i anul·lar qualsevol actuació que pogués tenir aparença d’estar desenvolupada per al procés sobiranista". 

Així mateix, ha considerat que l’Estat no volia perjudicar els ciutadans, sinó que l’objectiu era "anul·lar l’autogovern" i atacar el Govern. "¿Voluntat de perjudicar els ciutadans? Igual que dic una cosa en dic una altra: crec que no. La voluntat era perjudicar el Govern", ha afirmat. I ha afegit: "Si per perjudicar el Govern la derivada era perjudicar els ciutadans, bé. També cal dir que quan hi havia alguna actuació que consideraven polèmica o que podia afectar algun col·lectiu [...] aquests pagaments els tramitaven. Fins i tot si, per voluntat política no volíem tramitar alguna ajuda o subvenció, ells ens ho recordaven".

Villòria ha apuntat que hi havia alternatives i que "la negociació sempre ha de ser el primer i l’Estat no la va contemplar mai". "Hi va haver una imposició coactiva d’una part sobre l’altra. Si bé està acceptat que atorga poders extraordinaris a l’Estat, aquests no poden ser il·limitats, com van fer, al meu entendre", ha afegit, i ha considerat "excessives i no proporcionals" les mesures que van fer cessar el president i l’equip de Govern. "L’aplicació del 155 va ser un fracàs", ha sentenciat.

Notícies relacionades

Els republicans han carregat contra la "voluntat manifesta d’imposar una ideologia", en al·lusió al PP, i han criticat que es va intervenir l’autonomia "menyspreant, humiliant i fent persecució política no només dels líders empresonats i exiliats, sinó també, en part, de col·lapse". Per la seva part, elscomunstambé han insistit que el 155 va ser utilitzat "com una de les eines coercitives per governar allà on la gent no els vota" i l’han considerat una "forma de govern quan la diversitat de l’Estat molesta". "La força del 155 no els hi va donar les urnes", ha afegit la postconvergent Gemma Geis, que ha assegurat que la intervenció "es va preparar molt abans, des dels atemptats a Barcelona i Cambrils".

Pendents del Suprem

El Parlament ha citat per a la setmana que ve els exconsellers empresonats, abans que siguin traslladats a Madrid per ser jutjats davant del Tribunal Suprem, per comparèixer en la mateixa comissió. El president de la Cambra catalana, Roger Torrent, ha remès un escrit al Tribunal Suprem informant de la citació, però l’alt tribunal, que té la potestat de donar-los el permís, no s’ha pronunciat ni té límit per fer-ho, per això encara no és clar si compareixeran.