La Caixa: com continua sent el que va ser

Els fundadors són molt importants en les institucions que tenen èxit. I La Caixa no hagués existit sense un tipus intuïtiu, creatiu, compromès i audaç com Moragas. Però moltes vegades tan importants com els fundadors són els refundadors. I aquest és el cas d’Isidre Fainé, que des de finals del segle XX ha sabut identificar, mantenir i actualitzar l’"ànima" d’una entitat de previsió que s’ha convertit en la propietària del principal grup industrial d’Espanya que amb els seus beneficis alimenta una de les principals fundacions filantròpiques del planeta. Canvien els instruments, la naturalesa jurídica de les entitats, el destí dels fons, però es mantenen els propòsits: promoure la igualtat d’oportunitats i el benestar col·lectiu. I si fa un segle això s’aconseguia amb un alberg per a joves cegues o portant el primer microscopi electrònic a Espanya, ara es fa fomentant la ciència col·laborativa per erradicar malalties amb tractaments assequibles als més vulnerables. La Caixa no existiria sense el fundador Moragas, però tampoc sense el refundador Fainé, tot i que als mediocres només els desperti enveja.