Anar al contingut

RESPOSTA A LA DECISIÓ JUDICIAL

El fiscal recorre l'arxiu de les querelles contra els Mossos per espionatge

Un jutge de Barcelona va arxivar el cas a l'entendre que no es va investigar per motius polítics

L'acusació particular reclama que la policia catalana determini quin agent van fer els seguiments

J. G. Albalat

El fiscal recorre l'arxiu de les querelles contra els Mossos per espionatge

La Fiscalia de Barcelona ha presentat un recurs d’apel·lació directe, és a dir a l’Audiència de Barcelona, a la decisió del Jutjat d’Instrucció número 22 de Barcelona d’arxivar la causa per presumpte espionatge polític dels Mossos d’Esquadra, segons han confirmat a aquest diari fonts del ministeri públic.  L’escrit, que, com és habitual en aquests tràmits, no ha sigut facilitat per la fiscalia, afirma que s’ha de reobrir la causa.

L’acusació particular ha sol·licitat també que continuï les indagacions, així com la pràctica de determinades proves, entre d’altres, la declaració com a testimoni d’un comissari de la Policia Nacional que va firmar el document en què s’analitzava l’anàlisi dels documents que els Mossos d’Esquadra pretenien destruir a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. També reclama que els Mossos determinin quins agents van realitzar seguiments i esbrinaments personals de periodistes, membres d’organitzacions constitucionalistes, sindicalistes de la mateixa policia catalana i advocats.   

El titular del Jutjat d’Instrucció 22 de Barcelona va arxivar les querelles presentades per sindicalistes de Mossos, polítics, periodistes i personalitats per ser víctimes d’un presumpte espionatge, al rebutjar que les investigacions es fessin per "motius de caràcter polític".

Aquest jutjat va aglutinar diverses querelles presentades per l’advocat José María Fuster-Fabra en el seu propi nom i en el d’altres afectats, després que es fessin públics informes de la Comissaria General d’Informació dels Mossos que s’anaven a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, quan van ser interceptats en una operació de la Policia Nacional.

El jutjat considera que sí que es van recollir informacions i es van fer investigacions sobre aquestes persones per "obtenir el màxim d’informació essencial de tota policia sobre l’actuació de persones que, per la seva significació sociopolítica poguessin, en un moment especialment vulnerable, esdevenir autors o partícips en incidents amb afectació de l’ordre públic o víctimes d’aquests incidents". Alhora, fa menció al fet que les dades s’obtinguessin de manera legal.

La vintena de persones querellades també han recorregut l’arxiu de la causa per part de la Instrucció 22 al considerar que el cos va investigar "amb finalitats polítiques" persones amb un únic nexe entre ells: que són constitucionalistes.