NEGOCIACIONS

Tardà replica a Torra que ERC prendrà pel seu compte la decisió sobre els Pressupostos

El portaveu republicà destaca que el Govern "no és monocolor" i insisteix a condicionar el vot a un gest de Sánchez en l'àmbit judicial

tarda

tarda

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Fidel Masreal

El Govern de la Generalitat no és una coalició, sinó una confederació de forces. És a dir, cada part integrant de l’Executiu manté la seva sobirania per decidir, com a partit, quina posició adoptar en cada moment. Sempre ha sigut una mica així, però mai com fins ara ha quedat tan clar. El president d’ERC al Congrés, Joan Tarda, no només va voler marcar distàncies entre el legislatiu (els grups parlamentaris) i l’executiu (el Govern), sinó que va recordar a Joaquim Torra que la decisió sobre el vot d’ERC als pressupostos correspondrà als mateixos republicans, no a la presidència de la Generalitat.

En el que suposa tota una esmena al lideratge de Torra, Tardà li va recordar que el Consell Executiu “no és monocolor”. I, per tant, serà ERC qui decideixi si presenta (com va avançar aquest diari dijous) o no en el Congrés una esmena a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019.

Tardà va voler restar importància entre les seves paraules i les del president, en la vigília, quan va alertar que hi hauria una "crisi de govern" si ERC o el PDeCAT es desmarquessin de l’actitud consensuada amb la Generalitat a l’hora de votar els Pressupostos. Així, el republicà va interpretar que no hi havia  "mala intenció política" en aquestes paraules del president català.

La qüestió s’abordarà, segur, en la primera executiva d’ERC en aquest 2019 que se celebrarà a Ginebra, perquè la pugui presidir la secretària general en l’exili, Marta Rovira.

Quant a l’espai postconvergent, el sector vinculat al president i a l’expresident Carles Puigdemont defensa l’autoritat de Torra i afirma que l’acord del màxim òrgan del partit, el consell nacional, per un 95%, és el de rebutjar els comptes de l’Estat i la manera més directa i ràpida de fer-ho –i d’evitar un debat intern que està desgastant encara més a la postconvergència– és rebutjant-les d’entrada com planteja el president. Afirmen que l’argument de la por a unes eleccions anticipades que portin el PP al Govern de la mà de Cs i Vox no va amb l’independentisme perquè en qualsevol cas hi haurà eleccions generals en qüestió de mesos, i la ultradreta pot créixer tant o més que si se celebren ben aviat. “Si hi ha la sensació que el Govern de Sánchez s’aguanta només pels independentistes, això és combustible per a la dreta”, addueixen fonts de JxCat.

En canvi, els partidaris de facilitar d’entrada la tramitació dels Pressupostos creuen que Torra no té consciència de l’impacte de les seves paraules.

Així doncs, al PDECat s’acosta tempesta i els partidaris de bloquejar els comptes podrien exigir la celebració d’un consell nacional, màxim òrgan entre congressos, si un sector continua exigint no tombar de bon començament el projecte de Pressupostos.

Notícies relacionades

Respecte a l’oferta del Govern de complir la disposició addicional tercera de l’Estatut, la posició de la direcció del partit és contundent: "Sánchez no ha entès res, no estem demanant diners sinó fer política i rebre una proposta política, venim del 155 i tenim presos i exiliats". Recorden que en el passat s’han formulat altres promeses d’inversió que no s’han complert i exigeixen al Govern socialista que deixi d’actuar en clau de la "política còmoda de fa deu anys" perquè la situació és molt greu i requereix "política incòmoda". El Govern, per la seva banda, va valorar la mesura sense gran entusiasme. “És fum”, va ponderar una veu de l’Executiu que va remarcar que fa falta un gest polític, i no merament econòmic, per mantenir vius els pressupostos. La setmana que ve està prevista la celebració d’una reunió entre representants d’alt nivell dels dos executius.

Alguna veu del Govern, a més, va mostrar ahir en privat els seus dubtes que l’Executiu de Pedro Sánchez desitgi, de veritat, aprovar aquest projecte de comptes. I és que acudir a uns comicis mostrant a l’electorat les ferides rebudes per lluitar contra el 'separatisme' sempre és una bona carta.