El Govern ja ha concedit el grau de dependència extrema de la llei ELA a 74 persones a Catalunya

En total, segons ha revelat la consellera, 127 persones ja han sol·licitat accedir a les prestacions, tot i que algunes han estat rebutjades i altres continuen sent analitzades. A Catalunya viuen avui unes 800 persones diagnosticades amb Esclerosi Lateral Amiotròfica, tot i que s’estima que només unes 200 podran accedir a les ajudes de la llei. Així, des del passat 19 de març, ja s’hauria aprovat l’accés a les ajudes a un terç de les persones previstes. La Generalitat s’havia plantejat un termini màxim de tres mesos per resoldre qualsevol sol·licitud.

Per al reconeixement del grau III+ de dependència extrema, que permet accedir a les ajudes, és necessari un informe mèdic que acrediti almenys dues d’aquestes tres condicions: necessitar ventilació mecànica més de vuit hores al dia, precisar aspiracions de secrecions diàriament o tenir el tren superior immobilitzat. Les sol·licituds es poden presentar amb una instància genèrica al web de Drets Socials, als punts físics d’atenció de la conselleria o bé a les Oficines d’Atenció Ciutadana dels ajuntaments.

La prestació implica la contractació d’un servei d’atenció i cures, per la qual cosa la Generalitat està assessorant actualment les persones que ja han rebut el grau III+ de dependència per accedir a aquests serveis i, així, rebre les ajudes. Els serveis van des de l’atenció a domicili fins a l’assistència personal de suport a la vida autònoma. "Estem treballant per agilitzar al màxim el procés de la mà de les entitats i de les gestores de cas que hem posat a disposició d’aquestes persones", ha assegurat Mònica Martínez Bravo durant la seva intervenció al Parlament.

Malgrat la unanimitat de la votació final, gran part dels grups parlamentaris han denunciat que la mesura "ha arribat tard i és insuficient", en paraules de la diputada de la CUP, Pilar Castillejos. També ha llançat la crítica el diputat de Junts, Jordi Fàbrega, que ha demanat que la mesura no es quedés en la convalidació del decret i que pogués ser presentada com a projecte de llei per acabar d’afinar-la els pròxims mesos. La proposta, tanmateix, no ha prosperat i el desplegament de la Llei ELA a Catalunya es quedarà, de moment, tal com recull el decret del Govern aprovat el passat 17 de març.

Menys bel·ligerants han estat les intervencions d’ERC i Comuns, que van participar en la redacció del decret juntament amb entitats com la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls o la Fundació Atròfia Muscular Espinal (FundAME).

La llei ELA és una norma d’àmbit estatal aprovada a finals del 2024 i que aquests mesos estan començant a desplegar les diferents comunitats autònomes. La llei fixa un màxim de 9.850 euros per pacient —la meitat els assumeix l’Estat i la resta les comunitats autònomes—, però la Generalitat farà una aportació addicional d’entre 2.500 i 5.000 euros perquè els pacients amb una dependència més extrema —més de 20 hores diàries d’atenció especialitzada— puguin pagar els cinc professionals que, segons calculen, són necessaris perquè rebin una atenció adequada de manera permanent. Així, les persones que necessiten una assistència constant les 24 hores rebrien fins a 14.788,50 euros al mes.

Crítiques al copagament

El desplegament de la Generalitat també preveu esquivar el copagament previst en la norma estatal. El Govern només demanarà que aportin el 5% de l’ajuda rebuda aquells pacients que superin en 5,5 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) o, el que és el mateix, que ingressin més de 53.000 euros a l’any. Per a la resta de beneficiaris, l’ajuda no tindrà cap cost.

Notícies relacionades

Més de 580.000 vehicles sortiran de Barcelona pel pont del Primer de Maig

El Sindicat Manter organitza la Segona Cursa Antiracista de Barcelona: serà el 13 de juny i recorrerà Montjuïc

Aquest punt ha aixecat les reticències d’alguns grups com Junts o ERC, que, tot i votar favorablement la mesura, han expressat la seva voluntat d’acabar eliminant qualsevol mena de copagament durant les intervencions al Parlament. Per la seva banda, Mònica Ríos, la diputada del PSC que ha tancat el torn d’intervencions, ha assegurat que es tracta d’una exigència de la norma estatal i que han trobat en l’enduriment de les condicions la millor manera de no perjudicar els pacients amb rendes més baixes.

Cobertura a més malalties

La norma no exclou que altres malalties de degeneració ràpida i irreversible també puguin accedir a l’ajuda. El Govern va ampliar a través d’un decret l’abast de la normativa el passat mes d’octubre. El text preveu que puguin accedir a les mateixes prestacions que les persones que pateixen ELA totes aquelles patologies en què la malaltia redueixi considerablement l’esperança de vida, no hagi donat respostes significatives a cap tractament existent i precisi cures socials i sanitàries complexes.