El Tribunal Suprem jutjarà 12 dels 18 líders del procés

La Sala Segona del Tribunal Suprem s’ha declarat competent per jutjar els delictes de rebel·lió o sedició i malversació de cabals públics presumptament comesos durant el procés, fet que implica que només 12 dels 18 polítics processats s’asseuran al banc dels acusats durant la vista oral que està prevista que comenci a finals de gener o principis de febrer.

Les actuacions contra els sis que només han sigut acusats de desobediència seran remeses al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè siguin jutjats allà, ja que dos d’ells, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, continuen sent aforats. El Suprem considera que tant ells com els qui eren els seus companys a la Mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, i també l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, no han de ser jutjats amb la resta d’acusats per raons d’operativitat. 

"La previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les prolongades sessions del judici oral i, en fi, l’obligat desplaçament dels qui només respondran del delicte de desobediència suggereixen esqueixar" la part relativa a ells perquè se’ls jutgi "a Barcelona", afirma l’alt tribunal.

A l’estimar les declinatòries de jurisdicció d’aquestes defenses, el judici que celebrarà el Suprem queda reduït als acusats pels fets més greus: els que la fiscalia i l’acusació que exerceix Vox consideren constitutius de rebel·lió, i l’Advocacia de l’Estat, de sedició, i també els de malversació. Es tracta de l’exvicepresident Oriol Junqueras; l’expresident del’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila. A diferència dels anteriors, aquests tres últims processats no estan acusats de rebel·lió, sinó de desobediència, però, com que també ho estan per malversació, no corren la mateixa sort que els exmembres de la Mesa.

La sala utilitza el relat fàctic amb el qual la fiscalia, l’Advocacia i Vox van defensar que els acusats van cometre un "atemptat greu contra l’interès d’Espanya" que ha de ser jutjat per l’alt tribunal, perquè, a més, gran part dels seus actes es van cometre fora de Catalunya, com que les delegacions a l’exterior fossin centre de votació. Amb aquest el Suprem conclou que "no hi ha cap raó perquè hagi de declinar la seva competència per al coneixement dels fets" que per a les acusacions són "constitutius de rebel·lió o malversació".

Traducció simultània

Quant a la petició de les defenses perquè el judici es desenvolupi en català, la sala recorda que durant la instrucció no ho van plantejar en cap moment i es reserva la seva resposta al moment en què formulin aquesta pretensió formalment. Assenyala que "fer dependre el dret a un procés just de la distància entre la seu del propi domicili i la de l’òrgan jurisdiccional o de l’ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria al disbarat de negar que aquest dret tingui vigència, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Els dubtes d’algunes defenses sobre la designació dels magistrats que componen el tribunal, amb comentaris com ara "escenari d’excepció o de dret penal de l’enemic", han de prendre’s com a "legítims alleujaments defensius" sense suport argumental. 

Des d’aquest divendres les defenses tenen 10 dies per sol·licitar la lliure absolució dels seus clients i proposar la prova que considerin necessària per defensar-los, entre la qual figuraran centenars de testimonis sobre qui el tribunal haurà de pronunciar-se.