Anar al contingut

VIATGE PRESIDENCIAL

Sánchez visita les tropes a Mali sense la ministra de Defensa

El Govern pagarà 400 euros i el bitllet d'avió als qui vulguin tornar al seu país

Espanya pacta el retorn voluntari d'immigrants al país africà

Iolanda Mármol

Pedro Sánchez s’emporta de tornada a la Moncloa un acord polític a Mali, país al qual es va desplaçar aquest dijous en un viatge exprés per felicitar el Nadal a les tropes. Es tracta d’un pacte perquè els immigrants malians que resideixen a Espanya puguin tornar al seu país d’origen amb certes facilitats. Un viatge marcat per l’absència de Margarita Robles. Era la primera vegada que un president del Govern feia un viatge oficial per acompanyar en aquestes festes els militars desplegats a l’exterior i no comptava amb la presència del responsable de Defensa. 

L’absència de Robles crida especialment l’atenció després del malestar amb què l’Executiu va encaixar les declaracions de la ministra el setembre passat, quan va anunciar que Espanya cancel·laria l’enviament de 400 bombes a l’Aràbia Saudita. La seva decisió va desencadenar una crisi amb Riad, que va posar en perill un intercanvi comercial creixent entre els dos països (més enllà de l’armament) que es xifra en 17.000 milions d’euros. Una crisi que Sánchez va aconseguir reconduir després de donar una contraordre, desautoritzar Robles i certa dosi d’enginyeria diplomàtica.

Fonts del Govern admeten que des d’aquell incident no s’ha recuperat el nivell de relació amb la ministra i no amaguen el profund malestar que va ocasionar la seva actitud a la Moncloa. Des de Defensa, en canvi, treuen ferro a aquesta absència: la circumscriuen a qüestions merament operatives i a la voluntat de Robles de descansar.  

En absència de la ministra, l’acord polític es va explicitar en l’entrevista de Sánchez amb el primer ministre malià, Soumeylou Boubeye Maiga, a Bamako i el Govern preveu que es pugui implementar a començaments d’any. "Volem que els malians no vegin que el retorn ha de ser una cosa negativa o un fracàs, sinó també una forma d’iniciar un nou projecte", expliquen fonts governamentals. Segons la Moncloa, Maïga va traslladar a Sánchez la seva preocupació per la pèrdua que suposa per a un país com Mali la marxa de la seva població, que es veu obligada a emigrar a Europa per la falta d’expectatives. A Espanya hi ha actualment 55.000 malians documentats, la segona colònia més nombrosa d’Europa.

El Govern proporcionarà una ajuda de 400 euros que entregarà quan ja hi hagin tornat i assumeix també el cost del bitllet d’avió dels interessats. També donarà un servei d’acompanyament per assessorar les persones que tornin amb la idea d’aprofitar aquesta ajuda per emprendre un negoci o desenvolupar un projecte econòmic. 

No és la primera vegada que s’acorda una tornada voluntària, ja que també n’hi va haver durant els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero, tot i que després van quedar inactius.

A més d’aquests 400 euros d’ajuda, el Govern ha pactat també un altre pagament d’entre 100 i 1.000 euros als qui presentin un projecte productiu, per estimular que es creu teixit productiu. Part dels diners dels ajuts surt del fons fiduciari per a l’Àfrica. 

Sánchez va tancar l’acord en una entrevista amb el primer ministre abans de desplaçar-se a la base espanyola, a Bamako, per felicitar les tropes les festes nadalenques. El president va destacar la tasca que els soldats fan en un país convertit en un polvorí i va remarcar que la seva tasca a Mali contribueix a reforçar la seguretat a Espanya i Europa. Els va demanar que tornin sans, que mantinguin l’esperit de companyonia i que siguin conscients de l’"orgull" que suscita la seva tasca. "Brindo per la vostra missió, per Espanya i pel primer soldat, el Rei", va acabar el president.

Sahel, còctel d’amenaces

A Mali hi ha desplegats 250 militars espanyols (dels 3.000 que hi ha a l’exterior) en una missió de la Unió Europea (UE) que va començar el 2013 per entrenar l’exèrcit malià i que s’enfronta a una situació especialment delicada. Els experts alerten que el país va camí de convertir-se en un santuari per als terroristes, un lloc en el qual s’estan instal·lant part dels gihadistes que tornen de la guerra a Síria.

La pobresa endèmica, l’avenç de la sequera, les disputes entre ètnies, la presència històrica de contrabandistes, xarxes de tràfic i ara l’assentament dels gihadistes al nord del país després de l’enfonsament de l’Estat Islàmic (EI) han convertit Mali en un territori inhòspit per a una població en ple creixement amb una mitjana de vuit fills per dona, però zero expectatives de futur per a aquests joves.

La situació de Mali, com a país d’immigració en origen, representa bé el repte a què Europa s’enfronta i per al qual Sánchez demana una resposta comuna de la UE des que va arribar a la Moncloa. La idea, en definitiva, és estabilitzar la regió del Sahel perquè els estats (fallits, alguns d’ells) puguin garantir la seguretat dels seus ciutadans, reflotar les seves economies i oferir-los una vida digna sense que es vegin llançats a una immigració massiva que Europa no pot contenir.