Desastre d'Annual: una derrota traumàtica que va propiciar la dictadura de Primo de Rivera

La comparació que ha fet aquest dimecres el diputat d’Esquerra Republicana Joan Tardà  entre els judicis del procés i el  judicis del procésdesastre d’Annual porta a la memòria un dels episodis més vergonyants i ignominiosos en la història de l’Exèrcit espanyol, amb la qual cosa és procedent fer un cop d’ull a què va suposar aquella tragèdia bèl·lica.

A començaments del segle XX, Espanya i França s’havien repartit el territori del Marroc com solien fer en aquella època les potències colonials. Fins aquell moment, Espanya només exercia influència en les zones costaneres, concretament a les ciutats de Ceuta i Melilla.

El 1921, durant el regnat d’Alfons XIII, es va intentar ampliar aquesta zona d’influència cap a l’interior, al territori conegut com a El Rif. Allà habitaven tribus berbers dedicades a la ramaderia nòmada. L’Exèrcit espanyol no passava pel seu millor moment i ja havia patit algun revés en les seves topades amb els guerrillers rifenys. Però malgrat tot, es va prendre la decisió de realitzar la incursió recolzats en una sèrie de llocs avançats que depenien de la costa.

Reclutes novells

El problema era que aquests forts que es van construir no disposaven d’aigua i obligaven els soldats a sortir a buscar-la. L’operació va ser duta a terme pelgeneral Manuel Silvestre amb un exèrcit de 5.000 soldats, que estava format majoritàriament per reclutes mal entrenats i sense experiència. 

Les tribus berbers es van unir per combatre l’invasor sota el comandament del famós Abd el-Krim, que va començar la campanya conquerint aquests forts i massacrant els seus ocupants. Al juliol, el general Silvestre es va veure envoltat i assetjat per les cabiles a Annual, on sense aigua i sense menjar els espanyols van ser aniquilats gairebé per complet, inclòs el mateix Silvestre.

Les tropes supervivents es van anar retirant de les seves posicions i del camp de batalla de forma desordenada, cosa que va contribuir a augmentar el desatre. Molts dels soldats es van dirigir cap a la costa amb els guerrillers trepitjant-los els talons, mentre que d’altres es van refugiar al Mont Arruit, fortí que es va rendir el 9 d’agost. En aquesta fortalesa es van acumular els cossos de milers de soldats espanyols que no van poder ser enterrats i que van acabar podrint-se al sol. 

Un balanç desastrós

Notícies relacionades

ERC i el PDECat acusen Sánchez de dretanitzar-se i insisteixen a negociar el referèndum

Dures crítiques independentistes a Tardà a les xarxes

L’ofensiva dels berbers va continuar, però a l’arribar a Melilla els espanyols van aconseguir resistir i salvar la ciutat, que va estar a punt de ser presa. El balanç de baixes en el bàndol espanyol va ser de 10.265 morts. El desastre d’Annual va suposar un gran trauma per a tot Espanya, que va haver de veure com Abd el-Krim proclamava al setembre la República del Rif.

Les conseqüències polítiques no es van fer esperar. El Govern espanyol va acabar caient el 1923 i la crisi es va resoldre amb l’arribada al poder del general Miguel Primo de Rivera, que va exercir de dictador durant set anys.