Spam electoral: el que es pot fer i el que no

La tarda del 16 de maig de 2015, entre dos quarts de set i dos quarts de vuit, 1.600 missatges van arribar als correus del Govern de La Rioja, el Servei de La Rioja de Salut i els ens Rioja Turisme i Rioja Esport. En va arribar un cada tres minuts, en sèries de 40 destinataris. El remitent era sempre el mateix: exterior@psoelarioja. I amb el mateix document adjunt: ConchaAndreu_cartafuncionarios.pdf.

Concha Andreu era la candidata a les eleccions autonòmiques del 2015. Estava enviant als destinataris "propostes dirigides a empleats públics i sol·licitant el vot”. Ho diu una resolució de l’Agència de Protecció de Dades (AEPD), davant de la qual van presentar denúncia quatre funcionaris.

Al PSOE de La Rioja li van caure 1.500 euros de multa per conformar, amb emails agafats de webs autonòmics, un fitxer de gent a qui enviar-li propaganda. Les direccions de Salut no es veien en obert. En la seva resolució, l’AEPD renya el PSOE: "D’ara en endavant, haurà d’extremar les cauteles, evitant reincidir en aquesta conducta."

Segmentar el públic

Hi ha camins diferents al d’aquest precedent d’spam electoral. Qui coneix bé la pàgina de Facebook no necessita buscar hackers amagats als Urals per col·locar un anunci a un grup de persones. 

Un exemple: el partit X vol adreçar-se alsfacebookers  interessats en l’exhumació de Franco. El publicista del partit clicarà la pestanya ‘Publicitat’ i entrarà a ‘Crear un anunci’, on li sortiran diverses opcions: calendari, insercions... i audiència per un mapa, i després ‘Incloure persones que compleixin almenys una d’aquestes opcions’. Si allà hi posa la paraula ‘Franco’, li sortirà un milió llarg de destinataris, que aquests dies l’han clicat en obert; si afina amb ‘Franco + Valle de los Caídos’, la quantitat i el pressupost baixaran.

Triat el grup, la pàgina dona l’opció de posar-hi vídeo, fotos... per enviar a la bossa de ciutadans, però el partit X no sap a qui: qui segmenta és Facebook. En realitat, no s’ha format un fitxer de gent segons la ideologia... o sí, però a l’algoritme que ho fa li importa més aviat poc.

A Google i Twitter es procedeix de manera semblant. El cost d’aquesta publicitat segmentada en xarxes socials ronda els 25 euros per cada 5.000 destinataris.

Garanties

Per a Ricard Martínez, catedràtic de Privacitat i Transformació Digital de la Universitat de València, un dels experts consultats pel Congrés per a la nova Llei de Protecció de Dades, els partits no poden fer-hi gaire més amb el nou article 58 bis de la Llei Orgànica de Règim Electoral. Aquest article, tot i la polèmica,  "pot quedar estèril", diu, per la via del recurs judicial o per la via interpretativa, aplicant el Reglament Europeu de Protecció de Dades.

Notícies relacionades

Protecció de Dades avisa que vetarà l''spam' ideològic

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Si un partit li demanés fer fitxers "li hauria de dir que legalment no pot categoritzar la gent per la seva ideologia", explica Martínez, ja que les "garanties" a què al·ludeix el 58 bis són les prohibicions del Reglament Europeu de Protecció de Dades.

Amb uns altres cinc experts, l’advocat especialista en dret digital Carlos Sánchez Almeida ha creat un formulari de rebuig descarregable al mòbil, pel qual qualsevol persona podrà exigir a un partit que el tregui de qualsevol fitxer. "L’article 58 bis no és per res estèril, i sí que se salta la norma europea –diu. És una porta oberta a la violació de l’article 16,2 de la Constitució" (Ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia...).