Anar al contingut

ENTREVISTA AMB LA LÍDER DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM AL PARLAMENT

Jéssica Albiach: «Si Sánchez no escolta Catalunya, acabarà com Susana Díaz»

"El millor antídot per a l'extrema dreta són les polítiques socials", afirma la dirigent dels comuns

"Sembla que Aragonès vulgui portar Esquerra cap a una nova Convergència", explica

Roger Pascual

¿Ha canviat alguna cosa en el tauler polític perquè es puguin aprovar pressupostos espanyols i/o catalans? 

Cap territori pot mantenir-se al marge de les dinàmiques estatals. Això és una cosa amb què el Govern de Catalunya hi té a veure. És una de les grans lliçons que podem treure de les eleccions andaluses. Si Pedro Sánchez no escolta Catalunya acabarà com Susana Díaz. Una aprovació de pressupostos es fa encara més necessària per tornar a reunir les majories de la moció de censura i plantar cara a l’extrema dreta.

¿Creu que Sánchez i els independentistes estan disposats a fer algun moviment? 

És un bon senyal que Sánchez hagi decidit presentar per fi els Pressupostos. I crec que les forces independentistes haurien de prendre nota. Per revertir la desigualtat i sortir d’una dècada de retallades i dels set podis de la vergonya, Catalunya no necessita aprovar un pressupost sinó tres: necessitem uns Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que són els més progressistes de la història, també uns pressupostos a Catalunya socials i expansius per revertir les retallades i també són importants els de Barcelona. I amb aquesta triple equació començar a guanyar la pròxima dècada. Totes hem d’arremangar-nos, deixar de banda la calculadora electoral i posar-nos a treballar pel bé de Catalunya. Aquí el vicepresident Pere Aragonès ha de decidir què vol fer: hem de veure què ofereix perquè de moment sembla que vulgui portar ERC cap a una nova Convergència. No parla de revertir retallades, no parla de la reforma fiscal i nosaltres li demanem que pensi en les classes treballadores.

Abans demanaven als independentistes que votessin els PGE per millorar la situació de les classes populars catalanes. Ara afegeixen per frenar el discurs de l’odi. 

A ningú li interessa que aquest tripartit que apunta a Andalusia arribi a l’Estat. Uns Pressupostos de continuïtat de l’austeritat de Mariano Rajoy no beneficien en absolut Catalunya. El Govern de Sánchez no és el nostre govern però sí que és una garantia si nosaltres som al costat per tenir uns Pressupostos socials i per revertir aquesta judicialització que tant de mal ens està fent.

Pablo Iglesias va acusar al seu dia els independentistes de contribuir a despertar al feixisme. ¿Hi coincideix? 

Quan Pablo va fer aquestes declaracions era enmig d’un míting i després va explicar el malentès: en cap cas estava responsabilitzant les forces independentistes. Jo no crec que hi hagi contribuït. L’auge de l’extrema dreta és extremadament preocupant i no només en l’Estat: hem vist el que està passant en la resta d’Europa, el que està passant amb [Jair] Bolsonaro al Brasil i als EUA amb [Donald] Trump. El millor antídot per a l’extrema dreta són les polítiques socials. Qui blanqueja el discurs de l’extrema dreta són el PP i Cs.

¿Com afecta al tauler català la irrupció de Vox

És una força anticonstitucionalista i és important que les democràtiques plantem cara. Totes hem de renunciar als nostres màxims, això ja no va de màxims, no va de partits, sinó que va de país.

¿Renunciar a màxims implica renunciar al referèndum pactat? 

No, el que sí que diem sobre el referèndum és que el primer que necessitem és un pacte de claredat a Catalunya on decidim entre totes la pregunta del referèndum, les seves garanties, com llegir el resultat i després anar a parlar amb l’Estat sobre com fer el referèndum que Catalunya mereix. Cal fer un front antirepressiu, continuar teixint aliances per avançar en el dret a decidir i el blindatge dels drets socials.

¿Hi ha hagut algun avenç en la negociació dels pressupostos catalans? 

La reunió de la setmana passada amb Aragonès va ser decebedora: van venir sense cap proposta. Ha passat una setmana i no ens han dit res. Sense un document ni una proposta no ens asseurem perquè creiem que no és el moment de fotos ni simbolismes sinó de posar-nos a treballar pel bé del país. Si el Govern no ens vol escoltar a nosaltres, haurà d’escoltar els col·lectius que s’han manifestat en les últimes setmanes contra les retallades. 

¿Creuen que els dos partits de Govern no es posen d’acord? ¿Estan realment buscant el seu recolzament o ja els va bé prorrogar? 

Des del minut zero estem veient estratègies contradictòries i manifestacions que no tenen res a veure una cosa amb l’altra. Jo no sé si no tenen voluntat d’aprovar els Pressupostos o no es posen d’acord. El que faig és una crida a la responsabilitat i que facin el favor d’aclarir-se. La gent els va donar majoria fa un any perquè governessin i no ho han fet, sinó que s’han barallat entre ells. La situació al país és tan greu que no podem perdre el temps. Vull pensar que no volen prorrogar, vull pensar que tenen altura de mires, vull pensar que estan intentant resoldre no sé bé què pensant en la ciutadania. 

¿Entendria el seu electorat que avalessin uns pressupostos que no reverteixin totalment les retallades i que no incloguin una reforma fiscal progressiva? 

El que presentem al Govern no és el nostre programa electoral, no és la reversió total de les retallades. Crec que el nostre electorat és molt conscient de la necessitat que té el país. Nosaltres estem  disposats a negociar unes necessitats bàsiques. Aquesta responsabilitat ha de ser compartida: si no volen aprovar els PGE ni fer una reforma fiscal, ¿d’on volen treure els diners?

¿Els preocupa que Sobiranistes pugui acabar en un futur sent una escissió dels comuns com li va passar al PSC amb el seu sector catalanista? 

Ara no pensem en la interna sinó en l’externa. Aquest escenari no el contemplo en cap cas. Nosaltres demostrem en cada acte que som una força sobiranista.