Sánchez rebaixa el to amb Díaz per evitar una guerra oberta

La situació actual del PSOE té alguna cosa de ‘dejà vu’, però amb els papers canviats. Si fa de dos anys va ser Susana Díaz qui va maniobrar per fer fora Pedro Sánchez del lideratge del partit, a causa dels 84 diputats aconseguits en les últimes generals, ara és Sánchez el que pressiona perquè Díaz deixi el seu lloc a Andalusia després del cop en les eleccions de diumenge passat, que la situa a les portes de perdre el poder després de gairebé quatre dècades. Però el secretari general i president del Govern no vol una guerra oberta, o almenys no encara, així que dimarts José Luis Ábalos, secretari d’Organització, va rebaixar el to que havia fet servir només 24 hores abans.

En lloc d’insistir en la necessitat que el socialisme andalús es "renovi" i "regeneri", i de remarcar que "el paper" d’un "dirigent" està "subordinat a l’èxit del projecte polític", Ábalos va optar per paraules conciliadores. 

“La renovació és inherent al projecte del PSOE. Per això tenim 140 anys d’història. Jo en cap cas no he plantejat dimissions de ningú", va dir el número tres del PSOE i ministre de Foment, que va comparèixer per tercer dia consecutiu, després de la reunió de l’executiva per avaluar els recents comicis, en els quals els socialistes van perdre 14 escons, i va obrir la porta que la dreta governi la Junta si el PP, Cs i Vox es posen d’acord.

La resistència de la candidata

Ábalos va donar la raó a Díaz, que va argumentar en la Ser que les paraules que va pronunciar el dia anterior el secretari d’Organització s’havien "malinterpretat". Però aquesta retòrica suau no implica que l’estratègia hagi canviat. La direcció del PSOE continua creient que Díaz se n’ha d’anar si no conserva el poder, perquè considera que la culpa de la derrota és sobretot seva. Durant la seva intervenció en l'executiva, el mateix Sánchez, segons fonts presents en la trobada, va dirigir tota la responsabilitat a Díaz. El president del Govern va dir que havien pesat els 36 anys de govern del PSOE a Andalusia, la seva derrota en les primàries, la seva “mala imatge” i el “to regional” de la campanya que havia liderat, sense reivindicar els assoliments de l’Executiu central, mentre que la resta de partits es movien en clau nacional.   

Però Sánchez no vol desencadenar ara una guerra interna amb la federació socialista més nombrosa, un xoc que pot tenir conseqüències letals per al partit, sobretot a les portes de les autonòmiques i municipals del mes de maig. La idea és esperar, perquè la presidenta en funcions assumeixi que no li queda més remei que donar pas a cap altre dirigent. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, és qui més sona com a relleu. 

"Si les dretes formen govern, Susana se n’haurà d’anar –assenyala un veterà dirigent del PSOE–. Fins que no es concreti aquesta possibilitat, no se n’ha d’anar. L’ideal seria que se n’anés d’una manera ordenada. Però el seu entorn l’empeny a resistir i això seria demolidor. El problema més greu és el de l’abstenció dels nostres votants, perquè és una crítica duríssima a la seva gestió i al seu lideratge. És difícil recuperar aquesta confiança tret que governés i rectifiqués, cosa que no passarà si governen les dretes, com gairebé segur que passarà".

Visions contradictòries

Notícies relacionades

Susana Díaz, a Ábalos: "Només es regenera allò que està degenerat"

El PSOE ensenya a Díaz la porta de sortida i rebutja un avançament de les generals

La visió dels socialistes andalusos sobre les causes de la derrota no coincideix amb l’anàlisi de Sánchez. Per ells, la clau del daltabaix es troba en els gestos de l’Executiu cap a l’independentisme català. Però en el fons, assenyalen diversos dirigents socialistes no implicats en aquest nou xoc, les dues anàlisis, la de Sánchez i la del PSOE andalús, “són complementàries”.

En qualsevol cas, fonts del Ministeri de Política Territorial assenyalen que l’enfocament de l’Executiu, basat en la distensió de les relacions amb la Generalitat, no canviarà. “Hem de seguir per revalidar el Govern”, va dir Sánchez en l’executiva socialista.