25 maig 2020

Anar al contingut

REFORMA CONSTITUCIONAL EXPRÉS

Aforats a Espanya: quants n'hi ha, qui n'és i privilegis

La majoria són policies, jutges i fiscals, i només un 11%, càrrecs públics

El Rei, com a cap de l'Estat, gaudeix d'inviolabilitat judicial

Ángeles Vázquez

Aforats a Espanya: quants n'hi ha, qui n'és i privilegis

¿Quants aforats hi ha i qui n’és?

A Espanya hi ha més de 250.000 aforats. El gruix correspon als més de 232.000 membres de les Forces i Cossos de Seguretat estatals o autonòmics, que quan cometen delictes lleus o menys greus en l’exercici de les seves funcions només poden ser jutjats per l’Audiència Provincial.

Segons el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, els 17.600 restants pertanyen a institucions de l’Estat i de les comunitats autònomes.

¿I el poder judicial?

El segon grup més important d’aforats correspon als jutges  (uns 5.500) i els fiscals (2.550), els quals eviten ser investigat pels companys i responen davant del Tribunal Superior de Justícia. En una compareixença en el Congrés, la ministra també va incloure els 7.600 jutges de pau. 

Els alts càrrecs, com els vocals del CGPJ, els magistrats del Suprem, del Constitucional i de l’Audiència Nacional,  responen davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem.

¿I el Rei?

Qui té més grau de protecció és el Rei, que gaudeix d’inviolabilitat. L’article 56 de la Constitució veta qualsevol investigació, fins i tot en la seva vida civil i privada. D’altra banda, la reina Letizia, els reis Joan Carles i Sofia i la princesa d’Astúries són aforats davant del Tribunal Suprem.

¿Quants polítics són aforats?

El grup més polèmic dels aforats són els polítics, que és, en principi, contra qui es dirigeix l’anunci realitzat per Pedro Sánchez. El president del Govern i els ministres només poden ser investigats pel Suprem; i els presidents i consellers autonòmics són aforats davant del Suprem o els tribunals superiors de justícia, segons el seu estatut d’autonomia i on es va cometre el delicte.

També tenen fur els diputats i senadors, els parlamentaris autonòmics, els consellers del Tribunal de Comptes, els del Consell d’Estat i el Defensor del Poble. En total, unes 2.000 persones.

¿Suposa un privilegi?

L’aforament implica que aquesta persona, si és imputada, ho sigui per un tribunal de més rang al que correspondria, habitualment, el Tribunal Suprem o els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes.

En el cas de diputats i senadors, la Cambra ha d’autoritzar la investigació amb la figura del suplicatori, però no fer-ho seria difícilment justificable en democràcia. Els crítics ho consideren un privilegi perquè impedeix que aquests càrrecs siguin jutjats pels mateixos tribunals que un altre ciutadà.

¿Hi ha a l’estranger?

La situació dels aforaments als països europeus és ben diferent de la que hi ha actualment a Espanya. Membres de governs i parlaments de tota la UE tenen algun grau d’aforament davant dels tribunals, tot i que en uns quants aquesta protecció es refereix exclusivament a afers relacionats amb l’activitat política i legislativa, tal com planteja ara el Govern per a Espanya.

Per exemple, a França només els membres del Govern tenen un estatus judicial específic i exclusivament aplicable a les activitats realitzades en l’exercici de la seva tasca, no en l’àmbit privat. Només el president de la República gaudeix d’immunitat judicial durant el seu mandat.

Alemanya, d’altra banda, els ministres no tenen immunitat, tret que siguin també membres de parlaments, i pot ser aixecada per la Cambra corresponent, a sol·licitud de la fiscalia.

Cinc alts càrrecs de l’Estat gaudeixen d’immunitat total a Itàlia, tret que cometin alta traïció o un delicte d’atemptat contra la Constitució. Són el president de la República, els de les dues cambres, el cap del Govern i el president del Tribunal Constitucional. A més, cap membre del Parlament pot ser sotmès a un escorcoll domiciliari ni personal, ni detingut, excepte després d’una condemna judicial ferma o quan és sorprès 'in fraganti' en la comissió d’un delicte. Per processar-lo, es requereix l’autorització del Parlament.

Hi ha una situació semblant a Portugal, on només el president de la República i els membres del Consell d’Estat tenen immunitat. Els diputats i titulars d’òrgans polítics de sobirania també són aforats i no poden ser detinguts o investigats sense autorització prèvia del Parlament, tret de si és un delicte dolós o si són sorpresos cometent un delicte flagrant.

Finalment, al Regne Unit, són aforats els parlamentaris i membres del Govern que a més són diputats, per això, per ser processats per algun delicte, ha de ser autoritzat pel mateix Parlament o pel Tribunal

Suprem.