Anar al contingut

INFORME DE LA GUÀRDIA CIVIL

Un càrtel opac d'empreses donava diners a CDC a canvi d'obres públiques

La Guàrdia Civil disposa de testimonis, agendes, correus electrònics i entregues de "donatius" que proven com es va finançar el partit del 2011 al 2015

El tresorer Andreu Viloca guardava al seu despatx una còpia de les licitacions d'obres concedides al 'club' d'importants firmes d'enginyeria

Luis Antonio Rendueles

Un càrtel opac d'empreses donava diners a CDC a canvi d'obres públiques

FERRAN NADEU

Un grup d’importants empreses es van organitzar i van formar un "càrtel opac" per aconseguir adjudicacions d’obres públiques de la Generalitat entre el 2011 i el 2015. La Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional disposen de testimonis, als quals ha tingut accés en primícia EL PERIÓDICO, que expliquen com funcionava el que anomenaven "El Club" per obtenir les obres que treia a concurs Infraestructures de Catalunya. A canvi, les vuit companyies del ‘club’ o d’altres de controlades per ells, segons les indagacions, van poder entregar diners en forma de donatius a la fundació CatDem, de CDC.

25 d’agost del 2015. Agents del servei d’informació de la UCE 3 de la Guàrdia Civil vigilen una trobada entre el tresorer de CDC (i també de la CatDem), Andreu Viloca, i el director general de l’empresa Infraestructures, Josep Antoni Rosell. Els agents els fotografien a la terrassa del Club Artos Sport, a Barcelona. A tres quarts i cinc de sis, Rosell abandona la reunió i va al seu despatx. Aquella tarda ha de decidir a qui concedeix la Generalitat l’obra de l’estació de Guinardó, en la línia 9 del metro de Barcelona, valorada en 419.000 euros. L’obra va ser adjudicada dos dies després, el 27 d’agost del 2015, a Eurocatalana Obres i Serveis. La Guàrdia Civil trobaria després l’anunci de licitació d’aquestes obres al despatx del tresorer Viloca.

"El director general (Rosell) s’encarrega de rebre les instruccions d’adjudicació de la formació política Convergència Democràtica de Catalunya, principalment del tresorer Andreu Viloca", conclou la Guàrdia Civil partint de l’escrit d’un antic treballador d’aquesta empresa de la Generalitat anomenat Vicente Campanales. Aquest treballador va afegir que Rosell s’ocupava de "forçar les valoracions" i que "existís garantia que l’adjudicatari final" de l’obra d’una carretera o una línia de tren fos "almenys un dels habituals", del ‘club’ d’empreses.

Diners per obres

L’informe de la Guàrdia Civil inclòs en la nova i, de moment, última peça d’investigació oberta sobre la trama del pagament del 3% de les obres públiques per finançar CDC recull que diverses empreses d’enginyeria i obres van formar aquest ‘club’ i que van pactar el funcionament d’aquest "càrtel" amb dos alts funcionaris de l’empresa Infraestructures: el director general, Josep Antoni Rosell, i el president, Joan Lluís Quer (definit per diversos testimonis com a home de confiança d’Artur Mas). El 9 de febrer del 2017, l’actual president d’Infraestructures, Joan Jaume Oms, va portar a la Fiscalia Superior de Catalunya aquests i altres documents interns i va denunciar les irregularitats i les possibles entregues de diners per a la fundació de CDC.

De la documentació analitzada, la Guàrdia Civil conclou que, "una vegada examinats els correus electrònics pertanyents a Joan Lluís Quer, sembla deduir-se’n que certes empreses d’enginyeria en l’entorn d’Asinca  (Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya) van configurar un càrtel col·lusori per pactar els preus dels concursos públics en certes administracions i empreses públiques". L’Audiència Nacional investiga en el 'cas 3%' una trama per organització criminal, suborn, tràfic d’influències, finançament il·legal de partit polític, blanqueig de capitals i malversació. El PDECat, partit hereu de Convergència, també està imputat en el sumari principal del cas.

"Nuria Bofill"

Tots els membres d’aquest ‘club’, que altres fonts anomenaven "La Germandat", mantenien comunicació amb els directius de la Generalitat a través d’un compte de correu obert a nom de "Nuria Bofill", segons l’informe policial entregat al jutge. En els correus que consten en el sumari, Joan Lluís Quer arriba a escriure a un dels implicats que "saltar-se el pacte és un risc innecessari i temerari".

Les empreses que formaven part del ‘club’, segons la Guàrdia Civil, "van arribar a pactar les normes o directrius a seguir quan optessin a licitacions de certes administracions amb l’objectiu d’evitar competir entre ells i així obtenir un contracte més beneficiós... Aquest pacte es va anar estenent a diversos organismes públics", entre els quals la Guàrdia Civil esmenta les obres de l’Ajuntament de Barcelona, el Servei Territorial de Carreteres i Ferrocarrils de la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, Aigües Ter-Llobregat, Aigües de Tarragona i Regs de Catalunya entre el 2011 i el 2015. Segons assegura la Guàrdia Civil, hi va haver un "perjudici per a les arques públiques".

Reunions amb Gordó i Viloca

L’informe en poder del jutge José de la Mata analitza vuit expedients d’obres concedides per Infraestructures del 2011 al 2015. I reflecteix les reunions dels directius de les empreses que anaven a guanyar les obres amb el director general, Josep Antoni Rosell, i també, en alguns casos, amb Germà Gordó (exconseller de Justícia, exsecretari del Govern de Mas i exgerent de CDC, imputat en el ‘cas 3%’). També, la participació del tresorer de CDC i la Fundació Catdem, Andreu Viloca, imputat en el cas principal del 3%.

Aquelles obres van ser concedides a empreses del ‘club’ i diversos anuncis de licitacions fins i tot van ser trobats per la Guàrdia Civil en el registre del despatx de Viloca. Així va passar amb la millora de la carretera C-66 entre Bordils i Medinyà. Van guanyar dues empreses del ‘club’ (Auding i GPO) que havien quedat en la posició número 23 en l’oferta econòmica. En el seu informe, la Guàrdia Civil remarca que hi va haver 22 firmes "més avantatjoses per a l’Administració" que van ser rebutjades.

Una cosa similar va passar amb altres obres: la prolongació de la línia de FGC Llobregat-Anoia, un tercer carril reversible a la carretera Berga-Bagà, la variant de Gandesa a la carretera C-43, la prolongació de ferrocarril a Sabadell, l’estació de Ca n’Oriac en aquesta mateixa ciutat i el desdoblament de la carretera C-55 a Manresa.

Segons la investigació oberta en l’Audiència Nacional, la mecànica era similar. Hi havia trobades o dinars entre els representants de les empreses del ‘club’ i els directius d’Infraestructures Rosell i Quer. També es van fixar cites dels empresaris amb Gordó i, fins i tot, amb el tresorer Viloca.

En alguns dels casos investigats, la Guàrdia Civil ja ha trobat la coincidència entre el procés de concessió de l’obra i una donació a la fundació CatDem. En el sumari del 'cas 3%', informes de la Guàrdia Civil afirmen que les dues fundacions de CDC (CatDem i Fòrum Barcelona) van ingressar 16,9 milions d’euros entre el 2012 i el 2015, la majoria, procedents de donacions d’empreses. Més de sis milions van ser abonats en xecs o en efectiu.

85.000 euros en una caixa de cabals

La Guàrdia Civil sospita que, a més dels diners per a CDC, les empreses van entregar quantitats en negre a Rosell. El 21 d’octubre del 2015, el seu amic Vicente Campanales va acudir a la Guàrdia Civil de Tarragona i va entregar cinc maletins i una caixa de cabals de Rosell en què hi havia 85.000 euros.

L’informe recull el testimoni d’Oms, actual president d’Infraestructures, que va denunciar davant de la fiscalia que "existeixen pocs dubtes respecte a les aportacions dineràries que rebia en persona des d’aquestes empreses, al marge dels donatius d’aquestes a CDC". Quant a Quer, que actualment viu a Xile, té doble nacionalitat i el jutge està molt interessat a localitzar-lo per prendre-li declaració.

La setmana passada, la Guàrdia Civil va registrar les seus de les empreses investigades per formar part del ‘club’ (GP GroupAudingintraesaBAC Engineering ConsultancySenerEuroGeotécnicaAyesa Ingeniería i Dopec) i també la de l’associació Asinca, en la qual hi ha integrades moltes d’aquestes empreses. Tots els directius, tret d’un, es van negar a declarar davant del jutge.