El PNB arrenca a Sánchez competències per a Euskadi

El PNB acaba d’apuntar-se un altre tant negociador de substància a afegir en la seva ja llarga llista de pactes arrencats a Governs a Madrid: l’equip d’Iñigo Urkullu rubricarà, segurament dilluns que ve a terra basc (l’elecció del lloc és una altra picada d’ullet) un paquet competencial que li cedeix l’Executiu central. Es tracta del primer desbloqueig de competències entre les dues Administracions en els últims set anys i, òbviament, un nou pont entre socialistes i nacionalistes bascos que pot donar-li una mica d’oxigen a un Pedro Sánchez que intenta no perdre els seus fràgils recolzaments al Congrés.

El preacord es va tancar aquest dimarts al ministeri de Meritxell Batet, després de diverses jornades d’intercanvi de documents, alguns bloquejos fruit de les discrepàncies sobre el cost dels serveis en qüestió i quatre hores de reunió en l’última cita. Així, la mateixa setmana que el focus mediàtic crea la ruptura de l’acord judicial entre PSOE i PP i, sobretot, el vergonyós espectacle viscut a l’hemicicle amb encreuament de qualificatius d’alt voltatge i debats sobre escopinades incloses, n’hi ha que evitaven unir-se al circ i preferien buscar pa (polític) asseguts en una taula bilateral. Aconseguint-lo.

El pas següent és convocar la setmana que ve la comissió mixta de transferències, que se celebrarà a Bilbao, i que comptarà amb la presència de la ministra de Política Territorial. Serà allà on se certifiqui formalment que d’ara endavant l’AP1 entre Armiñón i Burgos; la línia de tren entre Alonsotegi i Barakaldo i la que uneix Bilbao i Basauri passen a mans de la Lehendakaritza. El Govern basc considera que si no hi ha cap ensurt a la redacció dels documents finals l’acostament serà “molt rellevant”, ja que constitueix el primer pas per culminar “el compliment íntegre” de l’Estatut de Gernika.

Feixistes, colpistes i falta de diàleg

Aquesta és la interpretació governamental que es fa des de Vitòria, des d’on es reclama tancar el calendari de tots els traspassos pendents aprofitant el “clima d’entesa”. Des del partit que el sustenta, el PNB, el seu màxim dirigent, Andoni Ortuzar, ha introduït alguns girs i matisos en el seu discurs públic aquest mateix dijous: ja no és tan negatiu en les possibilitats que hi hagi pressupostos en un futur o un altre tipus de pactes i admet, públicament, que no li convé una legislatura espanyola curta. Un missatge que, per raons òbvies, agrada a La Moncloa.

“No vull tancar cap porta”, va respondre Ortuzar en declaracions a Antena 3 quan se li va preguntar per les possibilitats que, en contra dels actuals pronòstics, l’Executiu acabi per presentar un projecte pressupostari al Congrés. “Si el Govern és capaç de crear les condicions per parlar amb els partits catalans, el PNB hi serà. Que ningú en tingui cap dubte”, va dir.

Segons el líder penebista, l’espectacle vist dimecres al Congrés no ajuda a ser optimistes sobre les possibilitats que el clima amb els independentistes catalans millori, tot i que segons la seva opinió el Parlament espanyol hauria d’estar ocupant-se de discutir sobre números i els ‘peròs’ que li posa Brussel·les i no estar parlant de feixistes i colpistes”.

“Hi ha una sobreactuació en la política espanyola i fa la sensació que es fa política, més que per arreglar les coses i per portar endavant projectes, per sortir millor o pitjor; per tenir més quota de pantalla, més centímetres quadrats de diari... no és bo que la política es faci a través de twitter o que ens enviem missatges en lloc de trucar-nos per telèfon”, va recalcar el dirigent basc, avisant que situacions similars a la que s’està vivint al Congrés van ser “preludi” de canvis polítics polèmics a Itàlia o Polònia.

No votar “amb les tripes”

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Les últimes declaracions d’Ortuzar auguren que els cinc diputats del PNB podrien avalar uns pressupostos si Sánchez decidís registrar-los a la Cambra per a, com a mínim, iniciar-ne la tramitació. Convé recordar que hi ha barons autonòmics socialistes que així ho sol·liciten perquè comporten inversions importants compromeses amb la seva regió, com en el cas del valencià Ximo Puig. I que les eleccions autonòmiques i municipals tindran lloc el maig que ve.

Si al final no hi ha pressupostos, els nacionalistes bascos semblen predisposats a donar suport als decrets, fonamentalment socials, que des de La Moncloa es volen impulsar en els pròxims mesos, començant pel del salari mínim al desembre. Entre altres coses perquè, segons va admetre Ortuzar, no creu oportú forçar avenç electoral al primer semestre de 2019 per fomentar que es voti “amb les tripes”. “Cal donar-li la volta a la situació política abans”, va concloure.