D’exercitar-se a Castella i Lleó a ser la cara de la gestió dels incendis

Tota catàstrofe o desastre natural té el seu gabinet de crisi. I tot gabinet de crisi té la seva cara visible, la figura que explica als ciutadans el minut i resultat. Una popularitat no sol·licitada de la qual molt bé sap Fernando Simón, la persona que va haver d’explicar-li a Espanya com anaven les coses durant la pandèmia de la covid. Virginia Barcones està sent, salvant les diferències, aquesta cara visible durant les últimes tragèdies naturals sofertes a Espanya. Aquesta soriana de 49 anys, directora general de Protecció Civil i Emergències, s’ha convertit en la portaveu del Govern central a l’hora d’explicar els incendis que afecten Galícia, Extremadura, Castella i Lleó i Astúries. No és el seu debut: també ostentava aquest càrrec durant les inundacions provocades per la dana a València.

Unida a les sigles socialistes

I, com a cara visible, a més de donar (explicacions) també li toca rebre (pals). Durant la dana, per un viatge que va fer al Brasil just el dia en què va començar a ploure. L’últim, el d’Elías Bendodo, el vicesecretari general del PP, que ha aprofitat les seves intervencions públiques per dir "piròmana" a Barcones. En ple operatiu per intentar controlar els incendis, ella no li ha dedicat més que una frase: "Els que no aporten, que s’apartin".

Barcones és una d’aquestes persones que ha unit tota la seva vida laboral a les sigles d’un partit, el PSOE, al qual es va afiliar el 1998, quan tenia només 22 anys. Llicenciada en Dret per la UNED, sempre ha sigut funcionària. Els primers passos van ser com a secretària-interventora als ajuntaments de Vinuesa, Molinos de Duero, Bayubas de Abajo i Bayubas de Arriba, tots a la seva província natal de Sòria.

Es va exercitar en la política al seu poble, on va sortir regidora el 2007. Allà es va mantenir fins al 2015, quan va cessar per ser nomenada procuradora de la província de Sòria i viceportaveu del Grup Socialista a les Corts de Castella i Lleó. Allà va enfortir el seu caràcter, en un ecosistema difícil per als socialistes, tenint en compte l’hegemonia que ostenten els populars en aquesta comunitat, on han estat governant des de 1983.

El 2018, va deixar les Corts per passar a ser delegada de Govern de Castella i Lleó. Un primer pas fugaç per la institució: va ser cessada un any després per liderar l’assalt del PSOE a les Corts, en les eleccions del 2019. Va guanyar l’actual president, Alfonso Fernández Mañueco, i ella va tornar al seu lloc com a delegada del Govern el 2021. Allà es va mantenir fins al desembre del 2023, quan va assumir el càrrec que ostenta ara: la Direcció General de Protecció Civil i Emergències. Un lloc per al qual a priori no acreditava massa experiència.

La tragèdia de la dana

Notícies relacionades

L’episodi de pluges intenses «estàtic» s’acarnissa a Badalona, el Maresme i el Vallès a l’espera de més precipitacions

L’últim senglar infectat canvia l’escenari: «Reforçarem la vigilància en l’entorn de Sant Cugat per detectar més casos»

Ha sigut una persona de partit i de despatxos més que d’acció. Ni un any després d’haver pres possessió es va trobar amb el seu primer examen: la dana de l’octubre, que va deixar més de 200 morts a València. Aquesta va ser la seva presentació en societat per a la resta d’Espanya, acompanyant la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé. I no en uns termes còmodes per a ella: a més d’haver de donar la cara en una situació tan greu, Virgina Barcones va estar situada en l’ull de l’huracà per haver viatjat al Brasil el mateix 29 d’octubre, quan van començar les pluges. Un vol que va enlairar-se d’Espanya passades les 12 del migdia, moment en què l’Agència Estatal de Meteorologia ja havia emès l’alerta per fortes precipitacions a València.

Ara li toca lidiar amb el foc. Tot i que assegura que no és amiga de les polèmiques, no se sent incòmoda en les hostilitats. Igual que el seu amic el ministre Óscar Puente, amb el qual ha anat en alguna ocasió a l’estadi José Zorrilla a veure partits del Valladolid.