El record polític de la dana plana sobre el PP a Castella i Lleó

Que els incendis forestals que ja han calcinat més de 200.000 hectàrees i provocat la mort de quatre persones han enfonsat encara més la fissura entre el Govern i el PP no és un fet que pugui sorprendre ningú a hores d’ara, quan l’estiu acaba i les condicions climatològiques permeten ser més optimistes en el combat del foc. L’enfrontament entre l’Executiu i el primer partit de l’oposició va tornar a pujar de to ahir, quan el vicesecretari general del PP, Elías Bendodo, va titllar de "piròmana" la directora de Protecció Civil, Virginia Barcones, per les seves crítiques als presidents de Castella i Lleó, Galícia i Extremadura, Alfonso Fernández Mañueco, Alfonso Rueda i María Guardiola, tots populars. Barcones li va replicar i va qualificar fins i tot de "poc ètic" el comportament de Bendodo.

Tot i que salvant totes les distàncies, entre aquestes la dels més de 200 morts que va provocar l’any passat, el record de la dana a la Comunitat Valenciana comença a planar sobre el PP. Ni l’envergadura de la tragèdia humana és remotament similar i tampoc ha transcendit cap episodi equiparable al ja cèlebre dinar en un restaurant de València del president Carlos Mazón, abans que s’incorporés a la reunió del Cecopi, però el descontentament ciutadà comença a encendre’s als carrers, si bé els populars el minimitzen i l’atribueixen motivacions polítiques. Tot això quan a Castella i Lleó hi ha eleccions autonòmiques l’any que ve, pot ser que fins i tot en els primers mesos del 2026, una cita amb les urnes que obrirà el nou cicle electoral que culminarà el 2027.

Com en aquella ocasió, la irrupció en escena del mateix Alberto Núñez Feijóo ha imprès un cert gir discursiu o de guió. Divendres passat va aparèixer al post de comandament avançat de Palacios del Sil, a Lleó, al costat de Mañueco, posant un peu en una de les zones afectades abans que ho fes, o ho anunciés si més no, el president del Govern, Pedro Sánchez, que ja diumenge va començar a visitar-les. I des d’allà va obrir l’aixeta de la polèmica: la de si els mitjans oferts pel Govern central a les comunitats autònomes que encaraven el combat del foc havien sigut suficients i si havien arribat a temps, cosa que el PP insisteix a negar. Dimarts Feijóo va tornar a la càrrega acusant Sánchez d’haver escatimat mitjans.

Ahir va ser Bendodo qui va convocar els mitjans per insistir en els atacs al Govern, demanar la implicació de l’Exèrcit en el combat dels focs, més enllà de l’habitual paper de la Unitat Militar d’Emergències, l’UME, i negar que fos necessari demanar el nivell 3 d’alerta perquè el Ministeri de l’Interior pugui agafar les regnes de la crisi.

El discutit nivell 3

Això últim, el nivell 3 i la seva sol·licitud, que no és necessària si Interior decideix per si mateix actuar, va estar també a l’ull de l’huracà de la polèmica per la dana, quan Mazón no va considerar necessari reclamar aquesta ajuda. Mesos després, amb motiu de la gran apagada del 28 d’abril, les comunitats del PP van decidir esmenar aquesta conducta al sol·licitar sense cap mirament aquest nivell 3. Quant als incendis forestals, en canvi, els populars argumenten ara que no és una situació equiparable a la dana i que no seria efectiu sol·licitar-ho, perquè cada incendi té el seu propi pla de combat.

Notícies relacionades

La durada de l’onada de calor a Catalunya va ser excepcional

Catalunya entrenarà la IA per a la conducció autònoma

Quant a les protestes i el descontentament ciutadà, des del PP de Castella i Lleó es guarda la calma i s’atribueixen les protestes de carrer a una mobilització de l’esquerra que determinats mitjans de comunicació estarien amplificant. El diputat per Valladolid Eduardo Caraz posava veu pública a aquest sentir des de les xarxes socials, en què acusava RTVE de donar veu dins d’aquestes manifestacions a persones que lluny de ser ciutadans anònims protestant són dirigents polítics, com un excandidat d’IU en una localitat val·lisoletana.

Fonts de la formació enarboren la llista de convocants d’una d’aquestes marxes, la que va tenir lloc dimecres a Valladolid, per suggerir que es tracta d’organitzacions satèl·lit de l’esquerra o del PSOE. Entre la trentena de convocants apareixen organitzacions amb tanta solera com Greenpeace, d’altres de caràcter ecologista amb més accent local, com l’Associació per a la Recuperació del Bosc Autòcton de Valladolid o l’Associació Defensa Vall Esgueva i també formacions a l’esquerra del PSOE com IU o Anticapitalistes.