Anar al contingut

ELECCIONS MUNICIPALS 2019

La pintoresca llista de l'ANC a l'alcaldia de Barcelona

Els 59 candidats comparteixen poc més que el seu sentiment independentista

S'erigeixen com a bandera de la «regeneració» però alguns ja coneixen els despatxos

Júlia Regué

La pintoresca llista de l'ANC a l'alcaldia de Barcelona

Sara Casas

“La política no és cosa de professionals, de la mateixa forma que la seguretat i la pau no estan en funció dels interessos i cossos castrenses i policials”, reflexiona el catedràtic d’història de l’educació de la UAB Pere Solà, en el que ens ocupa candidat a les primàries ideades pel filòsof Jordi Graupera –també postulant– i abraçades per l’ANC, sota el paraigua de ‘Primàries Catalunya’, amb la meta de collir el major nombre d’alcaldies independentistes el 2019. L’entitat ha tancat ja el termini perquè el ciutadà que ho desitgi provi de figurar en algun dels 41 llocs de la llista per Barcelona, i el resultat és un total de 59 candidats, d’origen, formació i ambició diferents –16 dones (27,12%) i 43 homes (72,88%), una cosa que hauran de reconduir si volen complir amb la llei d’igualtat. 

Com ve dient Solà, grosso modo no procedeixen del tauler polític assentat, però molts d’ells sí que han sigut polititzats a les bases de CDCERCReagrupamentDemòcratesSolidaritat Catalana per la Independència (SI) i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). En destaca un alt perfil professional, tenyint aquesta llista de catedràtics, historiadors, advocats i economistes que s’uneixen a la mateixa papereta que experts en seguretat, tertulians, conductors de metro, naturalistes i responsables d’empreses químiques.

Amb la bandera de la regeneració

Tots ells s’erigeixen com a “regeneradors” davant els polítics que persisteixen en l’‘statu quo’, però el cert és que alguns ja coneixen els despatxos. Per exemple, Gerard Ardanuy, edil en el consistori des del 2007 primer amb CiU i després no adscrit, militant de Demòcrates. I el seu assessor, Carles Domingo. O Joan Babeli, nascut a Síria amb una àmplia trajectòria a les files convergents –va ser assessor de Jordi Pujol en matèria d’immigració i religions i es va presentar a les municipals el 2003 a la cua de la llista de Xavier Trias–. També David Folch, que reconeix que va ocupar diferents càrrecs orgànics en SI i que va representar el partit en una trobada internacionalista d’independentistes a Moscou (Rússia).

Altres postulants ja van coincidir temps abans en altres iniciatives. És el cas de l’advocat i ara secretari del consell assessor per al Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, Jordi Domingo, que es va ajuntar amb un altre candidat, Joan Baptista Fonollosa, a la plataforma Constituïm per elaborar un projecte de constitució per a la república. Aquest últim, que va figurar tant en la direcció d’ERC com de CDC, va ser un dels impulsors de la querella contra el jutge d’instrucció de la causa contra el procés, Pablo Llarena. Alguns, com Adrià Alsina, provenen de la mateixa estructura de l’ANC.

De la resta de perfils, destaca un expert en informació confidencial, creador de la base de dades de les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, premiat pel ministeri de l’Interior el 2009. També un que es va presentar al concurs per cobrir una plaça com a magistrat al Tribunal Suprem. Hi ha qui passa d’aportar el seu currículum i prefereix explicar la seva participació en l’1-O, un relat al que s’apunta un candidat d’origen italià que confessa que era “unionista” però que el referèndum “ho va marcar tot” i que es va allistar Òmnium Cultural i l’ANC. 

Units per la independència i poc més

Molts mostren la seva preocupació pel turisme, la vivenda, la seguretat i el medi ambient, i proposen nous models per convertir Barcelona en una ciutat més sostenible. Però la transversalitat de la llista fa que s’acostin eteris debats per confeccionar el programa electoral. Un dels postulants veu com un “greu problema” la immigració i proposa “estudiar zones despoblades de Catalunya” perquè siguin acollits. Un altre crida a “expropiar” el Corte Inglés de Plaça Catalunya per a, com a possible ús, convertir-lo en seu del “futur govern provisional de la república”. I exigeix clausurar el Zoo.   

En un altre front, apareix un marxista convençut que la ciutat “ha de protegir el proletariat i els seus descendents alhora que ha de combatre decididament la concentració de capital”, i un altre que es decanta pel patriotisme: “Amant de la història en general i especialment de la meva Pàtria”, “Barcelona és capital d’Estat des del 988”. Hi ha qui aprofita per carregar contra Manuel Valls “que només aposta per fer de cada pam de ciutat un negoci per a estrangers” i contra Ada Colau “que només pensa en els més desfavorits i s’oblida dels barcelonins”. I és que els candidats poc comparteixen més enllà del seu sentiment independentista.