El jutge interroga uns altres 5 sospitosos del 'front de presons' gihadista

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz reprendrà aquest dimecres els interrogatoris als presumptes membres del 'front de presons’ gihadista desarticulat per la Guàrdia Civil 'front de presons’ gihadistaa 17 presons espanyoles.

Segons han informat Europa Press fonts jurídiques, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 ha citat a comparèixer aquest dimecres cinc presos, mentre que l’endemà, dijous, n’interrogarà uns altres cinc. Tots compareixeran per videoconferència des dels seus respectius centres penitenciaris.

El magistrat va començar els interrogatoris alspresumptes membres d’aquesta xarxa fa dues setmanes. Va començar pel presumpte ‘capitost’, Mohamed Achraf, que es va negar a contestar a les preguntes del jutge i de la fiscal, tot i que va insistir diverses vegades en què se sent perseguit com, al seu judici, tots els musulmans que viuen a Espanya.

Abans de la desarticulació del ‘front de presons’, Achraf tenia previst sortir de presó en pocs dies després de complir íntegra la seva condemna de 14 anys de presó pel planejament d’atemptats a Madrid, si bé Pedraz va acordar mantenir-lo a presó provisional.

Tots empresonats

A més del presumpte líder, el magistrat també va prendre declaració fa dies a uns altres tres membres del ‘front de presons’, sobre qui no va acordar cap mesura addicional, ja que tots es troben complint llargues condemnes.

Aquests tres acòlits d’Achraf –Karim Abdeselam Mohamed, Mohamed el Gharbi i Abdelghani Zarrouri– van negar davant del jutge tenir cap relació amb un ‘front de presons’ per reivindicar els preceptes del’Estat Islàmic i mantenir-se ferms en la defensa de la gihad.

Karim Abdeselam Mohamed, àlies ‘Marquitos’, va ser condemnat el 2015 per l’Audiència Nacional a 12 anys de presó per integració en cèl·lula gihadista. El Gharbi complia vuit anys; va ser condemnat en el marc del’‘operació Caront’,una gran operació policial que va desarticular el 2015 una xarxa gihadista formada per 10 persones que havien planejat atemptar a Barcelona. Finalment, Abdelghani Zarrouri és un pres comú condemnat a 23 anys per l’assassinat de la seva dona que s’ha radicalitzat a la presó.

Els tres sí van admetre davant del jutge haver rebut cartes del presumpte ‘capitost’ de la xarxa i haver escrit a altres presos gihadistes, però no per mantenir-se en la ‘lluita’, sinó perquè no els decaigués l’ànim durant la seva estada a la presó.

Trama epistolar

Segons fonts de la investigació consultades per Europa Press, molts reclusos van contestar a les cartes i van acabar entaulant un gènere epistolar, fins al punt que hi ha 26 d’investigats per aquesta raó a 17 presons diferents, tot i que en alguns casos la resposta era per desvincular-se i marcar distància.

D’altres van ignorar les missives d’Achraf, però no era la seva única manera d’actuar: cara a cara amb altres interns, utilitzant presos comuns com a transportistes o aprofitant visites a tercers, feien arribar el seu missatge. Acovardia, segons les mateixes fonts, els qui es negaven a unir-se a la seva causa.

Notícies relacionades

Desarticulat un grup afí a Estat Islàmic que radicalitzava presos a les presons

Una carta redactada pel president

La xarxa comptava fins i tot amb el seu propi emblema, una alteració del logo de l’Estat Islàmic que introduïa a les cartes que enviava a altres condemnats per pertinença a organització terrorista. No obstant, tret d’Achraf, els tres sospitosos que han declarat davant de Pedraz van assegurar que es tracta d’un ‘logo’ que reivindica l’Islam, no el grup terrorista.

I Mohamed el Gharbi va admetre que havia fet una pintada a la presó, però va voler deixar clar que no era una exaltació del’Estat Islàmic, sinó una reivindicació de les seves creences i de l’Islam en general.