Petició de reforma al Govern

Garzón defensa despenalitzar els ultratges al Rei i les ofenses a la religió

El líder d'Esquerra Unida instarà en el Congrés a modificar el Codi Penal en favor de la llibertat d'expressió

GRAF467. OVIEDO, 19/10/2018.- El rey Felipe se dirige a los asistentes durante su asistencia a la ceremonia de entrega de los Premios Princesa de Asturias, esta tarde en el Teatro Campoamor de Oviedo. EFE/J.J. Guillén

GRAF467. OVIEDO, 19/10/2018.- El rey Felipe se dirige a los asistentes durante su asistencia a la ceremonia de entrega de los Premios Princesa de Asturias, esta tarde en el Teatro Campoamor de Oviedo. EFE/J.J. Guillén / J.J. Guillén (EFE)

3
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

El coordinador general d’Esquerra Unida (IU), Alberto Garzón, defensa aquest dimarts en el ple del Congrés una proposició de llei per despenalitzar totalment o parcialment delictes com les injúries a la Corona i altres institucions,l’ultratge a Espanya,l’ofensa a sentiments religiosos il’enaltiment del terrorisme, a l’empara, justifica, de la protecció de la llibertat d’expressió.

Aquest assumpte ja es va incloure en el pacte pressupostari firmat pel Govern i Units Podem i en el que les parts es comprometen a revisar el Codi Penal per eliminar la "hiperregulació" d’algunes conductes, com les injúries a la Corona o les ofenses als sentiments religiosos, per això el líder d’IU espera que el PSOE l’acabi recolzant.

Però el grup confederal ha decidit incloure ja la proposició que IU va registrar el mes de març passat per derogar o modificar alguns articles que considera "obsolets" o "ambigus" i que, segons el seu parer, s’estan utilitzant per coartar la llibertat d’expressió i la crítica política.

Garzón creu que "ha arribat l’hora" que es tramiti aquesta iniciativa en vista de l’actual "involució en l’àmbit polític i judicial" contra aquest dret fonamental i marca com a objectiu prioritari de la seva proposta "homologar" el Codi Penal a la normativa internacional i a la jurisprudència mostrada pelTribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Casos Cassandra o Valtònyc

IU va presentar aquesta proposició de llei el març passat, just la mateixa setmana que el TEDH va condemnar Espanya a indemnitzar dos joves catalans que van ser condemnats a 15 mesos de presó –una pena que es va substituir després per una multa de 2.700 euros– per cremar una fotografia dels Reis el 2008, "una cosa que ara el tribunal europeu considera un millor exercici de llibertat d’expressió", diu IU.

Aleshores es parlava també de casos com els dels rapers César Strawberry o Valtònyc, o la tuitaire Cassandra Verafinalment absolta d’un delicte d’humiliació a les víctimes.

En la seva iniciativa, IU aposta per suprimir el delicte d’enaltiment del terrorisme, que va sorgir d’un pacte entre el PP i el PSOE fa 17 anys, amb ETA activa, i que es va començar a perseguir amb més profusió a partir del 2011, any en què la banda va deixar d’assassinar.

Garzón considera "inadmissible" que es faci servir realment aquest delicte per "coartar la llibertat d’expressió", com denuncien també diferents organitzacions de Drets Humans, entre les quals, Amnistia Internacional, que fins a començaments d’aquest any comptabilitzava fins a 70 condemnats per aquest.

IU entén que ja hi ha en el Codi Penal "prou articles", com el delicte d’injúries, que persegueixen i sancionen l’enaltiment del terrorisme i que la seva supressió no suposa cap tipus de desprotecció a les víctimes del terrorisme respecte a les conductes que tendeixen a vexar o menyscabar la seva dignitat. En tot cas, planteja reformar l’agreujant quart de l’article 22 del Codi Penal per incloure entre els col·lectius protegits les víctimes del terrorisme.

Units Podem ja va demanar despenalitzar aquest delicte fa més un any quan s’investigava la tuitaire Cassandra Vera per difondre acudits sobre l’assassinat Luis Carrero Blanco, president del Govern amb Francisco Franco.

Ultratge als símbols nacionals

IU també advoca per suprimir, per "anacrònics", els delictesd’injúries a la Corona i a altres institucions com el Govern, els tribunals, els exèrcits o les forces de seguretat, així com el delicte d’ultratge contra la pàtria, és a dir, la crítica al sistema i els seus símbols nacionals, la bandera o l’himne.

Així mateix, elimina el delicte contra els sentiments religiosos o d’escarni públic argumentant que en un Estat aconfessional "no han de prevaler els sentiments d’uns ciutadans envers d’altres", sinó que n’hi ha prou amb protegir la "llibertat religiosa" com a dret fonamental.

Notícies relacionades

Entre altres qüestions, IU també planteja modificar altres articles del Codi Penal, entre els quals, els delictes d’odi, i n’introdueix de nous per, per exemple, castigar la censura prèvia o fora dels casos permesos per la Constitució i les lleis, o les identificacions de persones sense cap motiu.

Garzón estima que "s’ha de frenar l’ambigüitat" en la interpretació d’aquests articles perquè, segons denuncia, porta que, "amb les mateixes lleis, puguis ser condemnat o no depenent del jutjat on caiguis".