La moda combativa de la palestina Sylwia Nazzal

A Sylwia Nazzal Barcelona li interessa pel mateix motiu que li interessa la moda: perquè no és neutra. La dissenyadora palestina, fundadora el 2023 de Nazzal Studio, debuta a la 080 Barcelona Fashion amb Al-Najah, una col·lecció juntament amb l’artista experimental Jad Maq que converteix l’herència beduïna, l’artesania i la identitat en alguna cosa més que una estètica. "Barcelona és una ciutat amb una identitat cultural forta, i això m’importa. No m’interessa presentar la feina en espais neutres. Vull que el context tingui història, tensió i caràcter", explica a aquest diari. També veu en la 080 una energia diferent de la d’altres plataformes: "No és com les grans cases. No hi ha tendències marcant el pas i la creativitat se sent nova i innovadora. Sento que aquí la gent pot entendre la meva feina".

Ser entesa no és fútil. L’univers de Nazzal Studio, amb base a Jordània, es mou entre la confecció, la performance i la recerca material, però el sosté una idea concreta: la roba com a llenguatge polític, cultural i emocional. En el seu treball, aquest llenguatge està influït per la història de Palestina, la resistència i la negativa a separar identitat i creació. Quan li demanen si mai ha considerat deslligar la moda de la seva actitud política per obrir-se camí amb menys fricció, respon sense embuts que "no". "Això –insisteix– requeriria desconnectar-me de mi mateixa, i llavors la feina es torna buida. Si és més fàcil, probablement és menys honest".

El preu d’explicar la veritat

Nazzal coneix el preu de parlar clar en una indústria que encara premia més la prudència que no pas la veritat. Reconeix que posicionar-se obertament sobre Palestina li ha tancat algunes portes, li ha restat oportunitats i l’ha apartada de certs entorns en què el silenci resulta més rendible que el conflicte. "He perdut accés a certs llocs, oportunitats i persones que s’estimen més el silenci", admet la creadora. Especialment després del 7 d’octubre del 2023 [quan l’atac de Hamàs i altres milícies palestines contra Israel que va desencadenar el genocidi a Gaza per part d’Israel contra la població civil palestina]. Des d’aquell dia la seva feina es va començar a llegir d’una manera encara més evident. Això la va acostar al públic adequat, diu, però també va tensar la seva relació amb una part del sistema de la moda, més còmode amb l’estètica de la rebel·lia que amb la incomoditat de la política real.

Notícies relacionades

Una llum al camí

Física i metafísica de Marco Mezquida

La seva lectura de la indústria és seca i afinada. Considera que la moda continua recompensant determinades causes quan ja han sigut prou empaquetades per no molestar gaire. "Hi ha una política adient de la qual sí que es pot parlar. Però quan empenys aquesta capsa, ja no estan preparats", apunta. Ho diu sense victimisme, amb la lucidesa de qui ja ha entès el mecanisme: se celebra la diferència sempre que no alteri gaire el decorat.

Potser és per això que les seves peces no estan fetes per demanar permís. Tenen volum, presència, una rotunditat visual que obliga a alçar la mirada. No és només una decisió formal; també és una posició. "Vull ser tan davant teu que no en puguis apartar la vista, que no ho puguis continuar silenciant", explica. En el seu univers, la visibilitat no pot ser subtil, perquè tampoc ho són l’esborrament, la negació o la desaparició cultural amb què dialoga la seva feina.