‘Abril’ celebra un ‘Sant Jordi vora el mar’ centrat en el cine i els llibres

Sant Jordi parla de literatura, cine i un món cultural que evoluciona seguint les noves tendències de consum. En aquest univers, les adaptacions de llibres a la pantalla són més freqüents que mai, però els detalls se’ns escapen entre bastidors: l’avaluació preliminar dels temes que flueixen, els requisits i l’equip necessaris per portar històries literàries a la pantalla i en quines condicions.

L’esdeveniment Sant Jordi vora el mar, organitzat pel Diari de Girona i EL PERIÓDICO, patrocinat per la Fundació Metalquimia i l’Associació Platja d’Aro, va intentar crear ahir un punt de trobada més sòlid entre els dos mons a l’Hostal La Gavina de s’Agaró (Baix Empordà).

Dues taules rodones van girar entorn del punt de vista dels escriptors i les agències literàries sobre el pas del llibre al format audiovisual. La segona taula rodona va fer el viatge invers: la viabilitat cinematogràfica d’una obra des del punt de vista del productor.

El responsable del suplement literari Abril, Álex Sàlmon, va ser l’encarregat de moderar la primera taula rodona, De la història escrita a la imatge de la història, formada pels ponents Ángeles González-Sinde (guionista, directora i exministra de Cultura); Maribel Luque (directora literària de l’agència Carmen Balcells); i Josep Lagares (president de la fundació Metalchemistry).

Traduir la rica essència

Sinde, que recentment ha escrit el guió de la seva novel·la Después de Kim, va explicar que la faceta d’escriptor no és la mateixa que la de guionista, és a dir, que quan s’escriu no es pensa en una possible adaptació cinematogràfica: "Es tracta d’accions fotografiables, conflictes i una acció que obliga els personatges a reaccionar", va explicar. També s’ha de tenir en compte que una pel·lícula no ha de ser-ho tot, i va assenyalar que no s’ha de confondre amb la representació fidel d’una obra i la literalitat del que descriu. "No es pot ser literal si no es pot afavorir l’obra perquè no es pot traduir la rica essència: els instruments del cine són molt diferents de la paraula escrita", va expressar.

Maribel Luque li va agafar el relleu fent valer l’empremta que va deixar l’agent literària Carme Balcells, que va aconseguir que es milloressin les condicions dels autors el segle passat davant els abusos editorials.

Drets a perpetuïtat

Luque, que representa els drets d’autor de Javier Cercas o Gabriel García Márquez –que no veia amb bons ulls les adaptacions de les seves obres–, va advertir que la lluita per defensar els autors s’està intensificant des de la pandèmia davant l’interès de les grans plataformes de streaming nord-americanes.

"Fins ara, en les negociacions amb productores d’aquí negociàvem sense problemes, hi havia sensibilitat cap a l’escriptor, però des del 2020 hem vist un gran canvi, les grans plataformes demanen drets a perpetuïtat", va denunciar. A part, no sempre hi ha un augment de vendes d’un llibre que té una adaptació visual: "Hi ha excepcions, com ara El conte de la Serventa (Margaret Atwood), però solen ser obres que ja tenen un recorregut".

Lagares, empresari i enginyer químic de formació, va exposar els criteris que segueix la Fundació Metalquimia per recolzar projectes culturals, tal com queda recollit als seus estatuts. "No financem projectes culturals per un tema de fiscalitat, sinó perquè hi creiem i ens surt de l’esperit", va dir l’empresari. La metodologia Creativació (creativitat i innovació), recollida al seu llibre Time-Out, creactivación o extinción, nosotros elegimos, explica la importància d’integrar la creativitat en el dia a dia: "Les empreses i els creadors hem de tenir mètodes per transformar les millors idees en un pacte social", va manifestar.

Davant l’allau de propostes que rep la fundació, Lagares assegura que entre els criteris que incorpora al seu check list hi ha la valoració dels riscos, les seves possibilitats o quin valor afegit aporta al client. Aquest mètode permet aconseguir l’èxit en la majoria dels projectes, va assegurar, tot i que Sinde va recordar que hi ha un component inconscient de qui rep l’obra i també de qui la crea que s’ha de controlar. "Aquest és el repte, trobar una fórmula per integrar la part espiritual", va concloure Lagares.

La segona part de la jornada es va centrar en la producció d’una novel·la i en el paper dels nous formats i com defineixen els temes que tracta el cine o les sèries. Titulada La viabilitat cinematogràfica d’una novel·la i moderada per la periodista i escriptora Inés Martín Rodrigo, va comptar amb les intervencions de la productora Marisa Fernández de Armenteros i l’alcalde de Platja d’Aro i professor de Producció Audiovisual Maurici Jiménez. Fernández va deixar clar que les decisions preses en el món del cine tenen més a veure amb els pressentiments i les intuïcions que amb les expectatives, i que l’adaptació de moltes novel·les és "inviable".

Quan la seva productora independent Buenapinta Media va portar a la gran pantalla la història de Los domingos, "no pensàvem que la pel·lícula tindria 800.000 espectadors", va dir. Part de l’èxit l’explica en les lliçons que s’aprenen veient la pel·lícula: desprendre’s dels prejudicis que ens predisposen a desconfiar de determinats temes. "Quan treballes en una pel·lícula, en aquell moment estàs a sobre del guió i sobretot et vols assegurar que el director o directora es cregui i defensi la pel·lícula malgrat les restriccions econòmiques", va explicar. Durant el procés de negociació de drets, va recordar que "és important parlar el mateix llenguatge", i que moltes vegades tenir un director de renom darrere serveix d’aval i facilita molt les coses.

Notícies relacionades

Una llum al camí

Física i metafísica de Marco Mezquida

Per la seva banda, Jiménez va abordar les característiques d’una producció audiovisual, els seus riscos i la importància de com es presenta. "El format audiovisual té un marc de risc molt superior, hi ha una relació entre la producció i com es consumeix", va indicar. Actualment, hi ha consums molt diferents: cine, plataformes i fins i tot el mòbil, amb noves tendències, com són les sèries de cinc minuts xineses.

"Els formats són el que més condiciona les adaptacions, i tot i que sempre hi haurà readaptació de clàssics com La Momia o Frankenstein, l’actualitat formarà part dels temes que es fan". Com a curiositat final, una pregunta als ponents: ¿Què ha d’anar primer: el llibre o la sèrie? Tothom ho té clar: millor anar per ordre. Hi ha coses que no canvien.