Amnistia Internacional veu "injustificable" la presó dels Jordis i insisteix a demanar la seva llibertat

En la vigília del primer any a la presó dels líders independentistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, Amnistia Internacional (AI) insisteix a demanar la seva llibertat al considerar "injustificable" aquesta mesura per ser "excessiva i desproporcionada" dels seus drets a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica.

L’organització carrega contra les últimes decisions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional per mantenir-los a la presó perquè "en lloc d’aprofitar l’oportunitat per posar fi" al règim de presó provisional, "les autoritats judicials han agreujat aquesta injustícia", assegura Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya, en un comunicat.

El 16 d’octubre del 2017, Carmen Lamela, llavors jutge de l’Audiència Nacional, va enviar a la presó per sedició Sànchez –llavors líder de l’ANC– i Cuixart –encara avui president d’Òmnium Cultural– per promoure la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant de la seu de la Conselleria d’Economia, a Barcelona, en ple registre de la Guàrdia Civil per desactivar els preparatius de l’1-O.

"Càrrecs injustificats"

Amnistia Internacional diu que "els càrrecs que pesen contra els Jordis són injustificats i, per tant, han de ser retirats", si bé "en cas de demostrar-se que van convocar manifestants a fi d’impedir una operació policial lícita, això podria ser perseguit, ja que es podria tractar d’una alteració d’ordre públic, i ser objecte de sanció penal".

Però "atribuir-los delictes greus com la rebel·lió o la sedició és desproporcionat i una restricció excessiva del seu dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica", assevera Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya.

Sense entrar a qüestionar les decisions del Constitucional sobre la llei del referèndum ni la seva aplicació, l’organització defensa que els Jordis "tenien dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en recolzament al referèndum i a la independència de Catalunya".

I tot i que admet que "els estats poden imposar algunes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió amb determinades finalitats legítimes", com protegir l’ordre públic o la seguretat nacional, fa falta que les autoritats "demostrin que aquestes restriccions són necessàries i proporcionades" a l’objectiu perseguit, "una cosa que no ha passat en aquest cas".