L'auge de la ultradreta, ¿l'excepció espanyola?

La llavor que va deixar la crisi econòmica va crear a Europa moviments antieuropeus, xenòfobs i ultradretans. Espanya havia sigut regada amb els mateixos ingredients: atur, desigualtat, pobresa i forta immigració, però no va donar els mateixos fruits. Històricament, els espanyols se situen a si mateixos en posicions de centre esquerra. En l’últim baròmetre del CIS, a l’extrem dret només s’hi situa un 1%, contra el 4,4% de l’extrem esquerre. La dictadura va donar 30 anys d’avantatge als països veïns perquè la dreta es reinventés. Mentrestant, aquí continuava sent una opció política "atomitzada, fragmentada, nostàlgica i sense recorregut", com assenyala l’historiador Xavier Casals.

"El passat autoritari d’Espanya és recent i ha sigut viscut per gairebé la meitat de la població actual", afegeix la investigadora del Reial Institut Elcano Carmen Fernández, que constata que Espanya era l’excepció als moviments xenòfobs de la resta d’Europa. L’últim CIS brinda al partit d’extrema dreta Vox un 1,4% dels vots, set vegades més del que va collir en les generals, a les quals es va presentar amb un eslògan prestat: “Fer gran Espanya una altra vegada”. Que s’asseguin al Parlament és improbable però impredictible, segons els experts.

El discurs antiimmigració tenia un encaix difícil en un país d’emigrants fins fa tot just unes dècades. Segons l’últim eurobaròmetre, només el 6% dels espanyols considera la immigració un problema a nivell nacional, enfront del 21% de mitjana de la Unió Europea. El mateix passa amb els refugiats: el 86% dels espanyols creuen que cal ajudar-los, enfront del 67% de la mitjana europea. En el CIS, el percentatge de ciutadans que situava la immigració com el principal problema no ha superat el 10% en els últims vuit anys. Fins aquest estiu. Les dues últimes enquestes eleven el 3,5% del juny a l’11,1% del juliol i al15,6% de l’agost. I és aquí on l’extrema dreta podria començar a obrir-se un espai: "Vox està fent campanya des d’abans de l’estiu a Ceuta i Melilla exigint la construcció d’un mur, com Trump".

Identitat nacional i procés

Espanya és un país d’autonomies on conviuen diverses identitats i on l’abús dels símbols nacionals durant el franquisme va implicar un rebuig de qualsevol tipus d’exaltació patriòtica. Però l’últim any és també un país on les banderes espanyoles onegen als balcons. ¿El motiu? Catalunya. "El secessionisme mobilitza la ultradreta espanyola ara com ho va fer en el passat. L’ultranacionalisme espanyol es va configurar entorn de la seva oposició al trossejament d’Espanya", assenyala Casals. "El procés ha produït una reacció. No és que ens sentim més espanyols, és que s’ha trencat el tabú per expressar-ho", coincideix a dir González.

Vox ha trobat un espai en l’antisecessionisme, però també en la memòria històrica i en la recomposició de l’espai de centredreta. "Ciutadans i el PP pugnen per ocupar aparentment un mateix espai i Vox s’ha aconseguit dibuixar una parcel·la de l’electorat", indica Casals. "El PP quan està governant és més de centre que quan està a l’oposició, estar al Govern obliga a centrar-se", assenyala González.

Gairebé tres de cada quatre persones que se situa a l’extrema dreta asseguren que votarien el PP si se celebressin eleccions, enfront del 10,3% que apostaria per Vox. El PP continua sent el seu vot útil, i l’arribada de Pablo Casado ha implicat un discurs més escorat. "La nova direcció del PP està emfatitzant coses, com la família tradicional, que abans no estava promocionant. És una certa dretanització, però molt petita", indica González. "Els seguidors del PP estaven descontents amb la gestió de l’1-O a Catalunya i també els pot haver desconcertat l’abstenció del PP a l’exhumació de Franco", afirma Casals.

Exemples europeus

A Europa, al president austríac li va funcionar l’estratègia de dretanitzar-se per atreure electorat del radical FPO, amb el qual ha acabat formant govern. "Ha aconseguit guanyar, però ha desplaçat tot el mapa polític i ha instaurat allà una competició política complicada. A França, l’aproximació de la dreta cap allepenisme  per curtcircuitar el seu efecte ha beneficiat Le Pen, perquè l’electorat sempre prefereix l’original a la còpia. Si Pablo Casado disputa el vot a Vox, això pot fer que el PP atregui aquest electorat o al revés, i que doni més audiència i legitimitat al seu discurs", indica Casals.

A Espanya, el vot protesta va arrelar en partits com Podem. "Quan es va produir aquesta demanda no hi havia a la dreta una formació amb cares conegudes. Si n’hi hagués hagut, ¿s’hauria produït aquest vot? No ho sabem", assenyala Casals. "És un cercle. L’oferta pot aparèixer, però si no té ressò mai arriba a ser gaire visible. Hi ha hagut individus amb aquest discurs, però no tenien èxit perquè el públic no l’acceptava", conclou Fernández.

Ultradreta local

Notícies relacionades

La ultradreta ressuscita a Espanya contra el procés, immigrants i feministes

El partit d'ultradreta Vox desborda el palau de Vistalegre

El feixisme es va prolongar a Espanya molt més que als seus països veïns. Després de la mort de Franco, el desig de "reconciliació nacional" va provocar el rebuig de l’electorat als partits que el Caudillo va deixar orfes. L’Aliança Popular de Manuel Fraga va aconseguir el "franquisme sociològic". Només el 1979 hi va haver un partit d’ultradreta amb representació institucional: Fuerza Nueva va provar Blas Piñar al Congrés per Madrid amb un 2,1% dels vots. Però el seu èxit va ser efímer. No va tornar a obtenir representació i es va acabar dissolent. Aliança Popular va ser el partit que va aglutinar el vot de dretes, més centrada i també més extrema, i només van quedar petits fragments nostàlgics del que un dia va ser el Movimiento.

Fins al 2003 no va aparèixer una oferta d’extrema dreta amb certa representació, aquesta vegada municipal. Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada, va encapçalar un discurs antiimmigració que el va portar als 67 edils el 2011. Però no va arrelar. El 2015, quan el secessionisme acaparava ja tot el discurs polític a Catalunya, el partit que promulgava "primer els de casa" va caure fins als vuit regidors. També València va tenir la seva marca ultra, España 2000, tot i que molt més residual, i Madrid, amb col·lectius com ara Hogar Social. "El primer que fa un grup d’ultradreta que s’organitza a Barcelona és crear una revista, a Madrid dissenya un uniforme i a València obre un gimnàs", resumeix l’escriptor Juan Carlos Castillón i recull Casals en un dels seus llibres.